El musical de les terminacions verbals

Temps d’infectum (present i pretèrit imperfet, l’arrel és del present)

Les terminacions del present: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt

Les terminacions del pretèrit imperfet: -bam, -bas, -bat, -bamus, -batis, -bant

Temps de perfectum (pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet, l’arrel és del pretèrit perfet)

Les terminacions del pretèrit perfet: -i, -isti, -it, -imus, -istis, -erunt

 

El pronom personal “ell” no existeix en llatí

Sabíeu que el llatí no disposa de pronoms de tercera persona no reflexius. En el seu lloc, acostuma a fer servir el pronom fòric is ea id:

  • Is heri uenit = ‘Ell va arribar ahir’.
  • Eos amamus = ‘Els estimem’ (és a dir, nosaltres estimem a ells).

Tot i que també és comú trobar en els textos demostratius fen les funcions del pronom personal “ell”, inexistent en llatí:

HIC, HAEC, HOC (aquest, aquesta, això)

 

Sing.

Plur.

Masc.

Fem.

Neutre

Masc.

Fem.

Neutre

Nom./Voc.

hic

haec

hoc

hi

hae

haec

Ac.

hunc

hanc

hoc

hos

has

haec

Gen.

huius

horum

harum

horum

Dat.

huic

his

Abl.

hoc

hac

hoc

his

 ISTE, ISTA, ISTUD (aqueix, aqueixa, això)

 

Sing.

Plur.

Masc.

Fem.

Neutre

Masc.

Fem.

Neutre

Nom./Voc.

iste

ista

istud

isti

istae

ista

Ac.

istum

istam

istud

istos

istas

ista

Gen.

istius

istorum

istarum

istorum

Dat.

isti

istis

Abl.

isto

ista

isto

istis

 ILLE, ILLA, ILLUD (aquell, aquella, allò)

 

Sing.

Plur.

Masc.

Fem.

Neutre

Masc.

Fem.

Neutre

Nom./Voc.

ille

illa

illud

illi

illae

illa

Ac.

illum

illam

illud

illos

illas

illa

Gen.

illius

illorum

illarum

illorum

Dat.

illi

illis

Abl.

illo

illa

illo

illis

 IS, EA, ID (aquest, aquesta, això; ell, ella, allò; pronom feble de 3a persona)

Sing.

Plur.

Masc.

Fem.

Neutre

Masc.

Fem.

Neutre

Nom./Voc.

is

ea

id

ei/ii

eae

ea

Ac.

eum

eam

id

eos

eas

ea

Gen.

eius

eorum

earum

eorum

Dat.

ei

       eis/iis

Abl.

eo

ea

eo

      eis/iis

 IDEM, EADEM, IDEM (el mateix, la mateixa, el mateix)

 

Sing.

Plur.

Masc.

Fem.

Neutre

Masc.

Fem.

Neutre

Nom./Voc.

idem

eadem

idem

eidem/iidem

eaedem

eadem

Ac.

idem

eadem

idem

eosdem

easdem

eadem

Gen.

eiusdem

eorundem

earundem

eorundem

Dat.

eidem

         eisdem/iidem

Abl.

eodem

eadem

eodem

        eisdem/iidem

 IPSE, IPSA, IPSUD (ell mateix, ella mateixa, ell mateix)

 

Sing.

Plur.

Masc.

Fem.

Neutre

Masc.

Fem.

Neutre

Nom./Voc.

ipse

ipsa

ipsud

ipsi

ipsae

ipsa

Ac.

ipsum

ipsam

ipsud

ipsos

ipsas

ipsa

Gen.

ipsius

ipsorum

ipsarum

ipsorum

Dat.

ipsi

ipsis

Abl.

ipso

ipsa

ipso

ipsis

Llatinismes

Els llatinismes són expressions llatines que encara utilitzem quan parlem, tot i que algunes només les veurem en registres cultes o elevats. L’any 2014, en el diari La Vanguardia, Jon Fernàndez va escriure l’article “El latín sigue vivo”. Us proposo que trobeu el major número d’expressions llatines en un fragment d’aquest article:

“Seguro que, a priori, muy poca gente levantaría la mano motu proprio ante la pregunta de si alguien sabe latín. Pero, de facto, todo quisqui utiliza el latín a diario, sin darse cuenta. No es ningún rara avis ni ningún esnob quien en sus conversaciones habituales menciona palabras y locuciones latinas como spa, referéndum, ultimátum, álbum, campus, júnior, currículum vitae, dúplex, sui generis, tiquismiquis o, incluso, etcétera. La lista podría seguir ad infinítum y se podría alargar in sécula seculórum. Pero seguro que, a no ser que se quede in albis, no necesita ayuda ni de su alter ego ni del sursuncorda para entender todas y cada una de las palabras que acaba de leer en estas líneas. Aunque sea, en realidad, un totum revolutum de latín y castellano, y usted no haya estudiado mucho más latín que aquel ya lejano rosa, rosae.
Pues eso, que sin ser doctores honoris causa ni haber sacado notas cum laude, todos sabemos, o por lo menos manejamos con cierta soltura, el latín. Esa lengua tan antigua que, sin embargo, aún respira entre nosotros. Tanto el lenguaje culto como el popular contienen una gran cantidad de latinismos. Algunos han mantenido su significado original, como el famoso carpe diem (aprovecha el día o el momento) y otros han recibido nuevas connotaciones, como en el caso de versus. Originalmente quiere decir hacia en latín, pero los ingleses le dieron el significado de contrariedad, y lo hemos recibido con su nueva connotación de la mano del inglés. (…)”

A més a més, podeu provar els vostres coneixements en el següent enllaç:

https://www.daypo.com/llatinismes-1.html