Tal i com he esmetat en la metodologia, per tal de veure la fidelitat de l’heroi amb els relats mitologics d’Apol·lodor, faré una comparació de tots dos basat en les característiques principals presentades a l’apartat ἥρωες, a més d’enumerar els treballs que surten a la pel·lícula generada per ordinador i la seva relació amb Mègara.
- Genealogia: Zeus mai podia presentar-se com un déu per mantenir relacions amb les dones, per això sempre es presentava en forma de metarmorfosi. En la mitologia Hèracles era fill de Zeus i Alcmena, que era esposa de Amfitrió. Zeus es va fer passar per Amfitrió, aprofitant que aquest no es trobava, per estar amb Alcmena. En la pel·lícula, en canvi, Hèracles era fill de Zeus i Hera. Segrestat pels esclaus d’Hades i adoptat pels humans Alcmena i Amfitrió.
“πρὸ τοῦ δὲ Ἀμφιτρύωνα παραγενέσθαι εἰς Θήβας Ζεύς, διὰ νυκτὸς ἐλθὼν καὶ τὴν μίαν τριπλασιάσας νύκτα, ὅμοιος Ἀμφιτρύωνι γενόμενος Ἀλκμήνῃ συνευνάσθη”
Abans que Amfitrió tornés a Tebes es presentà Zeus una nit i, perllongant-la com si en fossin tres, prengué la fesomia d’Amfitrió, dormí amb Alcmena.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.4.8]
Cal ressaltar que en la mitologia l’heroi era semidiví, només després de la mort assoleix la immortalitat. En canvi, a la pel·lícula Hèracles neix sent un déu completament, però a causa de la poció que li van donar els malfactors d’Hades, es torna mortal. Més endavant, quan es converteix en un heroi i recupera la seva immortalitat, decideix declinar-la per quedar-se a la terra vivint com un mortal.
- Caracrística: des de petit Hèracles ha demostrat la seva força en el moment en què mata a les dues serps que deixa Hera en el seu bressol. En la pel·lícula també es veu com té la força suficient per defensar-se de les serps tot i ser un nadó.
“τοῦ δὲ παιδὸς ὄντος ὀκταμηνιαίου δύο δράκοντας ὑπερμεγέθεις Ἥρα ἐπὶ τὴν εὐνὴν ἔπεμψε, διαφθαρῆναι τὸ βρέφος θέλουσα.”
Quan Hèracles tenia vuit mesos, Hera li envià al bressol dues serps enormes amb intenció de fer desaparèixer el nadó.
[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.8 ]
- Tipologia: l’Hèracles mitològic es caracteritzava per ser un occidor de monstres com a condemnà per haver matat Mègara i els seus fills. En el film, només acaba amb sis dels monstres i ho fa per demostrar que és un heroi, no per redimir-se.
“κατοικεῖν δὲ αὐτὸν εἶπεν ἐν Τίρυνθι, Εὐρυσθεῖ λατρεύοντα ἔτη δώδεκα, καὶ τοὺς ἐπιτασσομένους ἄθλους δέκα ἐπιτελεῖν”
I li digué que visqués a Tirint servint Euristeu durant dotze anys i que fés els deu treballs que li encargaria.
[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.12 ]
En la pel·lícula de Disney, Hèracles lluita contra l’Hidra, que es trobava amagada a una cova prop d’uns nens que necessitaven ajuda. Hèracles, tot confiat, li talla el cap, no obstant veu que li surten tres de per cada cap que talla, així la seva tàctica és provocar un devessall que la mata. També s’enfronta amb el senglar d’Erimant matant-la amb una fletxa; amb el lleó de Nemea que en aquest cas no li mata amb els seus forts braços, sinó amb els peus; amb els ocells d’Estímfal, en aquest cas només era una. Un altre monstre que derrota té forma de serp que viu a l’aigua i amb una cresta vermella, aquest no forma part dels dotze treballs clàssics esmentats per Apol·lodor.
Filoctetes també menciona uns treballs que ha de fer per tal de convertir-se en un vertader heroi, com rentar els estables d’Augias o aconseguir el cinyell d’Hipòlita, en aquest últim el sàtir diu que tres princeses el volen, en la mitologia segons la font treballada només el volia Admete, filla d’Euristeu.
Una observació curiosa, en la mitologia els treballs d’Hèracles el porten arran del marc geogràfic que abasta tota l’antiga Grècia. En canvi, en la pel·lícula tots els treballs els du a terme a Tebes, situada a la Grècia continental central.
- Relacions amoroses: en la pel·lícula hi ha hagut una simplificació del nombre d’esposes respecte a la font treballada per poder donar una visió amorosa adequada al públic infantil. Per això, em centraré només en la figura de Mègara, ja que aquesta es qui apareix al film. En la mitologia Creont la seva filla gran Mègara com a premi per haver expulsat Erginos de Tebes. Va tenir tres fills amb aquesta: Terímarc, Creontíades i Deicoont. Malgrat tot, Hèracles els matà en mig d’un episodi de bogeria provocada per Hera. En la pel·lícula, Mègara està sota les ordres d’Hades a canvi d’un tracte. Encara que ella li traeix, els sentiments de tots dos són sincers, de manera que al final Hèracles renúncia a allò pel qual ha lluitat durant tot aquest temps per quedar-se amb la seva estimada.
“λαμβάνει δὲ Ἡρακλῆς παρὰ Κρέοντος ἀριστεῖον τὴν πρεσβυτάτην θυγατέρα Μεγάραν, ἐξ ἧς αὐτῷ παῖδες ἐγένοντο τρεῖς, Θηρίμαχος Κρεοντιάδης Δηικόω”
Hèracles rebé de Creont com a premi més gran, Mègara, de la qual li naixeren tres fills: Terímarc, Creontíades i Deicoont.
[APOL·LODOR. Biblioteca de relats mitològics 2.4.11 ]
En la pel·lícula hi ha hagut una simplificació del nombre d’esposes respecte a la font treballada per poder donar una visió amorosa adequada al públic infantil.
Fora de l’ambit de la mitologia grega, hi ha una gran varietat d’obres literaries que tenen com a protagonista a un heroi, tant si comparteix característiques amb els herois clàssics com si es tracta d’un heroi modern. La manera en que ha anat evolucionant la figura de l’heroi en la ficció està relacionat amb el canvi de temps i societat, les prioritats de les persones i quin tipus de producció consumeixen.
