11. Les pomes d’or de les Hespèrides (Ἑσπερις Ἑσπεριδες):

Hèracles acabà tots els treballs en vuit anys, però Euristeu no acceptà ni el dels ramat d’Augias ni el de l’hidra, de manera que li demanà un onzè treball: portar les pomes d’or de les Hespèrides.

Les pomes, regal de Gea cap a Zeus quan es va casar amb Hera, es trobaven a l’Atlas, entre els hiperboris, on un drac immortal les guardava. En el viatge arribà al riu Equedor. Cicne, fill d’Ares i Pirene, el desafià aun combat singular. Ares defensava Cicne i dirigia el combat, però un llamp va ser llançat enmig dels dos i aturà la lluita. Hèracles se  n’anà de pressa cap al riu Erídan i arribà davant les nimfes, les quals el portaren cap a Nereu. Aquest va ser atrapat per Hèracles mentre dormia, i gràcies a ell va esbrinar on es trobaven les pomes. Travessà Líbia, on governada Anteu, fill de Posidó, que matava els estrangers obligant-los a lluitar. Hèracles, obligat a combatre’l, l’escanyà i el matà.

“Κύκνος δὲ Ἄρεος καὶ Πυρήνης εἰς μονομαχίαν αὐτὸν προεκαλεῖτο. Ἄρεος δὲ  τοῦτον ἐκδικοῦντος καὶ συνιστάντος μονομαχίαν, βληθεὶς κεραυνὸς μέσος   ἀμφοτέρων διαλύει τὴν μάχην”

Cicne, fill d’Ares i de Pirene, el desafià a un combat singular. Ares defensava Cicne i dirigia el combat, però un llamp llançat al mig de tots dos aturà la lluita.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

“τούτῳ παλαίειν ἀναγκαζόμενος Ἡρακλῆς ἀράμενος ἅμμασι μετέωρον κλάσας   ἀπέκτεινε”

Hèracles, obligat a combatre’l, l’escanyà i el matà aixecant-lo enlaire en una braçada.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Després de Líbia anà a Egipte, on regnava Busiris, fill de Posidó i Lisianassa. Aquest sacrificava cada any un estranger perquè des de feia nou anys la sequera assotava Egipte, i Frasi, un endeví, havia dit que aquesta només acabaria si cada any sacrificava un estranger. Busiris sacrificà en primer llos l’endeví i després els estrangers que se li presentaven. Per això, Hèracles va ser agafat i conduït a l’altar, però trencat les cordes matà Busiris i el seu fill Amfidamant.

“συλληφθεὶς οὖν καὶ Ἡρακλῆς τοῖς βωμοῖς προσεφέρετο τὰ δὲ δεσμὰ διαρρήξας  τόν τε Βούσιριν καὶ τὸν ἐκείνου παῖδα Ἀμφιδάμαντα ἀπέκτεινε”

També Hèracles fou agafat i conduït a l’altar, però trencant els lligams matà Busiris i el seu fill Amfidamant.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Travessà Àsia i passà Aràbia, caminà travesant Líbia i, creuant el continent de banda a banda, assetjà l’àliga que devorava el fetge de Prometeu al Caucas. Alliberà prometeu i presenta a Zeus, Quiro, que volgué morir en lloc de Prometeu.

“καὶ τὸν Προμηθέα ἔλυσε, δεσμὸν ἑλόμενος τὸν τῆς ἐλαίας, καὶ παρέσχε τῷ Διὶ  Χείρωνα θνήσκειν ἀθάνατον ἀντ᾽ αὐτοῦ θέλοντα”

I alliberà prometeu ttriant com a lligam l’olivera i presentà a Zeus, Quiro, que malgrat ser immortal volgué morir en lloc d’ell.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Prometeu digué a Hèracles que no anés ell a cercar les pomes, sinó que enviés Atlas rellevant-lo del sosteniment de la volta del món.  Seguint el consell, arribà al país dels hiperboris. Atlas collí les pomes d’or de les Hespèrides i és presentà novament davant Hètacles. L’heroi no tenia ganes de seguir aguantant la volta del món, de tal manera que li digué a Atlas que volia un coixi pel cap. Aquest aguantà un altre cop les voltes i Hèracles aprofità per portar-se les pomes i anar-se’n.

“Ἄτλας δὲ δρεψάμενος παρ᾽ Ἑσπερίδων τρία μῆλα ἧκε πρὸς Ἡρακλέα. καὶ μὴ  βουλόμενος τὸν πόλον ἔχειν … καὶ σπεῖραν ἐπὶ τῆς κεφαλῆς θέλειν ποιήσασθαι.  τοῦτο ἀκούσας Ἄτλας, ἐπὶ γῆς καταθεὶς τὰ μῆλα τὸν πόλον διεδέξατο. καὶ οὕτως  ἀνελόμενος αὐτὰ Ἡρακλῆς ἀπηλλάττετο”

Atlas, després de collir tres pomes de les Hespèrides, es presentà novament a Hèracles. Com que aquest no tenia guanes de seguir agyantant més la volta del món, li digué que volia posar-se un coixinet al cap. En sentir això, atlas deixà les pomes a terra i aguantà les voltes del cel. Aleshores, Hèracles plegà les pomes i se n’allunyà.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.11]

Les Hespèrides al costat de l’arbre de les pomes d’or. Hídria del s.V a.C. British Museum. Font: Theoi