Campaments itinerants i permanents de l’exèrcit romà republicà de segle II a.C. La ciutat fortalesa mòbil amb la qual Roma va desplegar les seves legions pel món antic, tal com ho descriu Polibi, i abans de les reformes de Mari, quan els contubernis i, per tant, les legions s’amplien.

Després de les reformes de Mari, l’any 107 aC, sobrevingudes per alguna que altra desfeta romana contra els bàrbars, l’exèrcit es va obrir a les classes populars. Fins aleshores, només els ciutadans romans amb un mínim d’ingressos podien pertànyer a l’exèrcit. No debades, cada soldat s’havia de pagar el seu propi equipament. Però, amb les reformes de Mari, els ciutadans romans més pobres (amb ingressos de menys de quatre mil asos) també van poder accedir-hi, cosa que va suposar la professionalització de l’exèrcit i que l’equipament fos sufragat per l’Estat. Per tant, es va fer necessari abolir la forma d’accés a les seccions (velites, hastaris, prínceps i triaris).

Modificacions de la legió: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesant (cada maniple es dividia en dues centúries de seixanta homes per a la primera i segona línia d’hastaris i prínceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava amb sis centúries de vuitanta homes. Les insígnies de les antigues divisions de la legió (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i tan sols es van conservar els estendards de cada cohort i l’emblema de la Legió (una àguila platejada).