Efectes digitals:  són totes aquelles imatges digitals creades per ordinador encara que també poden ser imatges reals retocades per ordinador, amb composició o procés d’integració.

• Morphing: és un efecte especial en vídeo i animació que canvia una imatge o  en una altra mitjançant una transició lògica seleccionant els punts clau d’aquesta primera imatge a la segona.
  

  És seleccionen els punts clau per transformar una imatge A en una imatge B.

• Creació d’imatges per ordinador: tènica utilitzada sobretot en pel·lícules d’animació, on es crea tot digitalment. Consta de varies fases:
  • Disseny dels personatges o elements a crear mitjançant tècniques tradicionals de dibuix com l’esbós.
  • Creació de model, desenvolupament en 3D dels volums.
  • Creació de materials, és a dir, el comportament de la llum respecte a l’objecte. Creació de setup, estructura interna que facilita l’animació.
  • Animació i, finalment, l’acabat dels detalls (rendering).

• Capturació del moviment: una tècnica en la qual es digitalitzen una sèrie de punts situats en un objecte real en moviment per a fer coincidir en ells els punts d’una imatge.

Efectes mecànics:  són els que tenen lloc en el mateix en què és roda la pel·lícula. Aquests inclouen marionetes mecàniques, escenografia i pirotècnia, a més de ser aquells amb els quals es creen escenes com la pluja, trets, destrucció de muralles, etc.

Els efectes mecànics més elaborats són els utilitzats en la tècnica anomenada animatrònica. 

Dinosaure animatrònics en la pel·lícula Jurassic Park (1993)

Efectes sonors: són tots aquells obtinguts amb sons gravats amb anterioritat. També s’inclouen en els efectes de so  gravats en estudi per a ser afegits al fons sonor d’una pel·lícula, com dos cocos colpejant el terra per a simular els cascos dels cavalls.

Efectes de maquillatge: algunes vegades el contrats clarobscur no és suficient per recrear representacions exactes, per això es recorre a l’ús de pròtesis, màscares o màscares amb mecanismes (animatronica). La diferència entre les pròtesis i les màscares és que les primeres poden aplicar-se en zones concretes, per exemple, fer un nas més punxegut.

12. El gos Cèrber (Κέρβερος):

El dotzè treball consistí a portar el gos Cèrber a Micenes. Aquesta criatura tenia tres caps de gos , cua de drac i pel llom tenia caps de tota mena de serps. Es va dirigir cap a Lacònia, on hi ha la boca del pendent que porta a l’Hades, i hi baixà. Les ànimes fugiren en veure’l, excepte dos; Meleagre i la Gòrgona Medusa. Hèracles amb l’espasa a la mà per atacar, va ser advertit per hermes qui li digué que només eren fantasmes.

 “ἐπὶ δὲ τὴν Γοργόνα τὸ ξίφος ὡς ζῶσαν ἕλκει, καὶ παρὰ Ἑρμοῦ μανθάνει ὅτι κενὸν  εἴδωλόν ἐστι”

Desembeinà l’espasa contra la Gòrgona com si fos viva, però Hermes li féu avinent  que només era un fantasma buit. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.12]

A prop de les portes de l’Hades, es trobà amb Teseu i Pirítous, que havien baixat per aconseguir persèfone en matrimoni i per això van ser encadenats. Quan tots dos veieren Hèracles, estengueren les mans per a que aquest els alliberessin. L’heroi, agafant la mà de Teseu, l’aixecà, i quan volgué agafar la mà de Pirítous, la terra tremolà i el deixà anar.

“ὁ δὲ Θησέα μὲν λαβόμενος τῆς χειρὸς ἤγειρε, Πειρίθουν δὲ ἀναστῆσαι βουλόμενος τῆς γῆς κινουμένης ἀφῆκεν”

Però, quan volgué alçar Pirítous, tremolà la terra i el deixà anar.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.12]

També va fer rodolar la pedra d’Ascàlaf. Va degollar una de les vaques de l’Hades per subministrar sang a les ànimes. Llavors, Menetes, el bover, desafià Hèracles a una lluita. Quan Hèracles estava a punt de matar-lo, Persèfone  li demanà que li deixés anar. Hèracles sol·licità el gos a Plutó, qui respongué que podria emportar-se’l si la domava sense cap arma. A les portes d’Aqueront, protegir per la cuirassa i la pell del lleó, agafà l’animal amb el braços i l’ofegà fins que aquest es va donar per veçut. Demèter tranformà la pedra d’Ascàlaf en mussol, i Hèracles mostrà cèrber a Euristeu, després el tornà a l’Hades.

“ὁ δὲ εὑρὼν αὐτὸν ἐπὶ ταῖς πύλαις τοῦ Ἀχέροντος, τῷ τε θώρακι συμπεφραγμένος  καὶ τῇ λεοντῇ συσκεπασθείς, περιβαλὼν τῇ κεφαλῇ τὰς χεῖρας οὐκ ἀνῆκε κρατῶν  καὶ ἄγχων τὸ θηρίον, ἕως ἔπεισε, καίπερ δακνόμενος ὑπὸ τοῦ κατὰ τὴν οὐρὰν  δράκοντος”

Quan el trobà a les portes d’Aqueront, Hèracles, protegit per la cuirassa i per la pell del lleó, agafà el cap de l’animal amb els braços i oprimint-lo i ofegant-lo no el deixà anar, encara que la serp de la cua el mossegava, fins que la fera es donà per vençuda. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.12]

Hèracles amb el gos Cèrber. Hídria del s.VI a.C. Museu de Louvre, Paris. Font: Theoi

11. Les pomes d’or de les Hespèrides (Ἑσπερις Ἑσπεριδες):

Hèracles acabà tots els treballs en vuit anys, però Euristeu no acceptà ni el dels ramat d’Augias ni el de l’hidra, de manera que li demanà un onzè treball: portar les pomes d’or de les Hespèrides.

Les pomes, regal de Gea cap a Zeus quan es va casar amb Hera, es trobaven a l’Atlas, entre els hiperboris, on un drac immortal les guardava. En el viatge arribà al riu Equedor. Cicne, fill d’Ares i Pirene, el desafià aun combat singular. Ares defensava Cicne i dirigia el combat, però un llamp va ser llançat enmig dels dos i aturà la lluita. Hèracles se  n’anà de pressa cap al riu Erídan i arribà davant les nimfes, les quals el portaren cap a Nereu. Aquest va ser atrapat per Hèracles mentre dormia, i gràcies a ell va esbrinar on es trobaven les pomes. Travessà Líbia, on governada Anteu, fill de Posidó, que matava els estrangers obligant-los a lluitar. Hèracles, obligat a combatre’l, l’escanyà i el matà.

“Κύκνος δὲ Ἄρεος καὶ Πυρήνης εἰς μονομαχίαν αὐτὸν προεκαλεῖτο. Ἄρεος δὲ  τοῦτον ἐκδικοῦντος καὶ συνιστάντος μονομαχίαν, βληθεὶς κεραυνὸς μέσος   ἀμφοτέρων διαλύει τὴν μάχην”

Cicne, fill d’Ares i de Pirene, el desafià a un combat singular. Ares defensava Cicne i dirigia el combat, però un llamp llançat al mig de tots dos aturà la lluita.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

“τούτῳ παλαίειν ἀναγκαζόμενος Ἡρακλῆς ἀράμενος ἅμμασι μετέωρον κλάσας   ἀπέκτεινε”

Hèracles, obligat a combatre’l, l’escanyà i el matà aixecant-lo enlaire en una braçada.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Després de Líbia anà a Egipte, on regnava Busiris, fill de Posidó i Lisianassa. Aquest sacrificava cada any un estranger perquè des de feia nou anys la sequera assotava Egipte, i Frasi, un endeví, havia dit que aquesta només acabaria si cada any sacrificava un estranger. Busiris sacrificà en primer llos l’endeví i després els estrangers que se li presentaven. Per això, Hèracles va ser agafat i conduït a l’altar, però trencat les cordes matà Busiris i el seu fill Amfidamant.

“συλληφθεὶς οὖν καὶ Ἡρακλῆς τοῖς βωμοῖς προσεφέρετο τὰ δὲ δεσμὰ διαρρήξας  τόν τε Βούσιριν καὶ τὸν ἐκείνου παῖδα Ἀμφιδάμαντα ἀπέκτεινε”

També Hèracles fou agafat i conduït a l’altar, però trencant els lligams matà Busiris i el seu fill Amfidamant.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Travessà Àsia i passà Aràbia, caminà travesant Líbia i, creuant el continent de banda a banda, assetjà l’àliga que devorava el fetge de Prometeu al Caucas. Alliberà prometeu i presenta a Zeus, Quiro, que volgué morir en lloc de Prometeu.

“καὶ τὸν Προμηθέα ἔλυσε, δεσμὸν ἑλόμενος τὸν τῆς ἐλαίας, καὶ παρέσχε τῷ Διὶ  Χείρωνα θνήσκειν ἀθάνατον ἀντ᾽ αὐτοῦ θέλοντα”

I alliberà prometeu ttriant com a lligam l’olivera i presentà a Zeus, Quiro, que malgrat ser immortal volgué morir en lloc d’ell.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Prometeu digué a Hèracles que no anés ell a cercar les pomes, sinó que enviés Atlas rellevant-lo del sosteniment de la volta del món.  Seguint el consell, arribà al país dels hiperboris. Atlas collí les pomes d’or de les Hespèrides i és presentà novament davant Hètacles. L’heroi no tenia ganes de seguir aguantant la volta del món, de tal manera que li digué a Atlas que volia un coixi pel cap. Aquest aguantà un altre cop les voltes i Hèracles aprofità per portar-se les pomes i anar-se’n.

“Ἄτλας δὲ δρεψάμενος παρ᾽ Ἑσπερίδων τρία μῆλα ἧκε πρὸς Ἡρακλέα. καὶ μὴ  βουλόμενος τὸν πόλον ἔχειν … καὶ σπεῖραν ἐπὶ τῆς κεφαλῆς θέλειν ποιήσασθαι.  τοῦτο ἀκούσας Ἄτλας, ἐπὶ γῆς καταθεὶς τὰ μῆλα τὸν πόλον διεδέξατο. καὶ οὕτως  ἀνελόμενος αὐτὰ Ἡρακλῆς ἀπηλλάττετο”

Atlas, després de collir tres pomes de les Hespèrides, es presentà novament a Hèracles. Com que aquest no tenia guanes de seguir agyantant més la volta del món, li digué que volia posar-se un coixinet al cap. En sentir això, atlas deixà les pomes a terra i aguantà les voltes del cel. Aleshores, Hèracles plegà les pomes i se n’allunyà.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Les Hespèrides al costat de l’arbre de les pomes d’or. Hídria del s.V a.C. British Museum. Font: Theoi

10. Els ramats de Gerión (Γηρυών):

El novè treball consistí a portar les vaques d’Eritia, una illa a prop de l’Ocèan. Habitada per Geríon, fill de Crisàor i de l’oceànide Cal·lírroe, qui tenia el cos de tres homes ajuntats a partir del ventre i dividits en tres de dels malucs i les cuixes. Poseïa unes vaques rogenques. I de bover es trobaven Euritíon i el guardià Ortos, el gos bicèfal nascut de Tifó i Equidna. Així, travessà Europa, matant molts animals salvatges, i Líbia fins arribar a Tartessos, on aixeca dues columnes en els límits d’Europa i de Líbia com a record del seu viatge.

“πορευόμενος οὖν ἐπὶ τὰς Γηρυόνου βόας διὰ τῆς Εὐρώπης, ἄγρια πολλὰ ζῷα  ἀνελὼν Λιβύης ἐπέβαινε, καὶ παρελθὼν Ταρτησσὸν ἔστησε σημεῖα τῆς πορείας  ἐπὶ τῶν ὅρων Εὐρώπης καὶ Λιβύης ἀντιστοίχους δύο στήλας”

Així, doncs, anant a la recerca de les vaques de Geríon a través d’Europa, després de matar molt animals salvatges, entrà a Líbia. En arribar a Tartessos, hi aixecà com a record del seu viatge dues columnes, una a cada banda, en el límits d’Europa i de Líbia.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]

Abrusat per Hèlios, en el trajecte tensà l’arc contra el déu. Aquest, admirat per la seva valentia, li regalà una copa d’or. Un cop a Eritia, acampà en el mont Abas. Ortos, en adonar-se de la seva presència, se li llançà al damunt, però Hèracles el colpejà i matà tant el gos com el bover Euritíon, que corrents anà a ajudar el gos. Metes, que pasturava les vaques d’Hades, veié tot i anà correns a Geríon per dir-li. Aquest trobà Hèracles a la vora del riu Antemunt quan s’emportava les vaques. Tots dos lluitaren i Geríon morí assagetat.

“αἰσθόμενος δὲ ὁ κύων ἐπ᾽ αὐτὸν ὥρμα: ὁ δὲ καὶ τοῦτον τῷ ῥοπάλῳ παίει,  καὶ τὸν βουκόλον Εὐρυτίωνα τῷ κυνὶ βοηθοῦντα ἀπέκτεινε”

El gos, en adonar-se de la seva seva presència, se li abraonà, però Hèracles el colpejà amb la maça i també matà el bover Euritíon, que corrents anà a ajudar el gos. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]

Arribà a Ligúria, on els fills de Posidó, Iabelíon i Dèrcinos, li robaren les vaques, però els matà tots dos i seguí a través de Tirrènia. A Region, un toro se li escapà i es tirà al mar, nedà cap a Sicília i arribà a la plana d’Èrix, rei dels èlims. Èrix barrejà el toro entre el seu ramat particular. Llavors, Hèracles deixà la resta del ramat a en mans d’Hefest i es dirigí a cercar el toro. Quan el trobà, Èrix li digué que només li tornari si no li guanyava en una lluita. hèracles el va abatre tres vegades i el matà. Agafà el toro i la resta del ramat i es possa en marxa cap la mar Jònica.

“εὑρὼν δὲ ἐν ταῖς τοῦ Ἔρυκος ἀγέλαις, λέγοντος οὐ δώσειν ἂν μὴ παλαίσας  αὐτοῦ περιγένηται”

Quan el trobà enmig dels ramats d’Èrix, aquest li digué que no l’hi tormaria si no el guanyava en una lluita. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]

Prop de les cales de la mar, Hera deixà anar un tàvec contra les vaques, les quals espantades fugiren al peu de les muntanyes de Tràcia. Hèracles les perseguí i recupera una part, la resta amb el pas del temps es tornaren salvatges. Culpà al riu Estrímon per les dificultats que va tindre per reunir-les així que omplir el riu de pedres per fer-la innavegable. Portà les vaques a Micenes i les lluirà a Euristeu, qui les sacrificà a Hera.

 “ὡς δὲ ἦλθεν ἐπὶ τοὺς μυχοὺς τοῦ πόντου, ταῖς βουσὶν οἶστρον ἐνέβαλεν ἡ Ἥρα,  καὶ σχίζονται κατὰ τὰς τῆς Θράκης ὑπωρείας”

Quan arribà a les cales de la mar, herà deixà anar un tàvec contra les vaques, les quals es dispersaren al peu de les muntanyes de Tràcia. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]

Hèracles lluitant contra la figura de tres cosos Geríon. Àmfora s. VI a.C. Museu de Louvre, Paris. Font: Theoi

9. El cinyell d’Hipòlita (Ζώνην Ἱππολύτης):

Com a novè treball li ordenà que portés el cinyell d’Hipòlita. Aquesta era la reina de les amazones, unes guerreres que habitaven a la vora del riu Termodont. Les amàzones s’amputaven el pit dret perquè no les molestés a l’hora de disparar la javelina; però deixaven el pit esquerre lliure perquè poguessin nodrir als nadons. Hipòlita portava el cinyell d’Ares com a símbol de la seva primacia damunt les altres. Hèracles va ser enviat a recercar aquest cinyell perquè Admete, filla d’Euristeu, la desitjava.

 “καὶ εἴ ποτε μιγεῖσαι γεννήσειαν, τὰ θήλεα ἔτρεφον, καὶ τοὺς μὲν δεξιοὺς μαστοὺς  ἐξέθλιβον, ἵνα μὴ κωλύωνται ἀκοντίζειν, τοὺς δὲ ἀριστεροὺς εἴων, ἵνα τρέφοιεν”

Només criaven les nenes i els cenyien el pit  dret perquè no les molestés en disparar la javelina; tanmateix els deixaven l’esquerre lliure perquè hi alletessin els nadons. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Hèracles juntament amb una colla de voluntaris salparen i arribaren a l’illa de Paros, habitada pels fills de Minos. Però en desembarcar, dos tripulants del vaixell moriren a mans dels fills de Minos, fet que provoca la indignació per part de l’heroi. Hèracles matà de seguida a aquests i assetjà a la resta fins que va arribar un missatger demanat que a canvi dels dos homes morts n’escollis dos que li agradessin. Ell accedí i s’emportà Alceu i Estènel.

“ἀποβάντων δὲ δύο τῶν ἐν τῇ νηὶ συνέβη τελευτῆσαι ὑπὸ τῶν Μίνωος υἱῶν: ὑπὲρ  ὧν ἀγανακτῶν Ἡρακλῆς τούτους μὲν παραχρῆμα ἀπέκτεινε, τοὺς δὲ λοιποὺς  κατακλείσας ἐπολιόρκει, ἕως ἐπιπρεσβευσάμενοι παρεκάλουν ἀντὶ τῶν  ἀναιρεθέντων δύο λαβεῖν, οὓς ἂν αὐτὸς θελήσειεν”

Però succeí que, en desembarcar, dos tripulants del vaixell moriren a causa dels fill de Minos. Indignat per aquest fet, Hèracles els exterminà de seguida i encerclà  i assetjà la resta fins que li enviaren un missatger demanat que a canvi dels qui foren assassinats en triés dos que li agradessin.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Arribà a Mísia, a la cort de Licos on s’hostatjà. Amb l’ajuda de Licos, Hèracles lluità contra els reis bèbrices on matà al rei Mígdon, germà d’Àmic. Va conquerir una bona part del territori dels reis bèbrices i els hi donà a Licos, el qual anomena al lloc Heraclea.

“καὶ ξενισθεὶς ὑπὸ… τοῦ Βεβρύκων βασιλέως συμβαλόντων, βοηθῶν  Λύκῳ πολλοὺς ἀπέκτεινε, μεθ᾽ ὧν καὶ τὸν βασιλέα Μύγδονα,          ἀδελφὸν Ἀμύκου”

Amb l’ajut de Licos, lluità contra els reis bèbrices, en matà molts, entre ells el rei Mígdin, germà d’Àmic.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Un cop arribaren al port de Temiscira, se li presentà Hipòlita, li preguntà per què havia vingut i li prometé donar-li el cinyell. Però Hera, disfressada d’amazona, va fer córrer el rumor que els estrangers havien segrestat Hipòlita. Quan Hèracles veu a les amazones cavalcant cap a ell amb les armes a punt, pensant que es tractava d’una trampa, matà Hipòlita i prengué el cinyell. Després llevà àncores i arribà a Troia.

“Ἥρα μιᾷ τῶν Ἀμαζόνων εἰκασθεῖσα τὸ πλῆθος ἐπεφοίτα, λέγουσα ὅτι τὴν βασιλίδα ἀφαρπάζουσιν οἱ προσελθόντες ξένοι”

Però Hera, sota l’aparença d’una de les amàzones, anava i venia entremig de la gent dient que els estrangers que acabaven d’arribar havien segrestat la reina. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

En aquell moment, Troia patia el flagell d’un seguit d’infortunis per la còlera d’Apol·lo i Posidó. Ja que aquest, per posar a prova la supèrbia de Laomedont, és disfressaren d’humans i fortificaren Pèrgam a canvi d’un sou. Un cop fortificat, Laomedont es negà a pagar la retribució, provocant així la fúria dels déus; Apol·lo envià una pesta, i Posidó un monstre marí. Els oracles digueren que les desgràcies només s’acabarien si donava a la seva filla Hesíone com a menjar pel monstre. De manera que va accedir i va lligar-la a unes roques a prop del mar. Hèracles en veure-la, li promet salvar-li si a canvi el seu pare li donava les eugues que Zeus li havia regalat. Laomedont acceptà, i Hèracles procedí a matar al monstre marí i salvà a Hesíone.

“χρησμῶν δὲ λεγόντων ἀπαλλαγὴν ἔσεσθαι τῶν συμφορῶν, ἐὰν προθῇ Λαομέδων Ἡσιόνην τὴν θυγατέρα αὐτοῦ τῷ κήτει βοράν, οὗτος προύθηκε ταῖς πλησίον        τῆς  θαλάσσης πέτραις προσαρτήσας”

Quan els oracles vaticinaren que les desgràcies s’acabarien si Laomedont exposava la seva filla Hesíone com a menjar per al montre, aquest la hi oferí lligant-la a unes roques a prop de la mar.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Arribà a Enos, quan desembarcava va matar a Sarpèdon, fill de Posidó. Després arribà a Taos on va sometre els tracis i la va donar als fills d’Andrògeu. De Tasos posà rumb a Torone on matà a Polígon i Telègon, néts de Posidó, perquè li havien desafiat a lluitar. Finalment arribà a Micenes i portà el cinyell a Euristeu.

“ἐκ Θάσου δὲ ὁρμηθεὶς ἐπὶ Τορώνην Πολύγονον καὶ Τηλέγονον, τοὺς Πρωτέως  τοῦ Ποσειδῶνος υἱούς, παλαίειν προκαλουμένους κατὰ τὴν πάλην ἀπέκτεινε”

Des de Tasos partí cap a Torone on matà Polígon i Telègon, fill de Proteu i néts de Posidó, que l’havien desafiat a lluitar.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Hèracles lluitant contra les amàzones. Àmfora àtica (530–520 a. C.). Museu de Louvre, Paris. Font: Viquipèdia

8. Les eugues de Diomedes (Διομηδης Θρακιος):

El vuitè treball consistí a porta a Micenes les eugues antropòfagues de Diomedes. Aquest, fill d’Ares i Cirene, era rei dels bístons, un poble bel·licós de Tràcia. Hèracles hi anà amb un seguici de voluntaris.

Arribaren, acabaren amb els guardies dels estables i, portaren a les eugues cap a la mar. Quan els bístons hi acudiren armats contra ell, donà les eugues a Abderos perquè les cuides. Tanmateix, Abderos, fill d’Hermes, d’Opunt, de la Lòcrida, i amant d’Hèracles, va morir arrossegat per les eugues. Hèracles matà a  Diomedes durant la lluita i obligà a fugir a la resta.

 “τῶν δὲ Βιστόνων σὺν ὅπλοις ἐπιβοηθούντων τὰς μὲν ἵππους παρέδωκεν Ἀβδήρ φυλάσσειν”

Quan ells bístons hi acudiren contra ell, armats per rescatar-les, ell lliurà les eugues a Abderos.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.8]

“πρὸς δὲ τοὺς Βίστονας διαγωνισάμενος καὶ Διομήδην ἀποκτείνας τοὺς λοιποὺς  ἠνάγκασε φεύγειν”

Hèracles lluitant contra els bístons llevà la vida a Diomedes i obligà a furgir a la resta.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.8]

Fundà la ciutat d’Abdera, al costat del sepulcre d’Abderos, i agrupant les eugues les portà a Euristeu. Aquest els va deixar lliures, i les eugues fugiren cap al mont Olimp on van ser exterminades per les feres.

“καὶ κτίσας πόλιν Ἄβδηρα παρὰ τὸν τάφον τοῦ διαφθαρέντος Ἀβδήρου”

Fundà la ciutat d’Abdera al costat del sepulcre d’Abderos, que havia perdur la vida.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.8]

Hèracles i les eugues de Diomedes, cílix del s.VI a.C. State Hermitage Museum, Sant Petersburgo. Font: Theoi

7. El bou de Creta (Ταυρος Κρηταιος):

El setè treball consistí a portar el toro de Creta a Micenes. Segons Acusilau, aquest va ser el que havia donat Europa a Zeus, segons altres versions, Minos va quedar meravellat de la bèstia per la qual cosa se’l va quedar i va donar un altre com a sacrifici a Posidó. Però el déu, irritat, va fer tornar salvatge al toro.

“τινὲς δὲ τὸν ὑπὸ Ποσειδῶνος ἀναδοθέντα ἐκ θαλάσσης, ὅτε καταθύσειν Ποσειδῶ Μίνως εἶπε τὸ φανὲν ἐκ τῆς θαλάσσης. καί φασι θεασάμενον αὐτὸν τοῦ ταύρου τὸ  κάλλος τοῦτον μὲν εἰς τὰ βουκόλια ἀποπέμψαι, θῦσαι δὲ ἄλλον Ποσειδῶνι”

Segons altres, Posidó l’havia fet sortir del mar quan Minos digué que immolaria a Posidó el que sorgís de la mar. Diuen que admirat de la bellesa del toro l’envià al seu ramat i que en sacrificà un altre a Posidó.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.7]

Així, l’heroi marxà cap a Creta a cercar-lo. Hèracles demanà l’ajuda de Minos, però aquest li respongué que s’ afanyés a capturar-lo. Hèracles l’agafà, el portà i el mostrà a Euristeu, perquè més tard el deixés lliure. El bou anà per Esparta i l’Arcàdia, i travessant l’Istme de Corint, arribà a Marató, on va fer mal als habitants.

 “λαβὼν καὶ πρὸς Εὐρυσθέα διακομίσας ἔδειξε, καὶ τὸ λοιπὸν εἴασεν ἄνετον”

Així que l’agafà, el portà i el mostrà a Euristeu, però després el deixà en llibertat.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.7]

Hèracles i el bou de Creta, cílix atenenc (s.VI a.C). Tampa Museum of Art, Florida. Font: Theoi

6. Els ocells d’Estímfal (Ορνιθες Στυμφαλιδες):

Com a sisè treball li manà que expulsés les aus estimfàlides. A la ciutat d’Estímfal, a l’Arcàdia, hi havia un llac anomenat Estimfali, cobert de vegetació, on s’havien refugiat diverses aus per por als llops.

“ἦν δὲ ἐν Στυμφάλῳ πόλει τῆς Ἀρκαδίας Στυμφαλὶς λεγομένη λίμνη, πολλῇ  συνηρεφὴς ὕλῃ: εἰς ταύτην ὄρνεις συνέφυγον ἄπλετοι, τὴν ἀπὸ τῶν λύκων ἁρπαγὴν  δεδοικυῖαι”

A la ciutat d’Estímfal, a l’Arcàdia, hi havia un llac anomenat Estimfali, cobert de vegetació abundosa, on s’havien refugiat nombroso aus per por de ser presa dels llops. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.6]

Hèracles no sabia com fer-les sortir, llavors Atena li ajudà donant-li unes castanyoles de bronze fetes per Hefest. Ell les va fer sonar i les aus no podent aguantar-ne el soroll emprengueren el vol espantades.

 “χάλκεα κρόταλα δίδωσιν αὐτῷ Ἀθηνᾶ παρὰ Ἡφαίστου λαβοῦσα”

Però Atena li donà unes castanyoles de bonze que havia rebut d’Hefest.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.6]

Hèracles i les aus estimfales, àmfora atenenca (s.VI a.C.). British Museum, Londres. Font: Theoi

5. Els estables del rei Augias (Αύγείᾶς):

El cinqué treball consistí en treure només en un dia els fems dels ramats d’Augias. Aquest era rei de l’Èlida, fill d’Hèlios en algunes versions i Posidó d’altres, i tenia molts ramats de bestiar. Hèracles, sense dir que era un encomanament d’Euristeu, va fer un tracte amb Agias; ell retaria tots els fems en un dia si a canvi li donava la desena part del bestiar, i com a testimoni va posar a Fileu, fill d’Augias.

“τούτῳ προσελθὼν Ἡρακλῆς, οὐ δηλώσας τὴν Εὐρυσθέως ἐπιταγήν, ἔφασκε μιᾷ  ἡμέρᾳ τὴν ὄνθον ἐκφορήσειν, εἰ δώσει τὴν δεκάτην αὐτῷ τῶν βοσκημάτων.  Αὐγείας δὲ ἀπιστῶν ὑπισχνεῖται. μαρτυράμενος δὲ Ἡρακλῆς  τὸν Αὐγείου παῖδα Φυλέα”

Hèracles se li presentà i sense revelar-li l’ordre d’Euristeu li digué que en un dia li trauria els fems si li donava la desena part del bestiar. Augias, encara que en desconfiava, hi estigué d’acord. hèracles posant com a testimoni el fill d’Augias, Fileu.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.5]

Va perforar els fonaments dels estables i desviant el curs dels rius Alfeu i Peneu, els hi va fer córrer. Quan Augias s’assabentà que havia fet això per ordres d’Euristeu, no pagà la retribució, fins i tot va negar haver fet cap promesa sobre donar-li diners i manifestà que estava disposat a comparèixer en un judici. Davant els jutges, Files va declarar contra el seu pare, al·legant que si havia convingut a donar-li recompensa. Abans d’haver-se emès el veredicte, Augias ordenà a Fileu i Hèracles que marxessin d’Èlida.

 “μαθὼν δὲ Αὐγείας ὅτι κατ᾽ ἐπιταγὴν Εὐρυσθέως τοῦτο ἐπιτετέλεσται, τὸν μισθὸν  οὐκ ἀπεδίδου, προσέτι δ᾽ ἠρνεῖτο καὶ μισθὸν ὑποσχέσθαι δώσειν,  καὶ κρίνεσθαι περὶ τούτου ἕτοιμος ἔλεγεν εἶναι”

Assabentat Augias que havia fet aixó per ordre d’Euristeu, no pagà la retribució, finf i tot negà que li havia promès donar diners i manifestà que estava disposat a comparèixer a judici per aquest assumpte.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.5]

Fileu se’n va anar cap a Dulíquion, on s’hi va establir; H’eracles marxà cap a Olen, a la cort del rei Dexamen. Aquest havia cridat a Hèracles perquè volia la seva ajuda per matar al centaure Euritió, ja que no volia que es casés amb la seva filla, Mnesímaca. Una vegada més, Euristeu no acceptà tampoc aquest treball dient que havia estat fet a canvi d’un sou.

 “Ἡρακλῆς δὲ εἰς Ὤλενον πρὸς Δεξαμενὸν ἧκε, καὶ κατέλαβε τοῦτον μέλλοντα δι᾽  ἀνάγκην μνηστεύειν Εὐρυτίωνι Κενταύρῳ Μνησιμάχην τὴν θυγατέρα:  ὑφ᾽ οὗ παρακληθεὶς βοηθεῖν ἐλθόντα ἐπὶ τὴν νύμφην Εὐρυτίωνα ἀπέκτεινεν”

Hèracles es presentà a Olen a la cort de Dexamen, que en aquell moment es veia forçat a donar en matrimoni la seva filla Mnesímaca al centaure Euritió. Hèracles, cridat per Dexamen perquè  l’ajudés, matà Euritió que ja venia a buscar la seva promesa.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.5]

Hèracles netejant els estables d’Augias, mosaic romà de Llíria (s. III a.C.). Museu Arqueològic Nacional d’Espanya, Madrid. Font: Theoi