2. B. δ. Fidelitat de l’heroi amb la mitologia

Tal i com he esmetat en la metodologia, per tal de veure la fidelitat de l’heroi amb els relats mitologics d’Apol·lodor, faré una comparació de tots dos basat en les característiques principals presentades a l’apartat ἥρωες, a més d’enumerar els treballs que surten a la pel·lícula generada per ordinador i la seva relació amb Mègara.

  • Genealogia: Zeus mai podia presentar-se com un déu per mantenir relacions amb les dones, per això sempre es presentava en forma de metarmorfosi. En la mitologia Hèracles era fill de Zeus i Alcmena, que era esposa de Amfitrió. Zeus es va fer passar per Amfitrió, aprofitant que aquest no es trobava, per estar amb Alcmena. En la pel·lícula, en canvi, Hèracles era fill de Zeus i Hera. Segrestat pels esclaus d’Hades i adoptat pels humans Alcmena i Amfitrió.

“πρὸ τοῦ δὲ Ἀμφιτρύωνα παραγενέσθαι εἰς Θήβας Ζεύς, διὰ νυκτὸς ἐλθὼν καὶ τὴν  μίαν  τριπλασιάσας νύκτα, ὅμοιος Ἀμφιτρύωνι γενόμενος Ἀλκμήνῃ συνευνάσθη”

Abans que Amfitrió tornés a Tebes es presentà Zeus una nit i, perllongant-la com si en fossin tres, prengué la fesomia d’Amfitrió, dormí amb Alcmena.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.4.8]

Cal ressaltar que en la mitologia l’heroi era semidiví, només després de la mort assoleix la immortalitat. En canvi, a la pel·lícula Hèracles neix sent un déu completament, però a causa de la poció que li van donar els malfactors d’Hades, es torna mortal. Més endavant, quan es converteix en un heroi i recupera la seva immortalitat, decideix declinar-la per quedar-se a la terra vivint com un mortal.

  Hercúles regresaría a la pantalla grande con un live action de DisneyResultado de imagen de hercules con sus padres

  • Caracrística: des de petit Hèracles ha demostrat la seva força en el moment en què mata a les dues serps que deixa Hera en el seu bressol. En la pel·lícula també es veu com té la força suficient per defensar-se de les serps tot i ser un nadó.

 “τοῦ δὲ παιδὸς ὄντος ὀκταμηνιαίου δύο δράκοντας ὑπερμεγέθεις  Ἥρα ἐπὶ τὴν εὐνὴν ἔπεμψε, διαφθαρῆναι τὸ βρέφος θέλουσα.”

                         Quan Hèracles tenia vuit mesos, Hera li envià al bressol                            dues serps enormes  amb intenció de fer desaparèixer el nadó.

[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.8 ]

  • Tipologia: l’Hèracles mitològic es caracteritzava per ser un occidor de monstres com a condemnà per haver matat Mègara  i els seus fills. En el film, només acaba amb sis dels monstres i ho fa per demostrar que és un heroi, no per redimir-se.

 “κατοικεῖν δὲ αὐτὸν εἶπεν ἐν Τίρυνθι, Εὐρυσθεῖ λατρεύοντα ἔτη δώδεκα, καὶ τοὺς   ἐπιτασσομένους ἄθλους δέκα ἐπιτελεῖν”

I li digué que visqués a Tirint servint Euristeu durant dotze anys i que fés els deu treballs que li encargaria. 

[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.12 ]

En la pel·lícula de Disney, Hèracles lluita contra l’Hidra, que es trobava amagada a una cova prop d’uns nens que necessitaven ajuda. Hèracles, tot confiat, li talla el cap, no obstant veu que li surten tres de per cada cap que talla, així la seva tàctica és provocar un devessall que la mata. També s’enfronta amb el senglar d’Erimant matant-la amb una fletxa; amb el lleó de Nemea que en aquest cas no li mata amb els seus forts braços, sinó amb els peus; amb els ocells d’Estímfal, en aquest cas només era una. Un altre monstre que derrota té forma de serp que viu a l’aigua i amb una cresta vermella, aquest no forma part dels dotze treballs clàssics esmentats per Apol·lodor

Filoctetes també menciona uns treballs que ha de fer per tal de convertir-se en un vertader heroi, com rentar els estables d’Augias o aconseguir el cinyell d’Hipòlita, en aquest últim el sàtir diu que tres princeses el volen, en la mitologia segons la font treballada només el volia Admete, filla d’Euristeu.

Una observació curiosa, en la mitologia els treballs d’Hèracles el porten arran del marc geogràfic que abasta tota l’antiga Grècia. En canvi, en la pel·lícula tots els treballs els du a terme a Tebes, situada a la Grècia continental central.

  • Relacions amoroses: en la pel·lícula hi ha hagut una simplificació del nombre d’esposes respecte a la font treballada per poder donar una visió amorosa adequada al públic infantil. Per això, em centraré només en la figura de Mègara, ja que aquesta es qui apareix al film. En la mitologia Creont la seva filla gran Mègara com a premi per haver expulsat Erginos de Tebes. Va tenir tres fills amb aquesta: Terímarc, Creontíades i Deicoont. Malgrat tot, Hèracles els matà en mig d’un episodi de bogeria provocada per Hera. En la pel·lícula, Mègara està sota les ordres d’Hades a canvi d’un tracte. Encara que ella li traeix, els sentiments de tots dos són sincers, de manera que al final Hèracles renúncia a allò pel qual ha lluitat durant tot aquest temps per quedar-se amb la seva estimada.

 “λαμβάνει δὲ Ἡρακλῆς παρὰ Κρέοντος ἀριστεῖον τὴν πρεσβυτάτην θυγατέρα  Μεγάραν,  ἐξ ἧς αὐτῷ παῖδες ἐγένοντο τρεῖς, Θηρίμαχος Κρεοντιάδης Δηικόω”

Hèracles rebé de Creont com a premi més gran, Mègara, de la qual li naixeren tres fills: Terímarc, Creontíades i Deicoont.

[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.11 ]

En la pel·lícula hi ha hagut una simplificació del nombre d’esposes respecte a la font treballada per poder donar una visió amorosa adequada al públic infantil. 

1. A. α. Cicles mítics: cicle peloponnesi

Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant dels doze treballs d’Hèracles i té com a pronagonista Hèracles.

Hèracles (Ἡρακλῆς) era un heroi semidiví, fill de Zeus i d’Alcmena.

Hera gelosa de les infidelitats del seu espòs, va voler fer mal a Hèracles, primer va enviar dues serps al seu bressol, però Hèracles era ja tan fort que agafà les serps i les matà totes dues amb les seves mans.

 “τοῦ δὲ παιδὸς ὄντος ὀκταμηνιαίου δύο δράκοντας ὑπερμεγέθεις  Ἥρα ἐπὶ τὴν εὐνὴν ἔπεμψε, διαφθαρῆναι τὸ βρέφος θέλουσα.”

                         Quan Hèracles tenia vuit mesos, Hera li envià al bressol                            dues serps enormes  amb intenció de fer desaparèixer el nadó.

[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.8 ]

El segon intent d’Hera, va fer tornar-lo boig i en la seva fúria assassinà amb les seves pròpies mans la seva esposa i tirà al foc als seus fills. Quan s’adonà del seu crim, consultà l’Oracle de Delfos, que li aconsellà que es posés al servei del rei Euristeu de Micenes durant dotze anys i l’obeís en tot el que aquest li volgués manar.

“μετὰ δὲ τὴν πρὸς Μινύας μάχην συνέβη αὐτῷ κατὰ ζῆλον Ἥρας μανῆναι,  καὶ τούς τε ἰδίους παῖδας”

         Després de la batalla contra el mínies, Hera, engalosida, el féu tornar boig,           i Hèracles tirà al foc els fills que havia tingut.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.4.12]

Museo Arqueológico Nacional - 38315BIS - Mosaico de los trabajos de Hércules 01.jpg

Mosaic romà del treballs d’Hèracles,  s. III. Museu Arqueològic Nacional d’Espanya, Madrid. Font: Viquièdia

Així començaren els dotze treballs d’Hèracles, que són els següents en ordre d’execució:

  1. El Lleó de Nemea
  2. L’Hidra de Lerna
  3. La cérvola cerinítia
  4. El senglar d’Erimant 
  5. Els estables del rei Augias
  6. Els ocells de l’Estímfal
  7. El bou de Creta
  8. Les eugues de Diomedes 
  9. El cinyell d’Hipòlita
  10. Els ramats de Gerión
  11. Les pomes d’or de les Hespèrides
  12. El gos Cèrber