Aquest trimestre, uns alumnes de 1r de batxillerat han estat treballant i investigant tot el que va passar en el moviment obrer. Tots els fets ocorreguts en aquell període els han reflectit en aquesta línia del temps. L’objectiu era donar a conèixer a tots els seus companys de classe, tots els esdeveniments que van tenir lloc en aquella època.
Per poder elaborar aquesta línia, s’han centrat en la recerca dels fets del moviment obrer, començant pels principals que van iniciar aquesta època i els que la van finalitzar.
Generalment, es pot observar que han realitzat un molt bon treball amb una organització adequada, la comunicació entre els components del grup ha anat millorant amb el temps. Tots aquests aspectes han influït en una bona realització del treball.
Amb aquesta línea del temps ens agradaria que sapigueu diferenciar de manera breu i situar els successos més importants que van tenir lloc a la Revolució Francesa.
Els continguts que trobareu de manera cronològica són els següents:
Creació de la Assemblea Nacional, Fugida de Lluís XVI, Guerra amb Àustria, Proclamació de la República, Radicalització de la Revolució, Creació de la nova Constitució, Mesures revolucionàries, Execució de Lluis XVI, Ocupació de la fortalesa i Presa de la Bastilla, Caiguda de Robespierre, Pau amb Espanya, Detenció de Babeuf i els iguals, Tractat de pau amb Campo Formio, Campanya d’Egipte. Represa de la guerra Europea i per últim, Cop d’Estat de Napoleó.
Els fets els hem tret del llibre i la informació la vam buscar a internet.
A continuació teniu un breu exemple de construcció d’una línia del temps amb Timegraphics pels alumnes d’Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat. Només té dues entrades, però d’aquesta manera en visualitzeu el resultat.
Els alumnes de llatí de 4rt ESO han fet durant el tercer trimestre aquest projecte. La idea va sorgir d’una alumna i de seguida van començar a ploure idees per al programa. Ha sigut una experiència molt enriquidora i una manera molt divertida d’apropar-nos a la llengua llatina. Enhorabona als participants!
L’artista Daniel Voshart, de Toronto, Canadà, utilitza inteligència artificial (IA) per descobrir-nos quin aspecte físic tenien els emperadors.
A partir de les estàtues, l’artista reconstrueix les faccions dels emperadors. A continuació, s’observa com s’ha executat la imatge de l’emperador August:
El grup d’alumnes format per la Martina Chierichetti, l’Alba Martínez, l’Anna Pinar, la Tània Cankovic i la Martina Buenhache de 1r de Batxillerat ha fet la següent audioguia de la ciutat d’Emporiae amb l’aplicació izi.travel, no us la perdeu:
Campaments itinerants i permanents de l’exèrcit romà republicà de segle II a.C. La ciutat fortalesa mòbil amb la qual Roma va desplegar les seves legions pel món antic, tal com ho descriu Polibi, i abans de les reformes de Mari, quan els contubernis i, per tant, les legions s’amplien.
Després de les reformes de Mari, l’any 107 aC, sobrevingudes per alguna que altra desfeta romana contra els bàrbars, l’exèrcit es va obrir a les classes populars. Fins aleshores, només els ciutadans romans amb un mínim d’ingressos podien pertànyer a l’exèrcit. No debades, cada soldat s’havia de pagar el seu propi equipament. Però, amb les reformes de Mari, els ciutadans romans més pobres (amb ingressos de menys de quatre mil asos) també van poder accedir-hi, cosa que va suposar la professionalització de l’exèrcit i que l’equipament fos sufragat per l’Estat. Per tant, es va fer necessari abolir la forma d’accés a les seccions (velites, hastaris, prínceps i triaris).
Modificacions de la legió: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesant (cada maniple es dividia en dues centúries de seixanta homes per a la primera i segona línia d’hastaris i prínceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deucohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava amb sis centúries de vuitanta homes. Les insígnies de les antigues divisions de la legió (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i tan sols es van conservar els estendards de cada cohort i l’emblema de la Legió (una àguila platejada).
