Mundus pateat, el Halloween de l’Antiga Roma

Posted by

0

(article original de Abel de Medici publicat a la revista HISTORIA de National Geografic en la seva edició digital)

A l’antiga Roma hi havia una celebració similar a la festa de Halloween d’origen celta, el “mundus pateat”, tres dies a l’any en què les ànimes difuntes tornaven a la terra.

L’expressió mundus pateat significa “món obert” i es refereix al mundus cereris, un edifici de pedra situat al fòrum. És una de les construccions més antigues de Roma i marcava el centre exacte de la ciutat. Es creia que era el punt de connexió entre el món dels vius i el dels morts, de manera que la majoria del temps la seva entrada romania segellada per una gran llosa que només es retirava en tres ocasions a l’any: el 24 d’agost , el 5 d’octubre i el 8 de novembre.

Article complet a: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/mundus-patet-halloween-antigua-roma_15828

[Textus de “Mundus pateat”]

[Umbrae]
Fīda arcānīs oritur nox:
Oculī vigilent; taceat vōx
Circumsistite quadrivium:
Cāne senex, patefac mundum

[Cucurbitae]
Mundus pateat! Mundus pateat!
Rumpe silentia, Plūtō holerum!

[Phasmata]
Mundus pateat: cito metus adimat
Nī cui crustula bona dare libitum
Omnis plēbs jam timeat!
Mundus noster jam pateat!

[Animans sub lecto]
Ille ego, quī īnsidior lectō
Dente micāns rutilānsque oculō

[Vir sub scala]
Ille ego, quī īnsidior scālīs:
Anguis in ungue, lycōsa comīs

[Corpora]
Mundus pateat! Mundus pateat!
Pateat! Pateat! Pateat! Pateat!

[Lamiae]
Hymnum nunc vōs plantīs
Canite Cucurbitoīdēīs!

[Magister urbis]
Hymnum nunc nē dēserite hunc:
Nova sine numerō ineunt scaenam

[Corpora]
Cave ab hāc situlā: latet homicīda;
Jamquе adgreditur, ut exclāmēs:

[Daemon, lupus & vir tabidus]
“Heu mē!”. Bеne pateat, lūbricet, oleat

[Lupus]
Formīdāsne?

[Maleficae]
Solet fierī
Jace bis, jace ter: can’ abigere quater
Nocte triceps Hecatē tē fert

[Arbor]
Popule, timē! Popule, timē!

[Viri suspensi]
Est jam tempus: munde, patē!

[Ridiculus]
Dum mihimet faciem rapiō
Hīc ego tunc: ubi nunc? Fugiō

[[Second Ghoul]]
Dīc “Quis adest?”; et “Adest” ego sum

[Ventus]
Aura capillum ego turbo tuum

[Umbra]
Larva ego nigra colo Lūnae orbem:
Bene dormī: prope tē vigilem

[Corpora]
Mundus pateat! Mundus pateat!
Pateat! Pateat! Pateat! Pateat!
Pateat! Pateat!

[Corpora puerorum]
Dulcis tū īnfāns ubicumque es
Vītae taedet, nī trepidēs

[Corpora parentium]
Ars nostra est – mala nec facimus:
Nam nostrā arte patet mundus

[Magister urbis]
Hymnum nunc nē dēserite hunc:
Nova sine numerō ineunt scaenam

[Corpora]
Titus est Taphius lemur homirapius:
Strix ut strīdit
Et hominī animam ēvellit!
Bene pateat! Popule, timē!

[Arbor & Viri suspensi]
Aperī nostrō bona itinera ducī

[Corpora]
Tite, tūte, Taphī, Colocynthidorīx
Euge, triumpe, Cucurbituāns!

[Omnes]
Mundus pateat! Mundus pateat!
Pateat! Pateat! Pateat! Pateat!

[Corpora puerorum]
Hymnum nunc vōs plantīs
Canite Cucurbitoīdēīs!

[Omnes]
La, la, la, (Pateat! Pateat!)
La-la-la, la, la, (Pateat! Pateat!)
La-la-la, la, la, (Pateat! Pateat!)
La-la-la, la-la-la (Pateat! Pateat!)

El campament romà

Posted by

0

Campaments itinerants i permanents de l’exèrcit romà republicà de segle II a.C. La ciutat fortalesa mòbil amb la qual Roma va desplegar les seves legions pel món antic, tal com ho descriu Polibi, i abans de les reformes de Mari, quan els contubernis i, per tant, les legions s’amplien.

Després de les reformes de Mari, l’any 107 aC, sobrevingudes per alguna que altra desfeta romana contra els bàrbars, l’exèrcit es va obrir a les classes populars. Fins aleshores, només els ciutadans romans amb un mínim d’ingressos podien pertànyer a l’exèrcit. No debades, cada soldat s’havia de pagar el seu propi equipament. Però, amb les reformes de Mari, els ciutadans romans més pobres (amb ingressos de menys de quatre mil asos) també van poder accedir-hi, cosa que va suposar la professionalització de l’exèrcit i que l’equipament fos sufragat per l’Estat. Per tant, es va fer necessari abolir la forma d’accés a les seccions (velites, hastaris, prínceps i triaris).

Modificacions de la legió: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesant (cada maniple es dividia en dues centúries de seixanta homes per a la primera i segona línia d’hastaris i prínceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava amb sis centúries de vuitanta homes. Les insígnies de les antigues divisions de la legió (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i tan sols es van conservar els estendards de cada cohort i l’emblema de la Legió (una àguila platejada).


Llatinismes

Posted by

6

Els llatinismes són expressions llatines que encara utilitzem quan parlem, tot i que algunes només les veurem en registres cultes o elevats. L’any 2014, en el diari La Vanguardia, Jon Fernàndez va escriure l’article “El latín sigue vivo”. Us proposo que trobeu el major número d’expressions llatines en un fragment d’aquest article:

“Seguro que, a priori, muy poca gente levantaría la mano motu proprio ante la pregunta de si alguien sabe latín. Pero, de facto, todo quisqui utiliza el latín a diario, sin darse cuenta. No es ningún rara avis ni ningún esnob quien en sus conversaciones habituales menciona palabras y locuciones latinas como spa, referéndum, ultimátum, álbum, campus, júnior, currículum vitae, dúplex, sui generis, tiquismiquis o, incluso, etcétera. La lista podría seguir ad infinítum y se podría alargar in sécula seculórum. Pero seguro que, a no ser que se quede in albis, no necesita ayuda ni de su alter ego ni del sursuncorda para entender todas y cada una de las palabras que acaba de leer en estas líneas. Aunque sea, en realidad, un totum revolutum de latín y castellano, y usted no haya estudiado mucho más latín que aquel ya lejano rosa, rosae.
Pues eso, que sin ser doctores honoris causa ni haber sacado notas cum laude, todos sabemos, o por lo menos manejamos con cierta soltura, el latín. Esa lengua tan antigua que, sin embargo, aún respira entre nosotros. Tanto el lenguaje culto como el popular contienen una gran cantidad de latinismos. Algunos han mantenido su significado original, como el famoso carpe diem (aprovecha el día o el momento) y otros han recibido nuevas connotaciones, como en el caso de versus. Originalmente quiere decir hacia en latín, pero los ingleses le dieron el significado de contrariedad, y lo hemos recibido con su nueva connotación de la mano del inglés. (…)”

A més a més, podeu provar els vostres coneixements en el següent enllaç:

https://www.daypo.com/llatinismes-1.html

Cultismes i mots patrimonials

Posted by

4

El 70% del vocabulari català procedeix del llatí. Són paraules que provenen per evolució natural de mots del llatí vulgar especialment. Aquest grup de paraules, el gruix del nostre lèxic, rep el nom de paraules patrimonials.

No obstant això, dins el nostre vocabulari també hi ha paraules que, tot i provenir del llatí, no es poden considerar paraules patrimonials. Són els denominats cultismes. Paraules que s’han incorporat al nostre vocabulari, a partir del Renaixement majoritàriament, directament de la llengua llatina, però no per evolució natural, sinó de manera artificial. I, per què va succeir això? Perquè en determinats contextos formals i registres elevats es buscaven paraules que fossin fidels al llatí originari, motiu pel qual es veuen pocs canvis entre la paraula originària en llatí i el cultisme.

Llatí Mot patrimonial Cultisme
puer nen pueril
ludere jugar lúdic
magister mestre magistral
fugere fugir fugaç
digitus dit digital
aqua aigua aquàtic
bucca boca bucal
oculus ull oculista
pauper pobre paupèrrim

A continuació, us proposo que busqueu els mots patrimonials i els cultismes de les següents paraules: cathedra, miraculu, apicula, cerebellu, directu i ecclesia.  

Els mites

Posted by

0

«Mite és un relat tradicional que es refereix a l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris en un temps prestigiós i llunyà» (Carlos García Gual)

En aquesta definició de mite s’assenyalen doncs tres característiques que han de reunir els mites, a saber:

  1. Es tracta d’un relat tradicional, és a dir, els mites es basen en el costum.
  2. En segon lloc, es tracta d’un relat que no està situat dins del que anomenem història, sinó en un context propi i sempre anterior al temps en què s’explica aquest relat. Es tracta d’un temps prestigiós i llunyà, el temps mític, davant el temps històric.
  3. Els seus protagonistes són éssers similars a nosaltres però amb característiques sobrehumanes: són déus o herois.

Existeix diferents classificacions dels mites en funció del tema que tracten. Aquí, ens basarem en la classificació presentada per alcoberro.info:

  • Mites cosmogònics: quan volen explicar la creació del món.
  • Mites teogònics: quan es refereixen a l’origen dels Déus.
  • Mites antropogònics: quan es refereixen a la creació de l’home.
  • Mites etiològics: quan intenten explicar l’origen i el perquè de determinades institucions.
  • Mites escatològics: quan fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món…
  • Mites morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.

Malgrat tot, en molts mites apareixen barrejats els diversos elements en una mateixa narració.