TROY

Els prínceps de Toia, Hèctor i Paris, es troben a Esparta negociant la pau entre ambos països. No obstant això, quan tornen a la seva casa, Paris amaga Helena a la coberta de baix. Menelau en assabentar-se recorre al seu germà Agamèmnon perquè l’ajudi a recuperar-la. Agamèmnon troba aquí l’excusa perfecta per atacar Troia com sempre havia desitjat. Però sap que per guanyar la guerra necessitarà l’ajuda d’Aquil·les, així que demana a Odisseu que parli amb ell.

Aquil·les es troba practicant amb l’espasa amb el seu cosí Patrocle quan Odisseu apareix i li diu que el necessiten per guanyar. Tetis, la seva mare, li explica que té dos camins. El primer camí és quedar-se a Larisa, on trobarà a una dona amb qui tindrà fill i serà feliç. Que el seu nom serà recordat pel fill deels seus fills, però que inevitablement arribarà un moment en què ningú el recordarà. El segon camí és anar a la guerra que l’espera i morir en batalla, però el seu nom mai serà oblidat. Així, l’heroi decideix anar-hi.

Agamèmnon reuneix a les ciutats gregues perquè l’acompanyin en la guerra. Quan arriben a les costes de Troia, és Aquil·les qui, dirigint els mirmidons, s’enfronten als troians en la costa, guanyant aquesta primera batalla. Aquil·les destrueix tot el temple d’Apol·lo, matant els sacerdots. Davant d’aquesta primera victòria, Agamèmnon té por que els soldats decideixin seguir a un home valerós com Aquil·les. Els mirmidons segresten Briseida, neboda del rei Príam que havia decidit dedicar la seva vida a ser una vestesa consagrada a Apol·lo, que es trobava amagada en el temple i la porten davant Aquil·les.

Agamèmnon li diu a Aquil·les que es quedarà amb el botí obtingut durant la lluita, inclòs l’or del temple d’Apol·lo. Aquil·les no li refuta. Però quan també li diu que es quedarà amb Briseida, Aquil·les esclata amb fúria i s’oposa febrilment. Malgrat tot, Briseida accepta ser l’esclava d’Agamèmnon perquè no vol que ningú més mori. D’aquesta manera Aquil·les decideix deixar de lluitar.

Des de Troia, Paris diu que no farà falta guanyar cap guerra perquè ell reptarà en una batalla singular a Menelau, i qui guanyi es quedarà amb Helena i qui perdi morirà a l’ocàs. Al següent dia, Paris i Menelau s’enfronten. Menelau va guanyant i quan està a punt de matar-lo, Paris corre a refugiar-se als peus del seu germà. Hèctor, que no vol veure com mor el seu germà, matà Menelau. Els grecs enfurits perquè han trencat el pacte, arremeten contra els troians mentre Paris es refugia a la ciutat. Comença així la segona batalla. Hèctor mata al gran Àiax i els troians aquesta segona batalla.

Un cop al campament, Odisseu li diu a Agamèmnon que ells no poden guanyar la guerra sense Aquil·les. Aquil·les troba Briseida en mans dels soldats grecs i se l’emporta. Els troians decideixen atacar a la nit als grecs aprofitant la seva baixa moral després d’haver perdut, agafant-los in fraganti. Quan tot semblava perdut, Patrocle, fent-se passar per Aquil·les, arriba amb els mirmidons per lluitar, de manera que quan els grecs els veuen, recuperen l’esperança. Hèctor i Patrocle lluiten, i aquest últim mor. Quan Aquil·les s’assabenta, deixa enrere la seva colera.

Com Hèctor sabia que moriria el següent quan s’enfronti amb Aquil·les, li mostra a la seva dona, Andròmaca, un passadís secret per fugir que porta cap al final del riu Ida. Briseida suplica a Aquil·les que no vagi, que Hèctor és el seu cosí. A la matinada següent va a buscar a Hèctor per venjar la mort del seu cosí. Lluiten amb valentia tots dos, però malauradament Hèctor mor a mans d’Aquil·les. Llavors, lliga les cames d’Hèctor al carro i arrossegant-lo per terra, el porta al campament grec.

Entrada la nit, Príam acudeix al campament d’Aquil·les i li suplica que li torni el cos del seu fill. Al principi, Aquil·les es mostra reticent a tal petició, però acaba acceptant quan veu l’amor que sent el rei pel seu fill. Embolcalla el cos d’Hèctor i el torna al seu pare i, mostrant honor per Hèctor, li concedeix a Príam dotze dies de pau per fer els jocs funeraris adequats. També deixa anar Briseida.

Odisseu veu un soldat tallant un ninot de fusta amb forma de cavall, així se li ocorre el pla que els portarà a la victòria. Al matí, els grecs abandonen les costes de Troia. Els troians van a veure què ha passat i Arqueptolemo, el sacerdot, els fa saber que una plaga enviada per Apol·lo per profanar el seu temple ha arrasat amb el campament. Alhora veuen un gegant cavall de fusta i pensen que els grecs l’han deixada com a ofrena a Posidó perquè els permeti arribar a salvs a casa. Arqueptolemo diu que és millor portar-lo a la ciutat mentre que Paris defensa que l’han de cremar. Príam decideix fer cas al sacerdot.

Quan cau la nit, els aqueus surten del cavall i obren la porta permitent els seus companys entrar. Així, els grecs prenen la ciutat quan tothom dorm, incendiant les cases i matant els habitants. Aquil·les mentrestant, busca desesperadament Briseida per salvar-la. Andròmaca guia als ciutadans pel passadís secret. Paris negant-se a deixar al seu pare, li dona a un jove anomenat Enees l’espasa de Troia perquè guiï als troians i els hi trobi un nou lloc.

Agamèmnon mata Príam. Briseida estava resant als déus quan Agamèmnon l’agafa, però aquesta sense por, clava un punyal a la gola del rei grec. Aquil·les l’ajuda a defensar-se dels soldats, i quan estaven per anar-se’n, arriba Paris i llença una fletxa al taló d’Aquil·les, matant-lo. Briseida es negà a marxar-se, però Aquil·les li diu que ha d’anar-se’n i començar una nova vida.

Els troians que han pogut fugir es dirigeixen amuntanyes endins.