Arxiu de la categoria: General

1. A. β. Ἥρωες

Publicat el per
Respon

Després d’haver definit el concepte d’heroi, sabem que aquests poden ser ἄνθρωποι o semidéus. També hem enumerat els cicles mítics més rellevants, explicant els trets més destacats de cada cicle, és a dir, la definició d’aquell cicle i una petita explicació de l’heroi que el protagonitza. Això sí, hem desenvolupat el cicle Peleponnesi i el Troià, ja que els nostres herois hi pertanyen.

En la mitologia grega hi ha molts herois i cadascú té la seva història; però, si haguéssim de simplificar l’enorme ventall de mites heroics de la mitologia clàssica, podríem distingir les tipologies següents:

Perseus Rescuing Andromeda - Joachim Wtewael or Utewael en reproducción impresa o copia al óleo sobre lienzo.

Perseus, sobre Pegàs, rescata Andròmeda. Joachim Wtewael (1611). Musée du Louvre, Paris. Font: Viquipèdia

Tal i com hi ha una classificació del herois segons la teva tipologia, també hi ha una  classificació dels herois sengons la seva característica principal, per la qual destaquen per sobre la resta d’humans. Poder fisícs: força, invulnerabilitat, màgia; o bé mentals: seducció, astúcia, enginy, intel·ligència, sacrifici, valor i lleialtat.

Ara si, un cop ja tenint la seva classificació general, passarem a explicar les principals característiques principals d’Hèracles i Aquil·les.

Hèracles

  • Genealogia: Ἡρακλῆς (nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hera i κλέος que vol dir «glòria», és a dir, «glòria d’Hera», amb el sobrenom d’Alceides o Alcaeus era un heroi semidiví, fill de Zeus i d’Alcmena, néta de Perseu i esposa d’Amfitrió.
  • Cicle: formava part del cicle Peleponnesi, ja els seus treballs es localitzaven a llocs dintre del marc geogràfic del Peloponnèsi o prop d’aquest.
  • Característica: destaca per la seva força sobrehumana. Des de petit ja va mostrar la seva qualitat quan va matar les dues serps al seu bressol, enviades per Hera, amb les seves pròpies mans.
  • Tipologia: es troba dins la classificació dels herois occidors de monstres, aquells herois encarregats d’acabar amb els monstres. En aquest cas, Hèracles és el màxim representant d’aquest tipus d’heroi, ja que tots els seus treballs, excepte el cinyell d’Hipòlita, tenien relació amb algun monstres.

Aquil·les

  • Genealogia: Ἀχιλλεύς era un heroi semidiví, fill de Tetis i Peleu. Un dels principal protagonistes i dels herois més grans de la Ilíada. Conegut amb l’epitet <<el dels peus lleugers>>.
  • Cicle: va formar part del cicle Troià, ja que va lluitar al costat del aqueus en la seva guerra contra la ciutat de Troia.
  • Característica: destaca per la seva invulnerabilitat, només pot ser ferit al taló, ja que quan era petit la seva mare a la nit el banyava amb foc i de dia l’untava amb ambrosia per fer-lo immortal. Només el taló no va ser banyat, perquè era per on el subjectava.
  • Tipologia: es troba dins la classificació dels herois guerrers, aquells herois que participen en alguna guerra i són reconeguts per la seva lluita. En aquest cas, Aquil·les és un heroi guerrer per la seva participació en la guerra de Troia. Durant la guerra, podem observar com Aquil·les aprofita la seva invulnerabilitat per matar, excepte a l’episodi de la Còlera d’Aquil·les. És un clar exemple d’aquest tipus d’heroi, perquè mor lluitant com guerrer.

1. A. α. Cicles mítics: cicle troià

Publicat el per
Respon

Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la guerra de Troia i té com a principals protagonistes Aquil·les, Agamèmnon, Odisseu, etc., d’entre altres. Cal destacar que en aquest treball ens centrarem en la figura d’Aquil·les.

Aquil·les (Ἀχιλλεύς) era un heroi semidiví, fill de Tetis i Peleu.

Quan va néixer, Tetis, volent fer el nadó immortal d’amagat del marit, a les nits el posava dins el foc per destruir la part mortal, i de dia l’untava amb ambrosia. Peleu en assabentar-se va posar el crit al cel, llavors Tetis abandonà el fill i se n’anà amb les nereides. Peleu portà el nen a Quiró que l’acollí i l’alimenta i li posà en nom d’Aquil·les (a- privativa més χεῖλος ) perquè mai no havia acostat els llavis als pits materns.

“ὡς δὲ ἐγέννησε Θέτις ἐκ Πηλέως βρέφος, ἀθάνατον θέλουσα ποιῆσαι τοῦτο, κρύφα  Πηλέως εἰς τὸ πῦρ ἐγκρύβουσα τῆς νυκτὸς ἔφθειρεν ὃ ἦν αὐτῷ θνητὸν πατρῷον, μεθ᾽  ἡμέραν δὲ ἔχριεν ἀμβροσίᾳ”

Quan Tetis infantà de peleu, volent fer el nadò immortal d’amagat del marit, a la nit el posava dins el goc per destruir la part mortal que tenia del seu pare, i de dia l’untava amb ambrosia.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.6]

File:The Education of Achilles, by James Barry.jpg

L’educació d’Aquil·les, James Barry (1772). Yale Center for British Art, Connecticut. Font: Viquipèdia

Quan  Aquil·les tenia nou anys, Calcas pronosticà que Troia no podria ser conquerida sense ell. Tetis sabia que si anava a la guerra, moriria, el disfressà de fèmina i el portà a la cort de Licomedes. Criat allà, s’uní amb Deidamia, filla de Licomedes amb qui tingué un fill, Pirros. Però no el secret no dura, i Odisseu, anant a buscar-lo fent sonar una trompeta, el descobrí. D’aquesta manera Aquil·les anà a Troia.

“Ὀδυσσεὺς δὲ μηνυθέντα παρὰ Λυκομήδει ζητῶν Ἀχιλλέα, σάλπιγγι χρησάμενος εὗρε”

Odisseu, buscant-lo a la cort de Licomedes, el descubrí fent sonar la trompeta.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

Fou acompanyat per Pàtrocle, fill de Meneci i d’Estènele. A Opunt, en una discussió per una partida de daus, Pàtrocle matà Clitònem i, fugint amb el seu pare, va viure a la cort de Peleu i fou l’amant d’Aquil·les.

“οὗτος ἐν Ὀποῦντι διενεχθεὶς ἐν παιδιᾷ περὶ ἀστραγάλων παῖδα Κλειτώνυμον τὸν  Ἀμφιδάμαντος ἀπέκτεινε”

A Opunt, en una discussió per una partidade daus, Pàtrocle matà el nen Clitònem, fill d’Amfidamant.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

La còlera d’Aquil·les

Enfadat per haver entregat a Briseida a Agamèmnon, Aquil·les va decidir no combatre. Els bàrbars, aprofitant l’oportunitat, s’encoratjaren i sortiren de la ciutat i Alexandre lluità en un combat sigular contra Menelau.També Hèctor va desafiar el més valent a una lluita, molts es presentare, però només Àiax, triat per sorteig, mostrà el seu coratge.

“Ἀχιλλεὺς δὲ μηνίων ἐπὶ τὸν πόλεμον οὐκ ἐξῄει διὰ Βρισηίδα … τῆς θυγατρὸς Χρύσου   τοῦ ἱερέως”

Aquil·les, enfadat a causa de briseida… filla del sacerdot crises, no volia combatre.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.1]

Amb els aqueus perdent, els hel·lens van enviar com a ambaixadors a Odisseu, Fènix i Àiax, a Aquil·les per demanar-li que tornés a la lluita i com a recompensa li tornarien Briseida i altres obsequis. Quan neix la nit, enviaren Odisseu i Diomedes com exploradors. Aquests dos llevaren la vida de Doló i Ressos, a més de matar també dotze soldats troians i emportar-se’n els cavalls. De dia, es produí un combat terrible, Agamèmnos, Diomedes, Odisseu, Eurípil i Macàon foren ferits i, Hèctor davant la retirrada dels hel·lens, calà foc a les naus.

“νυκτὸς δὲ ἐπιγενομένης κατασκόπους πέμπουσιν Ὀδυσσέα καὶ Διομήδην: οἱ δὲ  ἀναιροῦσι Δόλωνα τὸν Εὐμήλου καὶ Ῥῆσον τὸν Θρᾷκα”

Quan es féu fosc enviaren Odisseu i Diomedes en qualitat d’exploradors. Aquest llevaren la vida a Doló, fill d’Eumel, i a Ressos, el traci.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.4]

Mort de Pàtrocle i d’Hèctor

Quan Aquil·les veié les naus ardents, envià Pàtrocle amb els mirmídons, després de deixar-li les seves armes i cavalls. Els troians en veure’l, van creure que era Aquil·les, van començar a emprendre la retirada. Pàtrole matà molts, d’entre ells Sarpèdon, fill de Zeus; però ell, després de ser ferit per Euforbe, morí a mans d’Hèctor.

“καὶ ὑφ᾽ Ἕκτορος ἀναιρεῖται, τρωθεὶς πρότερον ὑπὸ Εὐφόρβου”

Després de ser ferit per Euforbem morí a mans d’Hèctor.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.6]

Aquil·les en assabentar-se, deixà la ira i recuperà Briseida. Es posà les armes i sortí a lluitar. Després de matar molts troians, s’enfrontà a Hèctor en un combat singular. Hèctor mor, i Aquil·les lligà els turmells al carro i l’arrossegà cap a les naus. Van celebrar jocs fúnebres en honor a Pàtrocle, i després d’aquests, Príam es presentà davant Aquil·les per rescatar el cadàver del seu fill i poder donar-li sepultura.

 “ὁ δ᾽ Ἀχιλλεὺς Ἕκτορα ἐκ μονομαχίας ἀναιρεῖ καὶ ἐξάψας αὐτοῦ τὰ σφυρὰ ἐκ τοῦ  ἅρματος σύρων ἐπὶ τὰς ναῦς παραγίνεται”

En un combat singular, Aquil·les llevà la vida  a Hèroctor i, lligant-li els turmells al carro, l’arrossegà fins a les naus.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.7]

File:Tejeo-Achilles.jpg

Aquil·les derrotant Hèctor, Rafael Tejeo (1830). Galeria Caylus, Madrid. Font: Viquipèdia

Mort d’Aquil·les

Durant la batalla, Aquil·les matà Mèmnon, fill de Tifó i d’Eos, qui va arribar des d’Etiòpia per fer costat als troians. Mentre perseguia els troians a prop de les portes Escees, fou ferit de mort per una fletxa llançada per Alexandre i Apol·lo als turmells. Àiax rescatà el seu cos mentre Odisseu feia front a les escomeses dels atacants.

“διώξας δὲ καὶ τοὺς Τρῶας πρὸς ταῖς Σκαιαῖς πύλαις τοξεύεται ὑπὸ Ἀλεξάνδρου καὶ  Ἀπόλλωνος εἰς τὸ σφυρόν”

Després d’haver perseguit els troians, Alexandre i Apol·lo van tirar amb una fletxa al turmell a la porta d’Escees.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.5.3]

Va ser enterrat a l’illa de Leuca juntament amb les despulles de Pàtrocle, barrejant els ossos de tots dos. Foren organitzats uns jocs fúnebres en honor seu, i les seves armes van ser oferides com a premi per al més valent.

“Ἀχιλλέως δὲ ἀποθανόντος συμφορᾶς ἐπληρώθη τὸ στράτευμα.θάπτουσι δὲ αὐτὸν ἐν  Λευκῇ νήσῳ μετὰ Πατρόκλου, τὰ ἑκατέρων ὀστᾶ συμμίξαντες”

La mort d’Aquil·les aclaparà tot l’exércit. L’enterraren a l’illa de Leuca juntament amb les despulles de Pàtrocle, barrejant els ossos de tots dos. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.5.5]

Mort d’Aquil·les. Estàtua als jardins d’Aquileón, Corfú. Font: Viquipèdia

1. A. α. Cicles mítics: cicle peloponnesi

Publicat el per
Respon

Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant dels doze treballs d’Hèracles i té com a pronagonista Hèracles.

Hèracles (Ἡρακλῆς) era un heroi semidiví, fill de Zeus i d’Alcmena.

Hera gelosa de les infidelitats del seu espòs, va voler fer mal a Hèracles, primer va enviar dues serps al seu bressol, però Hèracles era ja tan fort que agafà les serps i les matà totes dues amb les seves mans.

 “τοῦ δὲ παιδὸς ὄντος ὀκταμηνιαίου δύο δράκοντας ὑπερμεγέθεις  Ἥρα ἐπὶ τὴν εὐνὴν ἔπεμψε, διαφθαρῆναι τὸ βρέφος θέλουσα.”

                         Quan Hèracles tenia vuit mesos, Hera li envià al bressol                            dues serps enormes  amb intenció de fer desaparèixer el nadó.

[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.8 ]

El segon intent d’Hera, va fer tornar-lo boig i en la seva fúria assassinà amb les seves pròpies mans la seva esposa i tirà al foc als seus fills. Quan s’adonà del seu crim, consultà l’Oracle de Delfos, que li aconsellà que es posés al servei del rei Euristeu de Micenes durant dotze anys i l’obeís en tot el que aquest li volgués manar.

“μετὰ δὲ τὴν πρὸς Μινύας μάχην συνέβη αὐτῷ κατὰ ζῆλον Ἥρας μανῆναι,  καὶ τούς τε ἰδίους παῖδας”

         Després de la batalla contra el mínies, Hera, engalosida, el féu tornar boig,           i Hèracles tirà al foc els fills que havia tingut.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.4.12]

Museo Arqueológico Nacional - 38315BIS - Mosaico de los trabajos de Hércules 01.jpg

Mosaic romà del treballs d’Hèracles,  s. III. Museu Arqueològic Nacional d’Espanya, Madrid. Font: Viquièdia

Així començaren els dotze treballs d’Hèracles, que són els següents en ordre d’execució:

  1. El Lleó de Nemea
  2. L’Hidra de Lerna
  3. La cérvola cerinítia
  4. El senglar d’Erimant 
  5. Els estables del rei Augias
  6. Els ocells de l’Estímfal
  7. El bou de Creta
  8. Les eugues de Diomedes 
  9. El cinyell d’Hipòlita
  10. Els ramats de Gerión
  11. Les pomes d’or de les Hespèrides
  12. El gos Cèrber

1. A. α Cicles mítics

Publicat el per
Respon

Els cicles mítics són un conjunt d’episodis que giren al voltant d’un fet, una guerra o una casa reial i que tenen com a protagonista un o més herois.

Deixarem per als apartats següents l’anàlisi detallada dels cicles on s’emmarquen les pel·lícules treballades. Tanmateix, hi ha herois que es poden entrellaçar amb altres cicles fent que siguin personatges importants tant en el seu propi cicle com a l’altre. Aquests cicles són els següents:

α.Cicle Peloponnès

β.Cicle Troià

No obstant, a més d’aquests n’hi d’altres també molt significatius amb els quals no treballaré, però també són importants dintre de l’àmbit heroic:

γ.Cicle Micènic: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes i tenen com a principal protagonista Agamèmnon.

Agamèmnon (Ἀγαμέμνων) fill d’Atreu i Aèrope, en altres versions fill de Plístenes, i germà de Menela. Va ser el rei d’Argos que, d’acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l’exèrcit aqueu.

MaskOfAgamemnon.jpg

La màscara fúnebre d’Agamèmnon, anònim (1.500 a.C). Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Font: Viquipèdia                       

δ.Cicle Cretenc: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Creta i tenen com a principal protagonista Minos.

Minos (Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa. La seva dona era Pasífae, amb qui va tindre molt fills: Ariadna, Androgeu, Fedra, Catreu, Deucalió…

«Allí está Minos», La divina comedia (Inferno, cant V, vers 4). Ilustració de Gustave Doré. Font: Viquipèdia

ε.Cicle Argonàutic: conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la recerca del velló d’or i té com a principal protagonista Jàson.

Jàson (Ἰάσων) és un heroi semidiví tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea. Era fill d’Electra i Zeus, o bé, segons una altra versió, fill d’Èson, rei de Iolkos, i Polimeda, filla d’Autòlic.

Jasón i Medea, Gustave Moreau. Museu d’Orsay, Paris. Font: Viquipèdia

ζ.Cicle Tebà: conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes i té com a principal protagonista Èdip.

Èdip (Οἰδίπους) és un heroi humà, fill Laios i Iocasta, reis de Tebes. Pare de l’heroina Antígona i occidor del monstre Esfinx.

Èdip respon a l’enigma de l’esfinx, Jean Auguste Dominique Ingres, 1805. Museu Louvre, Paris. Font: Viquipèdia

η. Cicles locals: conjunt d’episodis mítics que tenen un heroi per a cada ciutat, per exemple Eunost.

Eunost (Εὐνόστος) és un heroi humà de Tanagra, Beòcia, fill d’Elieu i d’Escíada. 

1. A. Mitologia heroica clàssica

Publicat el per
Respon

El primer que ens ve al cap quan escoltem les paraules “mitologia grega” són els déus (θεοì), Zeus, Atena, Afrodita, etc. Però la mitologia no està composta només per aquests éssers superiors, sinó que també s’hi inclouen els herois, heroïnes, monstres, titans, etc. I un dels àmbits més influents i importants de la mitologia grega és, sens dubte, el dels grans herois, aquells que amb les seves extraordinàries gestes s’han guanyat la nostra simpatia.

Els herois, juntament amb la resta de personatges mítics, formen part del que entenem com a mitologia grega. La mitologia és un conjunt de mites o relats que pertanyen a una civilització i la major font d’informació d’aquests els trobem en la producció literària grega o llatina, per exemple, que són principalment mitogràfiques. Un dels àmbits més amplis de la mitologia grega és món heroic, és, per tant, una mitologia heroica.

Dintre del món mitològic trobem una clara jerarquització, que va des dels déus olímpics, al cim, fins als humans (ἄνθρωποι) com a estament més baix. Per marcar aquesta diferència, tenim el θάνατος (mort), és a dir, classifiquem segons si són immortals (ἀθάνατοι) o mortals (θνητοί). Els herois es troben just enmig d’aquesta classificació, ja que aquests fan de nexe entre els θεοὶ i els ἄνθρωποι. A més, els herois poden ser tant ἄνθρωποι com semidéus.

Els herois (ἥρωες) són uns personatges humans o semidéus que realitzen accions extraordinàries que beneficien la humanitat, artífexs d’innombrables i arriscades gestes que es distingien pel seu gran coratge. Aquests podien ser d’origen semidiví: fills d’un déu i d’un mortal, com Hèracles (Ἡρακλῆς), fill de Zeus i Alcmena; o bé, d’una dea i d’un mortal, com Aquil·les (Ἀχιλλεύς), fill de Tetis i peleu. Tanmateix podien ser també ἄνθρωποι, com Odisseu o Èdip, però tots tenien una mateixa característica, eren de nissaga reial. Ara bé, els semidéus són més dificils de matar, perquè només poden ser ferits a través de la seva part vulnerable, com per exemple el taló d’Aquil·les. Els herois semidivins són tan mortals com els herois humans. Sols els déus gaudeixen de la immortalitat.

Perseus, beheaded Medusa and Athena | Athenian red-figure hydria C5th B.C. | British Museum, London

Perseus i Atena decapitant Medusa. Hídra del s.V aC. British Mueseum, Londres. Font: Theoi

Tradicionalment, un heroi era el personatge de la mitologia grega que, sense ser un déu, era capaç de realitzar prodigis i activitats fora de l’abast humà ordinari. Cada heroi/na protagonitza la seva pròpia gesta, tot i que alguns els podem trobar dintre del mateix cicle mític, cadascú té les seves pròpies característiques, un objectiu clar i una tipologia diferent.  

També trobem heroïnes, com Antígona (Ἀντιγόνη), que es caracteritza pels seus valors i lleialtat;  Ifigenia (Ίφιγένεια), que és sacrificada pel seu pare com a ofrena a Àrtemis, ja que l’expedició grega contra Troia necessita vents favorables per salpar; o Medea (Μήδεια), que en veure’s abandonada i substituïda per una altra dona, és capaç de matar els seus propis fills per despit envers Jàson.

Frederick Sandys: Medea

Medea amb beuratges màgics. Frederick Sandys (1868). Birmingham Museum and Art Gallery, Birmingham. Font: Viquipèdia