1. A. α. Cicles mítics: cicle troià

Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la guerra de Troia i té com a principals protagonistes Aquil·les, Agamèmnon, Odisseu, etc., d’entre altres. Cal destacar que en aquest treball ens centrarem en la figura d’Aquil·les.

Aquil·les (Ἀχιλλεύς) era un heroi semidiví, fill de Tetis i Peleu.

Quan va néixer, Tetis, volent fer el nadó immortal d’amagat del marit, a les nits el posava dins el foc per destruir la part mortal, i de dia l’untava amb ambrosia. Peleu en assabentar-se va posar el crit al cel, llavors Tetis abandonà el fill i se n’anà amb les nereides. Peleu portà el nen a Quiró que l’acollí i l’alimenta i li posà en nom d’Aquil·les (a- privativa més χεῖλος ) perquè mai no havia acostat els llavis als pits materns.

“ὡς δὲ ἐγέννησε Θέτις ἐκ Πηλέως βρέφος, ἀθάνατον θέλουσα ποιῆσαι τοῦτο, κρύφα  Πηλέως εἰς τὸ πῦρ ἐγκρύβουσα τῆς νυκτὸς ἔφθειρεν ὃ ἦν αὐτῷ θνητὸν πατρῷον, μεθ᾽  ἡμέραν δὲ ἔχριεν ἀμβροσίᾳ”

Quan Tetis infantà de peleu, volent fer el nadò immortal d’amagat del marit, a la nit el posava dins el goc per destruir la part mortal que tenia del seu pare, i de dia l’untava amb ambrosia.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.6]

File:The Education of Achilles, by James Barry.jpg

L’educació d’Aquil·les, James Barry (1772). Yale Center for British Art, Connecticut. Font: Viquipèdia

Quan  Aquil·les tenia nou anys, Calcas pronosticà que Troia no podria ser conquerida sense ell. Tetis sabia que si anava a la guerra, moriria, el disfressà de fèmina i el portà a la cort de Licomedes. Criat allà, s’uní amb Deidamia, filla de Licomedes amb qui tingué un fill, Pirros. Però no el secret no dura, i Odisseu, anant a buscar-lo fent sonar una trompeta, el descobrí. D’aquesta manera Aquil·les anà a Troia.

“Ὀδυσσεὺς δὲ μηνυθέντα παρὰ Λυκομήδει ζητῶν Ἀχιλλέα, σάλπιγγι χρησάμενος εὗρε”

Odisseu, buscant-lo a la cort de Licomedes, el descubrí fent sonar la trompeta.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

Fou acompanyat per Pàtrocle, fill de Meneci i d’Estènele. A Opunt, en una discussió per una partida de daus, Pàtrocle matà Clitònem i, fugint amb el seu pare, va viure a la cort de Peleu i fou l’amant d’Aquil·les.

“οὗτος ἐν Ὀποῦντι διενεχθεὶς ἐν παιδιᾷ περὶ ἀστραγάλων παῖδα Κλειτώνυμον τὸν  Ἀμφιδάμαντος ἀπέκτεινε”

A Opunt, en una discussió per una partidade daus, Pàtrocle matà el nen Clitònem, fill d’Amfidamant.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

La còlera d’Aquil·les

Enfadat per haver entregat a Briseida a Agamèmnon, Aquil·les va decidir no combatre. Els bàrbars, aprofitant l’oportunitat, s’encoratjaren i sortiren de la ciutat i Alexandre lluità en un combat sigular contra Menelau.També Hèctor va desafiar el més valent a una lluita, molts es presentare, però només Àiax, triat per sorteig, mostrà el seu coratge.

“Ἀχιλλεὺς δὲ μηνίων ἐπὶ τὸν πόλεμον οὐκ ἐξῄει διὰ Βρισηίδα … τῆς θυγατρὸς Χρύσου   τοῦ ἱερέως”

Aquil·les, enfadat a causa de briseida… filla del sacerdot crises, no volia combatre.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.1]

Amb els aqueus perdent, els hel·lens van enviar com a ambaixadors a Odisseu, Fènix i Àiax, a Aquil·les per demanar-li que tornés a la lluita i com a recompensa li tornarien Briseida i altres obsequis. Quan neix la nit, enviaren Odisseu i Diomedes com exploradors. Aquests dos llevaren la vida de Doló i Ressos, a més de matar també dotze soldats troians i emportar-se’n els cavalls. De dia, es produí un combat terrible, Agamèmnos, Diomedes, Odisseu, Eurípil i Macàon foren ferits i, Hèctor davant la retirrada dels hel·lens, calà foc a les naus.

“νυκτὸς δὲ ἐπιγενομένης κατασκόπους πέμπουσιν Ὀδυσσέα καὶ Διομήδην: οἱ δὲ  ἀναιροῦσι Δόλωνα τὸν Εὐμήλου καὶ Ῥῆσον τὸν Θρᾷκα”

Quan es féu fosc enviaren Odisseu i Diomedes en qualitat d’exploradors. Aquest llevaren la vida a Doló, fill d’Eumel, i a Ressos, el traci.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.4]

Mort de Pàtrocle i d’Hèctor

Quan Aquil·les veié les naus ardents, envià Pàtrocle amb els mirmídons, després de deixar-li les seves armes i cavalls. Els troians en veure’l, van creure que era Aquil·les, van començar a emprendre la retirada. Pàtrole matà molts, d’entre ells Sarpèdon, fill de Zeus; però ell, després de ser ferit per Euforbe, morí a mans d’Hèctor.

“καὶ ὑφ᾽ Ἕκτορος ἀναιρεῖται, τρωθεὶς πρότερον ὑπὸ Εὐφόρβου”

Després de ser ferit per Euforbem morí a mans d’Hèctor.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.6]

Aquil·les en assabentar-se, deixà la ira i recuperà Briseida. Es posà les armes i sortí a lluitar. Després de matar molts troians, s’enfrontà a Hèctor en un combat singular. Hèctor mor, i Aquil·les lligà els turmells al carro i l’arrossegà cap a les naus. Van celebrar jocs fúnebres en honor a Pàtrocle, i després d’aquests, Príam es presentà davant Aquil·les per rescatar el cadàver del seu fill i poder donar-li sepultura.

 “ὁ δ᾽ Ἀχιλλεὺς Ἕκτορα ἐκ μονομαχίας ἀναιρεῖ καὶ ἐξάψας αὐτοῦ τὰ σφυρὰ ἐκ τοῦ  ἅρματος σύρων ἐπὶ τὰς ναῦς παραγίνεται”

En un combat singular, Aquil·les llevà la vida  a Hèroctor i, lligant-li els turmells al carro, l’arrossegà fins a les naus.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.7]

File:Tejeo-Achilles.jpg

Aquil·les derrotant Hèctor, Rafael Tejeo (1830). Galeria Caylus, Madrid. Font: Viquipèdia

Mort d’Aquil·les

Durant la batalla, Aquil·les matà Mèmnon, fill de Tifó i d’Eos, qui va arribar des d’Etiòpia per fer costat als troians. Mentre perseguia els troians a prop de les portes Escees, fou ferit de mort per una fletxa llançada per Alexandre i Apol·lo als turmells. Àiax rescatà el seu cos mentre Odisseu feia front a les escomeses dels atacants.

“διώξας δὲ καὶ τοὺς Τρῶας πρὸς ταῖς Σκαιαῖς πύλαις τοξεύεται ὑπὸ Ἀλεξάνδρου καὶ  Ἀπόλλωνος εἰς τὸ σφυρόν”

Després d’haver perseguit els troians, Alexandre i Apol·lo van tirar amb una fletxa al turmell a la porta d’Escees.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.5.3]

Va ser enterrat a l’illa de Leuca juntament amb les despulles de Pàtrocle, barrejant els ossos de tots dos. Foren organitzats uns jocs fúnebres en honor seu, i les seves armes van ser oferides com a premi per al més valent.

“Ἀχιλλέως δὲ ἀποθανόντος συμφορᾶς ἐπληρώθη τὸ στράτευμα.θάπτουσι δὲ αὐτὸν ἐν  Λευκῇ νήσῳ μετὰ Πατρόκλου, τὰ ἑκατέρων ὀστᾶ συμμίξαντες”

La mort d’Aquil·les aclaparà tot l’exércit. L’enterraren a l’illa de Leuca juntament amb les despulles de Pàtrocle, barrejant els ossos de tots dos. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.5.5]

Mort d’Aquil·les. Estàtua als jardins d’Aquileón, Corfú. Font: Viquipèdia

1. A. α Cicles mítics

Els cicles mítics són un conjunt d’episodis que giren al voltant d’un fet, una guerra o una casa reial i que tenen com a protagonista un o més herois.

Deixarem per als apartats següents l’anàlisi detallada dels cicles on s’emmarquen les pel·lícules treballades. Tanmateix, hi ha herois que es poden entrellaçar amb altres cicles fent que siguin personatges importants tant en el seu propi cicle com a l’altre. Aquests cicles són els següents:

α.Cicle Peloponnès

β.Cicle Troià

No obstant, a més d’aquests n’hi d’altres també molt significatius amb els quals no treballaré, però també són importants dintre de l’àmbit heroic:

γ.Cicle Micènic: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes i tenen com a principal protagonista Agamèmnon.

Agamèmnon (Ἀγαμέμνων) fill d’Atreu i Aèrope, en altres versions fill de Plístenes, i germà de Menela. Va ser el rei d’Argos que, d’acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l’exèrcit aqueu.

MaskOfAgamemnon.jpg

La màscara fúnebre d’Agamèmnon, anònim (1.500 a.C). Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Font: Viquipèdia                       

δ.Cicle Cretenc: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Creta i tenen com a principal protagonista Minos.

Minos (Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa. La seva dona era Pasífae, amb qui va tindre molt fills: Ariadna, Androgeu, Fedra, Catreu, Deucalió…

«Allí está Minos», La divina comedia (Inferno, cant V, vers 4). Ilustració de Gustave Doré. Font: Viquipèdia

ε.Cicle Argonàutic: conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la recerca del velló d’or i té com a principal protagonista Jàson.

Jàson (Ἰάσων) és un heroi semidiví tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea. Era fill d’Electra i Zeus, o bé, segons una altra versió, fill d’Èson, rei de Iolkos, i Polimeda, filla d’Autòlic.

Jasón i Medea, Gustave Moreau. Museu d’Orsay, Paris. Font: Viquipèdia

ζ.Cicle Tebà: conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes i té com a principal protagonista Èdip.

Èdip (Οἰδίπους) és un heroi humà, fill Laios i Iocasta, reis de Tebes. Pare de l’heroina Antígona i occidor del monstre Esfinx.

Èdip respon a l’enigma de l’esfinx, Jean Auguste Dominique Ingres, 1805. Museu Louvre, Paris. Font: Viquipèdia

η. Cicles locals: conjunt d’episodis mítics que tenen un heroi per a cada ciutat, per exemple Eunost.

Eunost (Εὐνόστος) és un heroi humà de Tanagra, Beòcia, fill d’Elieu i d’Escíada.