1. A. α. Cicles mítics: cicle peloponnesi

Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant dels doze treballs d’Hèracles i té com a pronagonista Hèracles.

Hèracles (Ἡρακλῆς) era un heroi semidiví, fill de Zeus i d’Alcmena.

Hera gelosa de les infidelitats del seu espòs, va voler fer mal a Hèracles, primer va enviar dues serps al seu bressol, però Hèracles era ja tan fort que agafà les serps i les matà totes dues amb les seves mans.

 “τοῦ δὲ παιδὸς ὄντος ὀκταμηνιαίου δύο δράκοντας ὑπερμεγέθεις  Ἥρα ἐπὶ τὴν εὐνὴν ἔπεμψε, διαφθαρῆναι τὸ βρέφος θέλουσα.”

                         Quan Hèracles tenia vuit mesos, Hera li envià al bressol                            dues serps enormes  amb intenció de fer desaparèixer el nadó.

[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.8 ]

El segon intent d’Hera, va fer tornar-lo boig i en la seva fúria assassinà amb les seves pròpies mans la seva esposa i tirà al foc als seus fills. Quan s’adonà del seu crim, consultà l’Oracle de Delfos, que li aconsellà que es posés al servei del rei Euristeu de Micenes durant dotze anys i l’obeís en tot el que aquest li volgués manar.

“μετὰ δὲ τὴν πρὸς Μινύας μάχην συνέβη αὐτῷ κατὰ ζῆλον Ἥρας μανῆναι,  καὶ τούς τε ἰδίους παῖδας”

         Després de la batalla contra el mínies, Hera, engalosida, el féu tornar boig,           i Hèracles tirà al foc els fills que havia tingut.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.4.12]

Museo Arqueológico Nacional - 38315BIS - Mosaico de los trabajos de Hércules 01.jpg

Mosaic romà del treballs d’Hèracles,  s. III. Museu Arqueològic Nacional d’Espanya, Madrid. Font: Viquièdia

Així començaren els dotze treballs d’Hèracles, que són els següents en ordre d’execució:

  1. El Lleó de Nemea
  2. L’Hidra de Lerna
  3. La cérvola cerinítia
  4. El senglar d’Erimant 
  5. Els estables del rei Augias
  6. Els ocells de l’Estímfal
  7. El bou de Creta
  8. Les eugues de Diomedes 
  9. El cinyell d’Hipòlita
  10. Els ramats de Gerión
  11. Les pomes d’or de les Hespèrides
  12. El gos Cèrber

1. A. α Cicles mítics

Els cicles mítics són un conjunt d’episodis que giren al voltant d’un fet, una guerra o una casa reial i que tenen com a protagonista un o més herois.

Deixarem per als apartats següents l’anàlisi detallada dels cicles on s’emmarquen les pel·lícules treballades. Tanmateix, hi ha herois que es poden entrellaçar amb altres cicles fent que siguin personatges importants tant en el seu propi cicle com a l’altre. Aquests cicles són els següents:

α.Cicle Peloponnès

β.Cicle Troià

No obstant, a més d’aquests n’hi d’altres també molt significatius amb els quals no treballaré, però també són importants dintre de l’àmbit heroic:

γ.Cicle Micènic: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes i tenen com a principal protagonista Agamèmnon.

Agamèmnon (Ἀγαμέμνων) fill d’Atreu i Aèrope, en altres versions fill de Plístenes, i germà de Menela. Va ser el rei d’Argos que, d’acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l’exèrcit aqueu.

MaskOfAgamemnon.jpg

La màscara fúnebre d’Agamèmnon, anònim (1.500 a.C). Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Font: Viquipèdia                       

δ.Cicle Cretenc: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Creta i tenen com a principal protagonista Minos.

Minos (Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa. La seva dona era Pasífae, amb qui va tindre molt fills: Ariadna, Androgeu, Fedra, Catreu, Deucalió…

«Allí está Minos», La divina comedia (Inferno, cant V, vers 4). Ilustració de Gustave Doré. Font: Viquipèdia

ε.Cicle Argonàutic: conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la recerca del velló d’or i té com a principal protagonista Jàson.

Jàson (Ἰάσων) és un heroi semidiví tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea. Era fill d’Electra i Zeus, o bé, segons una altra versió, fill d’Èson, rei de Iolkos, i Polimeda, filla d’Autòlic.

Jasón i Medea, Gustave Moreau. Museu d’Orsay, Paris. Font: Viquipèdia

ζ.Cicle Tebà: conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes i té com a principal protagonista Èdip.

Èdip (Οἰδίπους) és un heroi humà, fill Laios i Iocasta, reis de Tebes. Pare de l’heroina Antígona i occidor del monstre Esfinx.

Èdip respon a l’enigma de l’esfinx, Jean Auguste Dominique Ingres, 1805. Museu Louvre, Paris. Font: Viquipèdia

η. Cicles locals: conjunt d’episodis mítics que tenen un heroi per a cada ciutat, per exemple Eunost.

Eunost (Εὐνόστος) és un heroi humà de Tanagra, Beòcia, fill d’Elieu i d’Escíada.