1r Batx
La Segona Guerra Mundial
El Moviment Obrer – G3
Aquest trimestre, uns alumnes de 1r de batxillerat han estat treballant i investigant tot el que va passar en el moviment obrer. Tots els fets ocorreguts en aquell període els han reflectit en aquesta línia del temps. L’objectiu era donar a conèixer a tots els seus companys de classe, tots els esdeveniments que van tenir lloc en aquella època.
Per poder elaborar aquesta línia, s’han centrat en la recerca dels fets del moviment obrer, començant pels principals que van iniciar aquesta època i els que la van finalitzar.
Generalment, es pot observar que han realitzat un molt bon treball amb una organització adequada, la comunicació entre els components del grup ha anat millorant amb el temps. Tots aquests aspectes han influït en una bona realització del treball.
Construïm una línia del temps
A continuació teniu un breu exemple de construcció d’una línia del temps amb Timegraphics pels alumnes d’Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat. Només té dues entrades, però d’aquesta manera en visualitzeu el resultat.
Quin aspecte físic tenien els emperadors?
El musical de les terminacions verbals
Temps d’infectum (present i pretèrit imperfet, l’arrel és del present)
Les terminacions del present: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt
Les terminacions del pretèrit imperfet: -bam, -bas, -bat, -bamus, -batis, -bant
Temps de perfectum (pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet, l’arrel és del pretèrit perfet)
Les terminacions del pretèrit perfet: -i, -isti, -it, -imus, -istis, -erunt
El pronom personal “ell” no existeix en llatí
Sabíeu que el llatí no disposa de pronoms de tercera persona no reflexius. En el seu lloc, acostuma a fer servir el pronom fòric is ea id:
- Is heri uenit = ‘Ell va arribar ahir’.
- Eos amamus = ‘Els estimem’ (és a dir, nosaltres estimem a ells).
Tot i que també és comú trobar en els textos demostratius fen les funcions del pronom personal “ell”, inexistent en llatí:
HIC, HAEC, HOC (aquest, aquesta, això)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
hic |
haec |
hoc |
hi |
hae |
haec |
Ac. |
hunc |
hanc |
hoc |
hos |
has |
haec |
Gen. |
huius |
horum |
harum |
horum |
||
Dat. |
huic |
his |
||||
Abl. |
hoc |
hac |
hoc |
his |
ISTE, ISTA, ISTUD (aqueix, aqueixa, això)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
iste |
ista |
istud |
isti |
istae |
ista |
Ac. |
istum |
istam |
istud |
istos |
istas |
ista |
Gen. |
istius |
istorum |
istarum |
istorum |
||
Dat. |
isti |
istis |
||||
Abl. |
isto |
ista |
isto |
istis |
ILLE, ILLA, ILLUD (aquell, aquella, allò)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
ille |
illa |
illud |
illi |
illae |
illa |
Ac. |
illum |
illam |
illud |
illos |
illas |
illa |
Gen. |
illius |
illorum |
illarum |
illorum |
||
Dat. |
illi |
illis |
||||
Abl. |
illo |
illa |
illo |
illis |
IS, EA, ID (aquest, aquesta, això; ell, ella, allò; pronom feble de 3a persona)
Sing. |
Plur. |
|||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
is |
ea |
id |
ei/ii |
eae |
ea |
Ac. |
eum |
eam |
id |
eos |
eas |
ea |
Gen. |
eius |
eorum |
earum |
eorum |
||
Dat. |
ei |
eis/iis |
||||
Abl. |
eo |
ea |
eo |
eis/iis |
IDEM, EADEM, IDEM (el mateix, la mateixa, el mateix)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
idem |
eadem |
idem |
eidem/iidem |
eaedem |
eadem |
Ac. |
idem |
eadem |
idem |
eosdem |
easdem |
eadem |
Gen. |
eiusdem |
eorundem |
earundem |
eorundem |
||
Dat. |
eidem |
eisdem/iidem |
||||
Abl. |
eodem |
eadem |
eodem |
eisdem/iidem |
IPSE, IPSA, IPSUD (ell mateix, ella mateixa, ell mateix)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
ipse |
ipsa |
ipsud |
ipsi |
ipsae |
ipsa |
Ac. |
ipsum |
ipsam |
ipsud |
ipsos |
ipsas |
ipsa |
Gen. |
ipsius |
ipsorum |
ipsarum |
ipsorum |
||
Dat. |
ipsi |
ipsis |
||||
Abl. |
ipso |
ipsa |
ipso |
ipsis |
Audioguies de ciutats romanes a Catalunya
El grup d’alumnes format per la Martina Chierichetti, l’Alba Martínez, l’Anna Pinar, la Tània Cankovic i la Martina Buenhache de 1r de Batxillerat ha fet la següent audioguia de la ciutat d’Emporiae amb l’aplicació izi.travel, no us la perdeu:
https://izi.travel/en/browse/36c25091-2674-42b4-b492-6af212299fbc?passcode=kyepqj
Així mateix, el grup d’alumnes format pel Marc Lorca, Chaimae Avbib, Érika Toribio i Raúl Salado han fet l’audioguia de la ciutat de Tàrraco:
https://izi.travel/en/browse/05064372-864d-49e4-905f-8ac4276b8b5f/ca
Finalment, l’equip format per la Mar Cidoncha, Alessandra Rochi, Lara Ordoñez i José Nahúm han fet l’audioguia de la ciutat de Bàrcino:
https://izi.travel/en/browse/6cd81c2c-ff58-4e7b-82b1-7bed34d813eb/es
Línies temporals període monàrquic
El campament romà
Campaments itinerants i permanents de l’exèrcit romà republicà de segle II a.C. La ciutat fortalesa mòbil amb la qual Roma va desplegar les seves legions pel món antic, tal com ho descriu Polibi, i abans de les reformes de Mari, quan els contubernis i, per tant, les legions s’amplien.
Després de les reformes de Mari, l’any 107 aC, sobrevingudes per alguna que altra desfeta romana contra els bàrbars, l’exèrcit es va obrir a les classes populars. Fins aleshores, només els ciutadans romans amb un mínim d’ingressos podien pertànyer a l’exèrcit. No debades, cada soldat s’havia de pagar el seu propi equipament. Però, amb les reformes de Mari, els ciutadans romans més pobres (amb ingressos de menys de quatre mil asos) també van poder accedir-hi, cosa que va suposar la professionalització de l’exèrcit i que l’equipament fos sufragat per l’Estat. Per tant, es va fer necessari abolir la forma d’accés a les seccions (velites, hastaris, prínceps i triaris).
Modificacions de la legió: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesant (cada maniple es dividia en dues centúries de seixanta homes per a la primera i segona línia d’hastaris i prínceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava amb sis centúries de vuitanta homes. Les insígnies de les antigues divisions de la legió (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i tan sols es van conservar els estendards de cada cohort i l’emblema de la Legió (una àguila platejada).