2. L’hidra de Lerna (Ὕδρα Λερναία):
Com a segon treball, Hèracles havia d’eliminar a l’hidra de Lerna. La bèstia, criada al pantà de Lerna, tenia un cosa enorme amb nous caps, vuit de les quals mortals i el del mig immortal.
“εἶχε δὲ ἡ ὕδρα ὑπερμέγεθες σῶμα, κεφαλὰς ἔχον ἐννέα, τὰς μὲν ὀκτὼ θνητάς, τὴν δὲ μέσην ἀθάνατον.”
L’hidra teni aun cos enorme amb nou caps, vuit mortals i el del mig immortal.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.2]
Sortia a la plana i destruïa els ramats i conreus de la regió. Hèracles trobà a l’hidra en un pujol a la vora de la font d’Amimone, on tenia el cau, la va ser sortir desparant-li dards i, agafant-la amb força, la dominà. Res no aconseguia colpejant els caps amb la maça, perquè cada cop que tallava una en sorgien dos de nous. Un cranc de gigantesques proporcions ajudava l’hidra mossegant el peu d’Hèracles. Ell l’esclafà i demanà ajuda a Iolau, el qual cremava amb troncs encesos els colls dels caps tallant impedint així que tornessin a sortir.
“μιᾶς γὰρ κοπτομένης κεφαλῆς δύο ἀνεφύοντο”
Perquè de cada cap encertat en sorgien dos de nous.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitologics 2.5.2]
Evitantd’aquesta manera que renaixessin els caps laterals li amputà el cap immortal. El va enterra i al damunt li posà una pedra pesada. va obrir el cos de l’hidra i sumergí les fletxes en aquest. Tanmateix, Euristeu digué que aquest treball no havia de ser comptat perquè no havia vençut sol, sinó amb l’ajuda de Iolau.
“καὶ τοῦτον τὸν τρόπον τῶν ἀναφυομένων κεφαλῶν περιγενόμενος, τὴν ἀθάνατον ἀποκόψας κατώρυξε καὶ βαρεῖαν ἐπέθηκε πέτραν, παρὰ τὴν ὁδὸν τὴν φέρουσαν διὰ Λέρνης εἰς Ἐλαιοῦντα τὸ δὲ σῶμα τῆς ὕδρας ἀνασχίσας τῇ χολῇ τοὺς ὀιστοὺς ἔβαψεν”
Evitant d’aquesta manera que renaixessin els caps laterals li amputà l’immortal. L’enterrà i al damunt li posa una roca pesada, a la vora del camí que porta a Eleünt a través de Lerna. Obrí el cos de l’hidra i submergí les fletxes en la bilis del montre.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitologics 2.5.2]

Hèracles i Iolau lluitant contra l’hidra, estamne atenès (s.VI a.C.). Museu Arqueològic Regional Antonio Salinas, Sicília. Font: Theoi