Fins aquí ha arribat el treballs, per tant, és moment de comprovar si les hipòtesis que vaig plantejar en la introducció van ser encertades o si han estat refutades i els incovenients que m’he trobat al llarg del recorregut. 

Com ja sabem, el tema del meu treball era la representació dels herois en el cinema actual. Primerament el meu treball consistia a analitzar la figura de quatre herois clàssics: Hèracles, Perseu, Teseu i Aquil·les. Aquest canvi va ser principalment a causa de la maca de temps, ja que intentar aprofundir en els temes de mitologia representats al cinema és molt més dens del que em va semblar en un començament. Per tant, m’he vist obligada a reuir el nombre d’herois.

Davant aquesta reducció, els criteris de selecció dels dos herois, Hèracles i Aquil·les, són deguts a la seva pervivència i el seu significat. Un és un heroi homèric, protagonista de la Ilíada, i l’altre és qui ha estat més a prop de la immortalitat. 

L’objectiu del treball era veure la fidelitat dels herois amb la mitologia presentada per Apol·lodor i si els seus canvis estètics tenien relació amb els cànons de bellesa contemporanis. Vaig haver de veure dues vegades cada pel·lícula, una primera per fer-me una idea general sobre com és, i una segona per analitzar la figura de l’heroi i agafar els fragments que vaig creure convenients i que mostraven la caracterització dels herois. 

Vaig suposar una primera hipòtesi en la  qual afirmava que la pel·lícula i el mite tenien bastantes similituds. Després d’haver fet una recerca en comparació amb els dos mons, haig de dir que un és més fidel que l’altre. L’Hèracles de Disney presenta moltes més diferencies que es veuen a l’apartat de fidelitat perquè aquest està dirigit a un públic infantil, i llavors, molts dels episodis de lluita no s’han representat. En canvi, Troia té més semlances amb la font clàssica, només varien alguns trets específics, com la relació amb Briseida. 

A diferència de la primera hipòtesi, que té dues respostes, a la segona puc donar una resposta general. Com a una segona hipòtesi, vaig plantejar que els canvis físics dels herois a les pel·lícules respecte al model clàssic eren a causa de l’estètica contemporània perquè d’aquesta manera atrauria millor l’atenció del públic. Però hi ha hagut un canvi de plantejament perquè els mites d’Apol·lodor són una recopilació mitogràfica que va des de la cosmogonia fins al mite de Teseu, així que no hi ha una descripció dels herois, només explica les seves gestes. Per tant, m’he centrat només en el tractament cinematogràfic. I com les dues són pel·lícules contemporànies, sense importar el públic als quals van dirigits, segueixen el mateix ideal estètic. Llavors, aquesta hipòtesi ha estat encertada. 

Per poder explicar els  mites relacionats amb cada heroi i  comprovar la seva fidelitat, he hagut de fer servir web Perseus, un pòrtal online que ens proporciona els textos de les font clàssiques gregues i llatines. I per la traducció  al català, he fet servir la versió en català de la Bilioteca de relats mitologics d’Apol·lodor, trobareu la informació d’aquest en la biliogràfia.

Finalment, després de tants mesos, puc donar per acabada la meva recerca. He pogut veure que fer un treball sobre un tema clàssic és bastant dens, però al final he de confessar que m’ha agradat viure l’experiència. He descobert que el món mitològic és massa extens per a fer un treball, per aquesta raó vaig centrar-me concretament el l’anàlisi de dos grans heois clàssics. 

Per acabar us deixo uns fragments de Troy i Hercules perquè veieu la diferència entre tots dos herois. En la mitologia ambos tenen les mateixes característiques, és a dir, són ferotges, guerrers, sense sentiments, etc. Tots dos buscant l’immortalitat. Però en les pel·lícules podem veure que un segueix el recorregut clàssic, mentre l’altre ens porta un missatge ètic, a veure si podeu esbrinar qui és qui.