10. Els ramats de Gerión (Γηρυών):
El novè treball consistí a portar les vaques d’Eritia, una illa a prop de l’Ocèan. Habitada per Geríon, fill de Crisàor i de l’oceànide Cal·lírroe, qui tenia el cos de tres homes ajuntats a partir del ventre i dividits en tres de dels malucs i les cuixes. Poseïa unes vaques rogenques. I de bover es trobaven Euritíon i el guardià Ortos, el gos bicèfal nascut de Tifó i Equidna. Així, travessà Europa, matant molts animals salvatges, i Líbia fins arribar a Tartessos, on aixeca dues columnes en els límits d’Europa i de Líbia com a record del seu viatge.
“πορευόμενος οὖν ἐπὶ τὰς Γηρυόνου βόας διὰ τῆς Εὐρώπης, ἄγρια πολλὰ ζῷα ἀνελὼν Λιβύης ἐπέβαινε, καὶ παρελθὼν Ταρτησσὸν ἔστησε σημεῖα τῆς πορείας ἐπὶ τῶν ὅρων Εὐρώπης καὶ Λιβύης ἀντιστοίχους δύο στήλας”
Així, doncs, anant a la recerca de les vaques de Geríon a través d’Europa, després de matar molt animals salvatges, entrà a Líbia. En arribar a Tartessos, hi aixecà com a record del seu viatge dues columnes, una a cada banda, en el límits d’Europa i de Líbia.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]
Abrusat per Hèlios, en el trajecte tensà l’arc contra el déu. Aquest, admirat per la seva valentia, li regalà una copa d’or. Un cop a Eritia, acampà en el mont Abas. Ortos, en adonar-se de la seva presència, se li llançà al damunt, però Hèracles el colpejà i matà tant el gos com el bover Euritíon, que corrents anà a ajudar el gos. Metes, que pasturava les vaques d’Hades, veié tot i anà correns a Geríon per dir-li. Aquest trobà Hèracles a la vora del riu Antemunt quan s’emportava les vaques. Tots dos lluitaren i Geríon morí assagetat.
“αἰσθόμενος δὲ ὁ κύων ἐπ᾽ αὐτὸν ὥρμα: ὁ δὲ καὶ τοῦτον τῷ ῥοπάλῳ παίει, καὶ τὸν βουκόλον Εὐρυτίωνα τῷ κυνὶ βοηθοῦντα ἀπέκτεινε”
El gos, en adonar-se de la seva seva presència, se li abraonà, però Hèracles el colpejà amb la maça i també matà el bover Euritíon, que corrents anà a ajudar el gos.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]
Arribà a Ligúria, on els fills de Posidó, Iabelíon i Dèrcinos, li robaren les vaques, però els matà tots dos i seguí a través de Tirrènia. A Region, un toro se li escapà i es tirà al mar, nedà cap a Sicília i arribà a la plana d’Èrix, rei dels èlims. Èrix barrejà el toro entre el seu ramat particular. Llavors, Hèracles deixà la resta del ramat a en mans d’Hefest i es dirigí a cercar el toro. Quan el trobà, Èrix li digué que només li tornari si no li guanyava en una lluita. hèracles el va abatre tres vegades i el matà. Agafà el toro i la resta del ramat i es possa en marxa cap la mar Jònica.
“εὑρὼν δὲ ἐν ταῖς τοῦ Ἔρυκος ἀγέλαις, λέγοντος οὐ δώσειν ἂν μὴ παλαίσας αὐτοῦ περιγένηται”
Quan el trobà enmig dels ramats d’Èrix, aquest li digué que no l’hi tormaria si no el guanyava en una lluita.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]
Prop de les cales de la mar, Hera deixà anar un tàvec contra les vaques, les quals espantades fugiren al peu de les muntanyes de Tràcia. Hèracles les perseguí i recupera una part, la resta amb el pas del temps es tornaren salvatges. Culpà al riu Estrímon per les dificultats que va tindre per reunir-les així que omplir el riu de pedres per fer-la innavegable. Portà les vaques a Micenes i les lluirà a Euristeu, qui les sacrificà a Hera.
“ὡς δὲ ἦλθεν ἐπὶ τοὺς μυχοὺς τοῦ πόντου, ταῖς βουσὶν οἶστρον ἐνέβαλεν ἡ Ἥρα, καὶ σχίζονται κατὰ τὰς τῆς Θράκης ὑπωρείας”
Quan arribà a les cales de la mar, herà deixà anar un tàvec contra les vaques, les quals es dispersaren al peu de les muntanyes de Tràcia.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.10]

Hèracles lluitant contra la figura de tres cosos Geríon. Àmfora s. VI a.C. Museu de Louvre, Paris. Font: Theoi