4. El senglar d’Erimant (Ἐρυμάνθιος κάπρος):

Com a  quart treball li ordenà portar viu el senglar erimanti. Aquesta fera devastava la Psòfida quan baixava d’una montanya anomenada Erimant. Hèracles es va allotjar a la casa del centaure Folos, fill de Silè. van manjar carn i quan Hèracles li demanà vi, Folos respongué que tenia por d’obrir la gerra comuna dels centarure. Tot i això, Hèracles el va convèncer, i no gaire després, arribaren a la cova els centarures armats.

“οὗτος Ἡρακλεῖ μὲν ὀπτὰ παρεῖχε τὰ κρέα, αὐτὸς δὲ ὠμοῖς ἐχρῆτο. αἰτοῦντος δὲ  οἶνον Ἡρακλέους, ἔφη δεδοικέναι τὸν κοινὸν τῶν Κενταύρων ἀνοῖξαι πίθον:  θαρρεῖν δὲ παρακελευσάμενος Ἡρακλῆς αὐτὸν ἤνοιξε, καὶ μετ᾽ οὐ πολὺ τῆς ὀσμῆς  αἰσθόμενοι παρῆσαν οἱ Κένταυροι, πέτραις ὡπλισμένοι καὶ ἐλάταις,  ἐπὶ τὸ τοῦ Φόλου σπήλαιον”

Aquest oferí a Hèracles carn a la brasa mentre ell en menjava de crua. Quan Hèracles li demanà vi li digué que tenia por d’obrir  la gerra comuna del centaures. Però Hèracles encoratjant-lo l’obrí, i no gaire després, en sentir la flaire, arribaren els centaures armats amb pedres i avets.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.4]

Els primers en entrar, Ànquios i Àgrios, van ser foragitats per Hèracles qui els llençà a les brases, a la resta els assagetà perseguint-los fins a Malea. Hèracles, dispareant contra els centaures, llança un dard que es clavà en el genoll  de Quiró. L’heroi, afligit, va còrrera arrancar-li el dard i li aplicà un ungüent. Quró era immortal, per  tant, no morí. La resta dels centaures van furgir a lloc diferents; una arribaren al mont Malea, un altre a Fòloe o al riu Evenos. Els altres van ser acollits per Posidó a Eleusis. Folos va arrencar una fletxa d’un dels cadàvers amb tan mala sort que aquesta li relliscà de la mà i, en caura-li al peu, el matà.

“τούτῳ περιπεπτωκότας τοὺς Κενταύρους τοξεύων ἵησι βέλος ὁ Ἡρακλῆς, τὸ δὲ  ἐνεχθὲν Ἐλάτου διὰ τοῦ βραχίονος τῷ γόνατι τοῦ Χείρωνος ἐμπήγνυται. ἀνιαθεὶς δὲ  Ἡρακλῆς προσδραμὼν τό τε βέλος ἐξείλκυσε, καὶ δόντος Χείρωνος φάρμακον  ἐπέθηκεν.”

Hèracles, disparant contra els centaures que s’agrupaven al voltant de Quiró, llançà un dard que, travessant el barç d’Èlat, és clavà en el genoll de Quró. Hèracles, afligit, va còrrer a arrencar-li el dard i li aplicà un ungüent que li dona el mateix Quiró.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.4]

Hèracles, trobà a Folos mort i després d’enterrar-lo va marxar a caçar el senglar. Amb crits el va fer sortir d’un matoll, el va fer entrar en uns paratges coberts de neu espessa i després de lligar-lo el conduí a Micenes.

 “καὶ διώξας αὐτὸν ἔκ τινος λόχμης μετὰ κραυγῆς, εἰς χιόνα πολλὴν παρειμένον  εἰσωθήσας ἐμβροχίσας τε ἐκόμισεν εἰς Μυκήνας.”

Quan amb crits el foragità d’un matoll, el féu entrar ja abutut en uns paratges coberts de neu espessa i després de lligar-lo el conduí a Micenes.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.4]

Hèracles i el senglar. Façana de la Basílica de Sant Marc , Venècia. Font: Viquipèdia

3. La cérvola cerinítia (Κερυνῖτις ἔλαφος):

El tercer treball que l’imposà va ser que portés viva a Micenes a la cérvola cerinítia. Una criatura amb banyes d’or i consagrada a Àrtemis que vivia a Ènoe. Hèracles, no volent ferir-la, la perseguí durant un any sencer. Quan l’animal es cansà de la persecució, fugí a la montanya anomenada Artemísia, i des d’allí al riu Ladó, quan es trobava a punt de travessar-lo, Hèracles li disparà una fletxa, la va agafar i se l’emportà carregada a les espatlles a través de l’Arcàdia.

 “ἐπεὶ δὲ κάμνον τὸ θηρίον τῇ διώξει συνέφυγεν εἰς ὄρος τὸ λεγόμενον Ἀρτεμίσιον,  κἀκεῖθεν ἐπὶ ποταμὸν Λάδωνα, τοῦτον διαβαίνειν μέλλουσαν τοξεύσας συνέλαβε,  καὶ θέμενος ἐπὶ τῶν ὤμων διὰ τῆς Ἀρκαδίας ἠπείγετο.”

Quan estava a punt de travessar-lo, Hèracles li disparà una sageta, l’agafà i carregant-la a les espatlles la tranportà  a través de l’Arcàdia.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.3]

Àrtemisa, acompanyada del seu germà Apol·lo, se’l trobà i li volgué prendre la cérvola. L’heroi  al·legà la seva obligació i inculpant a Euristeu, apaivagà la còlera de  la dea i portà l’animal viu a Micenes.

 “μετ᾽ Ἀπόλλωνος δὲ Ἄρτεμις συντυχοῦσα ἀφῃρεῖτο, καὶ τὸ ἱερὸν ζῷον αὐτῆς  κτείνοντα κατεμέμφετο.”

Però Àrtemisa, acompanyada per Apol·lo, se’l trobà, li volgué arrabassar la cérvola i li féu retrets per intentar matar l’animal consagrat a ella.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.3]

Hèracles amb la cérvola cerinítia i Àrtemis, àmfora atenesa (s. VI a.C). British Museum, Londres. Font: Theoi

2. L’hidra  de Lerna (Ὕδρα Λερναία):

Com a segon treball, Hèracles havia d’eliminar a l’hidra de Lerna. La bèstia, criada al pantà de Lerna, tenia un cosa enorme amb nous caps, vuit de les quals mortals i el del mig immortal.

“εἶχε δὲ ἡ ὕδρα ὑπερμέγεθες σῶμα, κεφαλὰς ἔχον ἐννέα, τὰς μὲν ὀκτὼ θνητάς,  τὴν δὲ μέσην ἀθάνατον.”

L’hidra teni aun cos enorme amb nou caps, vuit mortals i  el del mig immortal.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.2]

Sortia a la plana i destruïa els ramats i conreus de la regió. Hèracles trobà a l’hidra en un pujol a la vora de la font d’Amimone, on tenia el cau, la va ser sortir desparant-li dards i, agafant-la amb força, la dominà. Res no aconseguia colpejant els caps amb la maça, perquè cada cop que tallava una en sorgien dos de nous. Un cranc de gigantesques proporcions ajudava l’hidra mossegant el peu d’Hèracles. Ell l’esclafà i demanà ajuda a Iolau, el qual cremava amb troncs encesos els colls dels caps tallant  impedint  així que tornessin a sortir.

“μιᾶς γὰρ κοπτομένης κεφαλῆς δύο ἀνεφύοντο”

Perquè de cada cap encertat en sorgien dos de nous.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitologics 2.5.2]

Evitantd’aquesta manera que renaixessin els caps laterals li amputà el cap immortal. El va enterra i al damunt li posà una pedra pesada. va obrir el cos de l’hidra i sumergí  les fletxes en aquest. Tanmateix, Euristeu digué que aquest treball no havia de ser comptat perquè no havia vençut sol, sinó amb l’ajuda de Iolau.

“καὶ τοῦτον τὸν τρόπον τῶν ἀναφυομένων κεφαλῶν περιγενόμενος, τὴν ἀθάνατον  ἀποκόψας κατώρυξε καὶ βαρεῖαν ἐπέθηκε πέτραν, παρὰ τὴν ὁδὸν τὴν φέρουσαν  διὰ Λέρνης εἰς Ἐλαιοῦντα τὸ δὲ σῶμα τῆς ὕδρας ἀνασχίσας      τῇ χολῇ τοὺς ὀιστοὺς  ἔβαψεν”

Evitant d’aquesta manera que renaixessin els caps laterals li amputà l’immortal. L’enterrà i al damunt li posa una roca pesada, a la vora del camí que porta a Eleünt a  través de Lerna. Obrí el cos de l’hidra i submergí les fletxes en la bilis del montre.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitologics 2.5.2]

Hèracles i Iolau lluitant contra l’hidra, estamne atenès (s.VI a.C.). Museu Arqueològic Regional Antonio Salinas, Sicília. Font: Theoi

1. El Lleó de Nemea (Λέων της Νεμέας):

La primera missió que encomana el rei a Hèracles va ser portar  la pell del lleó que aterria la població de Nemea, a l’Argòlida. Aquesta fera invulnerable va ser engendrada per Tifó.

Hèracles va arribar a Clèones, va ser acollit hospitalàriament per un pobre anomenat Molorc. L’home estava a punt d’oferir un sacrifici per intentar acabar amb la criatura, quan Hèracles el va convèncer de retardar-lo durant trenta dies fins que tornés de la seva lluita amb el lleó.

“πορευόμενος οὖν ἐπὶ τὸν λέοντα ἦλθεν εἰς Κλεωνάς,  καὶ ξενίζεται παρὰ ἀνδρὶ χερνήτῃ Μολόρχῳ.”

Anant a caçar al lleó, arribà a Clèones i s’hostatjà a casa de Molorc, un jornaler.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.1]

Va arribar a la cova on es trobava el lleó i sense miraments va disparar les seves fletxes cap al monstre a la vegada que atacava amb l’espasa, tanmateix, s’adonà que la seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Per això,  deixà de banda l’espasa i l’arc i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. D’aquesta manera Hèracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.

“ὁ δ᾽ Ἡρακλῆς καταντήσας ἐπὶ τὸν τόπον προσέβαλεν αὐτῷ, καὶ τοῦ θηρίου συμφυγόντος εἰς τὴν διώρυχα συνακολουθῶν αὐτῷ καὶ τὸ ἕτερον τῶν στομίων ἐμφράξας συνεπλάκη, καὶ τὸν αὐχένα σφίγξας τοῖς βραχίοσιν ἀπέπνιξε. τὴν δὲ δορὰν αὐτοῦ περιθέμενος, καὶ διὰ τὸ μέγεθος ἅπαν τὸ ἴδιον σῶμα περιλαβών, εἶχε σκεπαστήριον τῶν μετὰ ταῦτα κινδύνων.”

Hèracles va arribar a la regió i va atacar el lleó, i quan la bèstia es va retirar cap a l’esquerda, després de tancar l’altra obertura va seguir-la i es va enfrontar amb ella, i girar els braços al voltant del coll la va ofegar fins a morir. Es va posar la pell del lleó sobre si mateix i, ja que podia cobrir-ne tot el cos a causa de la seva gran mida, tenia una protecció contra els perills que havien de seguir.

[DIODORUS SICULUS, Biblioteca d’història 4. 11. 3]

Se’l carregà a les espatlles i el portà a Clèones. Trobà a Molroca punt de fer un sacrifici donant a Hèracles per mort, però aleshores dedicà el sacrifici a Zeus Soter. Quan arriba a Micenes, el rei Euristeu, sorprès del seu valor, va decretar que a partir de llavors, cada vegada que Hèracles es presentés a la ciutat per mostrar els fruits del seu treball, ho devia fer des de fora.

 “Εὐρυσθεὺς ἀπεῖπε τὸ λοιπὸν αὐτῷ  εἰς τὴν πόλιν εἰσιέναι, δεικνύειν δὲ πρὸ τῶν πυλῶν ἐκέλευε τοὺς ἄθλους.”

Euristeu li prohibí que d’aleshores endavant entrés a la ciutat i li ordenà que exhibís els trofeus dels seus treballs davant les portes.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.1]

Hèracles lluitant contra el lleó de Nemea. Francisco de Zurbarán (1634). Museo del Prado, Madrid. Font: Viquipèdia

Efectes òptics: consisteix en la manipulació d’una imatge fotografiada.

• Stop motion: és una tècnica d’animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, es crea l’efecte de l’bjecte amb moviment.

Exemple de stop motion

• Retropojecció:  és un procés que consisteix en projectar una imatge durant el rodatge per a que actuï com a fons de l’escena, col·locada a la part posterior amb pantalla translúcida.

Retroprojecció

• Rotoscòpia: és una tècnica d’animació que consisteix a calcar els fotogrames d’una imatge real  per tal de convertir-la en una animació.

Animació mitjançant la rotoscòpia

• Escenografia virtual: substitució de l’escena per un fons, normalment verd, per projectar altres escenes.

Efecte de la escenografia virtual

• Efecte de la maqueta flotant: s’interposa una maqueta entre la camera i un fons veritable, sovint un decorat, la qual cosa permet tenir un fons de tres dimensions. 
• Motion control photography: la camera es mou al voltant de la maqueta mentre aquesta està fixa i immòbil.

TROY

Els prínceps de Toia, Hèctor i Paris, es troben a Esparta negociant la pau entre ambos països. No obstant això, quan tornen a la seva casa, Paris amaga Helena a la coberta de baix. Menelau en assabentar-se recorre al seu germà Agamèmnon perquè l’ajudi a recuperar-la. Agamèmnon troba aquí l’excusa perfecta per atacar Troia com sempre havia desitjat. Però sap que per guanyar la guerra necessitarà l’ajuda d’Aquil·les, així que demana a Odisseu que parli amb ell.

Aquil·les es troba practicant amb l’espasa amb el seu cosí Patrocle quan Odisseu apareix i li diu que el necessiten per guanyar. Tetis, la seva mare, li explica que té dos camins. El primer camí és quedar-se a Larisa, on trobarà a una dona amb qui tindrà fill i serà feliç. Que el seu nom serà recordat pel fill deels seus fills, però que inevitablement arribarà un moment en què ningú el recordarà. El segon camí és anar a la guerra que l’espera i morir en batalla, però el seu nom mai serà oblidat. Així, l’heroi decideix anar-hi.

Agamèmnon reuneix a les ciutats gregues perquè l’acompanyin en la guerra. Quan arriben a les costes de Troia, és Aquil·les qui, dirigint els mirmidons, s’enfronten als troians en la costa, guanyant aquesta primera batalla. Aquil·les destrueix tot el temple d’Apol·lo, matant els sacerdots. Davant d’aquesta primera victòria, Agamèmnon té por que els soldats decideixin seguir a un home valerós com Aquil·les. Els mirmidons segresten Briseida, neboda del rei Príam que havia decidit dedicar la seva vida a ser una vestesa consagrada a Apol·lo, que es trobava amagada en el temple i la porten davant Aquil·les.

Agamèmnon li diu a Aquil·les que es quedarà amb el botí obtingut durant la lluita, inclòs l’or del temple d’Apol·lo. Aquil·les no li refuta. Però quan també li diu que es quedarà amb Briseida, Aquil·les esclata amb fúria i s’oposa febrilment. Malgrat tot, Briseida accepta ser l’esclava d’Agamèmnon perquè no vol que ningú més mori. D’aquesta manera Aquil·les decideix deixar de lluitar.

Des de Troia, Paris diu que no farà falta guanyar cap guerra perquè ell reptarà en una batalla singular a Menelau, i qui guanyi es quedarà amb Helena i qui perdi morirà a l’ocàs. Al següent dia, Paris i Menelau s’enfronten. Menelau va guanyant i quan està a punt de matar-lo, Paris corre a refugiar-se als peus del seu germà. Hèctor, que no vol veure com mor el seu germà, matà Menelau. Els grecs enfurits perquè han trencat el pacte, arremeten contra els troians mentre Paris es refugia a la ciutat. Comença així la segona batalla. Hèctor mata al gran Àiax i els troians aquesta segona batalla.

Un cop al campament, Odisseu li diu a Agamèmnon que ells no poden guanyar la guerra sense Aquil·les. Aquil·les troba Briseida en mans dels soldats grecs i se l’emporta. Els troians decideixen atacar a la nit als grecs aprofitant la seva baixa moral després d’haver perdut, agafant-los in fraganti. Quan tot semblava perdut, Patrocle, fent-se passar per Aquil·les, arriba amb els mirmidons per lluitar, de manera que quan els grecs els veuen, recuperen l’esperança. Hèctor i Patrocle lluiten, i aquest últim mor. Quan Aquil·les s’assabenta, deixa enrere la seva colera.

Com Hèctor sabia que moriria el següent quan s’enfronti amb Aquil·les, li mostra a la seva dona, Andròmaca, un passadís secret per fugir que porta cap al final del riu Ida. Briseida suplica a Aquil·les que no vagi, que Hèctor és el seu cosí. A la matinada següent va a buscar a Hèctor per venjar la mort del seu cosí. Lluiten amb valentia tots dos, però malauradament Hèctor mor a mans d’Aquil·les. Llavors, lliga les cames d’Hèctor al carro i arrossegant-lo per terra, el porta al campament grec.

Entrada la nit, Príam acudeix al campament d’Aquil·les i li suplica que li torni el cos del seu fill. Al principi, Aquil·les es mostra reticent a tal petició, però acaba acceptant quan veu l’amor que sent el rei pel seu fill. Embolcalla el cos d’Hèctor i el torna al seu pare i, mostrant honor per Hèctor, li concedeix a Príam dotze dies de pau per fer els jocs funeraris adequats. També deixa anar Briseida.

Odisseu veu un soldat tallant un ninot de fusta amb forma de cavall, així se li ocorre el pla que els portarà a la victòria. Al matí, els grecs abandonen les costes de Troia. Els troians van a veure què ha passat i Arqueptolemo, el sacerdot, els fa saber que una plaga enviada per Apol·lo per profanar el seu temple ha arrasat amb el campament. Alhora veuen un gegant cavall de fusta i pensen que els grecs l’han deixada com a ofrena a Posidó perquè els permeti arribar a salvs a casa. Arqueptolemo diu que és millor portar-lo a la ciutat mentre que Paris defensa que l’han de cremar. Príam decideix fer cas al sacerdot.

Quan cau la nit, els aqueus surten del cavall i obren la porta permitent els seus companys entrar. Així, els grecs prenen la ciutat quan tothom dorm, incendiant les cases i matant els habitants. Aquil·les mentrestant, busca desesperadament Briseida per salvar-la. Andròmaca guia als ciutadans pel passadís secret. Paris negant-se a deixar al seu pare, li dona a un jove anomenat Enees l’espasa de Troia perquè guiï als troians i els hi trobi un nou lloc.

Agamèmnon mata Príam. Briseida estava resant als déus quan Agamèmnon l’agafa, però aquesta sense por, clava un punyal a la gola del rei grec. Aquil·les l’ajuda a defensar-se dels soldats, i quan estaven per anar-se’n, arriba Paris i llença una fletxa al taló d’Aquil·les, matant-lo. Briseida es negà a marxar-se, però Aquil·les li diu que ha d’anar-se’n i començar una nova vida.

Els troians que han pogut fugir es dirigeixen amuntanyes endins.

HERCULES

Hèracles, fill de Zeus i Hera, és segrestat de l’Olimp quan era un nadó pels esclaus d’Hades, Pena i Pànic. Aquest segrest és a causa del fet que les Moires van dir a Hades que el seu pla de conquistar l’Olimp es compliria dintre de divuit anys a condició que, un nou heroi, Hèracles, no interfereixi. Els esclaus porten Hèracles a la terra on li donen una poció per fer-li mortal i poder matar-lo, però en aquell moment arriben uns humans i es van haver d’amagar.

Els humans, Alcmena i Amfitrió, crien Hèracles com si fos seu. Durant la seva infantesa i part de l’adolescència viu feliç i com un ésser humà. Malgrat això, un dia fa ús de la seva força desmesurada i provoca la destrucció de l’àgora. Davant la situació, els seus pares li confessen que ell no era el seu fill biològic, i que quan el van trobar portava al seu coll un medalló amb la insígnia dels déus olímpics. Hèracles per tal de trobar respostes sobre la seva família biològica, es dirigeix al temple dels déus. Allà el mateix Zeus és qui es personifica en la seva estàtua i li diu que ell és el seu fill, i que podrà accedir a l’Olimp i viure amb ells si es converteix en un heroi. Per això, li envia amb el sàtir Filoctetes perquè l’entreni.

Filoctetes en un principi es refusa a fer-ho, però quan descobreix que és fill de Zeus no li queda més remei que accedir. Entrena Hèracles en la seva illa fins que el troba suficientment capacitat. Un cop acabat l’entrenament, es dirigeixen a Tebes per fer d’Hèracles un heroi. Pel camí es troben amb una noia, Mègara, sent retenida per un centaure. Hèracles en veure’l no pot resistir la temptació de salvar-la, tot i que ella li diu que no feia falta que ella mateixa podia ocupar-se de la situació. Mègara treballa per Hades perquè va sacrificar la seva llibertat per tal que aquest alliberessi al seu nuvi, no obstant aquest fuig abandonant-la. Ella li explica a Hades el que ha passat i aquest descobreix que els dos malfactors no el van matar quan era degut.

Des d’aquell moment Hades fa l’impossible per matar-lo enviant-li monstre rere monstre. Primer s’enfronta amb l’hidra, després amb el senglar, el lleó, les aus i amb un a serp de grans dimensions. Hèracles es converteix en tota una celebritat per a la ciutat de Tebes, però ell ja no vol seguir sent-ho, ja no vol seguir lluitant contra els monstres. Així que Hades envia Mègara a descobriri la debilitat de l’heroi a canvi de la seva llibertat. Mègara accedeix, però mentre més temps passa amb ell més difícil és complir la seva missió.

Donat un moment, ella li diu a Hades que ja no vol seguir amb l’acord pel fet que ella també s’ha enamorat. Llavors Hades apareix davant Hèracles amb Mègara com presonera, i li diu que ha de renunciar a la seva força durant vint-i-quatre hores i l’alliberarà. L’heroi accepta sempre i quan no li faci mal. Hades, també, li confessa que Mègara treballava per ell, de manera que l’heroi se sent traït i trist perquè el sàtir ja li havia dit que ella no era el que semblava, però que no va creure.

Hades allibera els titans i comença la lluita entre els déus olímpics i els titans. Al mateix temps, a la terra, el ciclop, enviat per Hades, busca Hèracles per matar-lo, ja que sense la seva força no podrà protegir-se. Els titans capturen a tots els déus, mentre que a la terra Hèracles amb astúcia derrota al ciclop. Malauradament quan un edifici estava a punt de caure sobre Hèracles, Mègara apareix i l’aparta, quedant ella aixafada sota l’edifici. En vista que Mègara s’ha fet mal, l’acord entre Hèracles i Hades es trenca, per tant, l’heroi recupera la seva força. Hèracles deixa la noia en mans del sàtir mentre ell es dirigeix a l’Olimp i derrota a Hades. Derrota els titans i allibera els déus. Hèracles salva l’Olimp, però no arriba a temps a salvar a la noia. L’heroi sense acceptar la seva mort, baixa a l’inframón per recuperar l’ànima de Mègara. Es llença al riu de les ànimes, però a mesura que passa més temps al riu, més vell es fa. Les moires preparen el fil de la vida d’Hèracles a punt de tallar-ho, però no poden, perquè Hèracles s’ha tornat immortal. Llavors Hèracles esdeveneix un déu i salva a la noia.

Hèracles nadant per rescatar l’ànima de Mègara

Van a l’Olimp, Zeus li diu que ja està preparat per accedir-hi. Malgrat tot, Hèracles decideix quedar-se a la terra vivint com un mortal al costat de Mègara.

Un inconvenient que se m’ha presentat a l’hora de comparar l’estètica dels herois ha sigut la manca d’informació sobre aquests envers la font clàssica. Això és pel fet que la font amb la qual he treballat, Apol·lodor, fa una recopilació mitogràfica dels mites, per tant, no hi ha una descripció física de cap personatge. De manera que per fer aquest apartat, compararé el cànon de bellesa del moment del rodatge de les pel·lícules (l’estètica contemporània) amb l’estètica dels herois presentats als films.

El cànon de bellesa de finals dels s.XIX i principis del s.XX és manté fidel al cànon estètic dels grecs. En l’antiga Grècia (S. VIII – I a.C) podem trobar les primeres arrels del qual actualment coneixem com l’ideal estètic, ideat sobretot a partir de l’escultura. A Grècia, es considerava bell tot allò que fos fruit del resultat de càlculs matemàtics, mesures proporcionals i cura per la simetria, és a dir, tot allò que estigués relacionat directament amb les matemàtiques.

Estàtua Discòbol, Miró d’Elèutera (450 aC.). Collections of the Palazzo Massimo alle Terme, Roma. Font: viquipèdia

Respecte al cànon de bellesa dels homes estaven directament relacionats amb el terme  καλὸς καὶ ἀγαθός, ja que presentaven els cossos dels joves com gimnastes i atletes, però al mateix temps se’ls atribuïen qualitats com  l’equilibri, la voluntat, el valor, el control o la bellesa. Així que pels grecs, la bellesa havia de reflectir-se tant en la bellesa exterior com la interior. 

A principis del s. XXI neix el concepte metrosexual. L’home ja no sols es preocupava per governar o proveir a la família, sinó que també van començar a preocupar-se e interessar-se per aspectes relacionats amb l’estètica i la bellesa. Aquests canvis es veuen sobretot en l’àmbit esportiu, on els homes mantenien una bona condició física que els feia més atractiu davant els altres. Aquest concepte el va introduir Mark Simpson l’any 1994 en el periòdic britànic The Independent on utilitza el terme per descriure un model d’home, especialment de la cultura urbana, en una societat postindustrial i capitalista, que gasta molt temps i diners en cuidar la seva aparença física. El 2002 Mark Simpson identificà el futbolista David Beckham com el prototip d’home metrosexual alhora que considerava que el terme s’apropava al narcisisme1.

“El típico metrosexual es un hombre joven con dinero que gastar, viviendo en o con fácil acceso de una metrópoli — porque ahí se encuentran las mejores tiendas, clubes, gimnasios y salones. Puede ser oficialmente homosexual, heterosexual o bisexual, pero esto es totalmente inmaterial porque claramente se ha tomado a sí mismo como su propio objeto de amor y al placer como su preferencia sexual.”

– Mark Simpson, The Independent 1994

Sabem que la figura masculina que prevaleix en l’actualitat va de la mà amb el concepte metrosexual. Si ens fixem en els dos herois, presenten les mateixes característiques físiques que el model grec. Tots dos són joves amb cossos atlètics i ben proporcionats, amb una bellesa exterior envejable. Però només podem considerar Hèracles bell i bo (καλὸς καὶ ἀγαθός), ja que és mostra bondadós i està disposat a ajudar als altres de manera altruista. En canvi, Aquil·les només vol assegurar-se la immortalitat del seu nom. Actualment, els homes musculós i ben semblants són el que venen, per tant, estava clar que presentarien els heoris amb aquests ideals.

Si ens fixem bé, podem veure que els dos herois tenen les mateixes característiques: els cabells rossos, els ulls blaus i els músculs.

Tal i com hem vist en l’apartat de fidelitat de l’heroi amb la mitologia d’Hèracles, aquest seguirà la metixa estructura on també analitzarem la relació entre Aquil·les i Briseida i la figura de Pàtrocle.

• Genealogia: en la mitologia, Aquil·les era un heroi semidiví, fill de la dea Tetis i el mortal Peleu. En la pel·lícula, només és menciona la mare de l’heroi que també és Tetis. Si podem dir que l’heroi és semidiví en totes dues representacions. 

• Característica: tant en la  mitologia com en la pel·lícula, Aquil·les és un heroi innvulnerables. En el mite clàssic sabem que és la seva mare qui el fa immortal, però en el film no s’explica, tot i que suposem que també es degut a tetis.

“ὡς δὲ ἐγέννησε Θέτις ἐκ Πηλέως βρέφος, ἀθάνατον θέλουσα ποιῆσαι τοῦτο, κρύφα Πηλέως εἰς τὸ πῦρ ἐγκρύβουσα τῆς νυκτὸς ἔφθειρεν ὃ ἦν αὐτῷ θνητὸν πατρῷον,  μεθ᾽  ἡμέραν δὲ ἔχριεν ἀμβροσίᾳ”

Quan Tetis infantà de peleu, volent fer el nadò immortal d’amagat del marit, a la nit el posava dins el goc per destruir la part mortal que tenia del seu pare, i de dia l’untava amb ambrosia.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.6]

• Tipologia: en tots dos, Aquil·les destaca per ser un heroi guerrer, un dels més reconegut e importants en la guerra contra Troia. A més de la seva innvulnerabilitat, se’l coneix per ser el principal personatge de la Ilíada, on s’explica la còlera d’Aquil·les. 

• Relació amb Briseida: Briseida és l’única figura femenina que té un paper en el còlera d’Aquil·les, per tant, em centraré en ella explicant la relació d’ambos. En el relats d’Apol·lodor no s’explica perquè va cedir Briseida a Agamèmnon, només específica que era filla del sacerdot Crises. Més endavant, la torna a recuperar quan li van a suplicar que torni a la lluita. En la pel·lícula es veu que la seva còlera és a causa del fet que el rei aqueu li pren l’esclava, que era cosina d’Hèctor i Paris. També en el film, l’heroi acaba desenvolupant sentiments per Briseida durant l’episodi de la seva còlera. Briseida és realment important per a ell, perquè durant la caiguda de la ciutat veiem que el seu objectiu era salvar-la. 

“Ἀχιλλεὺς δὲ μηνίων ἐπὶ τὸν πόλεμον οὐκ ἐξῄει διὰ Βρισηίδα … τῆς θυγατρὸς  Χρύσου  τοῦ ἱερέως”

Aquil·les, enfadat a causa de briseida… filla del sacerdot crises, no volia combatre.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.1]

• Figura de Pàtrocle: el personatge de Pàtrocle ha previngut al llarg del relat mític. Ell i Aquil·les eren grans amics a més de mantenir una relació amorosa. Tan gran era el seu sentiment que quan aquest mor deixa enrere la seva còlera per venjar-lo. En la pel·lícula, Pàtrocle fa el rol de cosí. Això serveix per justificar els sentiments que provoca la mort d’aquest en Aquil·les, ja que és tracta d’un familiar i, llavors, es veu normal que la seva mort l’afecti i busqui venjança.

“καὶ φυγὼν μετὰ τοῦ πατρὸς παρὰ Πηλεῖ κατῴκει, καὶ Ἀχιλλέως ἐρώμενος γίνεται…”

I, fugint-ne amb son pare, va viure a la cort de Peleu i fou l’amant d’Aquil·les.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

Anàlisi físic

En la pel·lícula, Aquil·les és representat com un jove alt i fort, d’una bellesa digne d’un fill d’una deessa. Aquil·les emana virilitat des de qualsevol angle per on se’l miri. Els seus cabells rossos destaquen sobre la resta de soldats, identificant-lo de la resta. La seva pell bronzejada juntament amb els cabells rossos i la seva mirada clara, són el seu atractiu principal, a més de la seva força. Tot ell està fet de músculs, els seus grans braços semblen capaços de quartejar qualsevol cosa. La seva aparença li dona un aire d’immortalitat, com si ningú pogués amb ell.

Anàlisi del comportament

L’heroi, tal com passa amb Hèracles, pateix una evolució molt accentuada. En un començament, Aquil·les es nega a obeir les ordres d’Agamèmnon. Tant és la seva tossuderia que no ser per Odisseu, que li convenç de lluitar amb ells, no hauria acceptat anar a lluitar una guerra en nombre d’un home que no és del seu grat.

Encara que finalment accepta lluitar amb els aqueus, Aquil·les fa el que vol, en cap moment té la intenció de seguir els ordres de ningú. Un exemple d’això és quan desembarca amb els mirmidons a la costa de Troia i lluita amb troians. Aquí es mostra un Aquil·les prepotent que es pensa que ell mateix pot derrotar als troians.

Malgrat de la seva poca obediència, ell estava a favor dels aqueus en la guerra. Però tot canvia quan el rei Agamèmnon és li pren la seva esclava Briseida. Aquil·les no acceptant això i amb l’orgull ferit, decideix deixar de lluitar. L’heroi es refugia en el seu campament mentre la resta lluita amb els troians, de manera que mostra una actitud que no és pròpia del que s’espera d’ell. No li preocupa que la resta mori, tan sols pensa en el seu orgull ferit.

Durant la seva retirada, Briseida acaba una altra vegada en les seves mans. Aquil·les comença a pensar en una altra persona que no sigui ells mateixos, ja que mostra la seva preocupació per Briseida. Patrocle intenta parlar amb ell perquè lluiti, per l’heroi es mostra refractari a tal petició. Això provoca que Patrocle decideixi fer-se passar per ell, cosa que provoca la seva mort. La mort del seu cosí fa sortir la seva fera interior, aquella que vol venjança i fer mal, i aquella que tothom vol per guanyar la guerra.

La visita del pare d’Hèctor, Príam, mou sentiments en Aquil·les. Se sent commocionat per l’amor que sent Príam pel seu fill, també s’adona que el que ha fet no estava bé de manera que li permet uns dies per honrar la mort del seu fill a més de deixar anar a Briseida. Tot això no provoca que la seva set de guanyar la guerra disminueixi.

Quan els grecs surten del cavall, Aquil·les no fa altra cosa que buscar a la seva estimada. Té la necessitat de protegir-la, cosa que no mostra per ningú a més del seu cosí. Mort protegint Briseida. Aquesta relació amorosa és un dels temes principals dels cinema de tema grec.