9. El cinyell d’Hipòlita (Ζώνην Ἱππολύτης):

Com a novè treball li ordenà que portés el cinyell d’Hipòlita. Aquesta era la reina de les amazones, unes guerreres que habitaven a la vora del riu Termodont. Les amàzones s’amputaven el pit dret perquè no les molestés a l’hora de disparar la javelina; però deixaven el pit esquerre lliure perquè poguessin nodrir als nadons. Hipòlita portava el cinyell d’Ares com a símbol de la seva primacia damunt les altres. Hèracles va ser enviat a recercar aquest cinyell perquè Admete, filla d’Euristeu, la desitjava.

 “καὶ εἴ ποτε μιγεῖσαι γεννήσειαν, τὰ θήλεα ἔτρεφον, καὶ τοὺς μὲν δεξιοὺς μαστοὺς  ἐξέθλιβον, ἵνα μὴ κωλύωνται ἀκοντίζειν, τοὺς δὲ ἀριστεροὺς εἴων, ἵνα τρέφοιεν”

Només criaven les nenes i els cenyien el pit  dret perquè no les molestés en disparar la javelina; tanmateix els deixaven l’esquerre lliure perquè hi alletessin els nadons. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Hèracles juntament amb una colla de voluntaris salparen i arribaren a l’illa de Paros, habitada pels fills de Minos. Però en desembarcar, dos tripulants del vaixell moriren a mans dels fills de Minos, fet que provoca la indignació per part de l’heroi. Hèracles matà de seguida a aquests i assetjà a la resta fins que va arribar un missatger demanat que a canvi dels dos homes morts n’escollis dos que li agradessin. Ell accedí i s’emportà Alceu i Estènel.

“ἀποβάντων δὲ δύο τῶν ἐν τῇ νηὶ συνέβη τελευτῆσαι ὑπὸ τῶν Μίνωος υἱῶν: ὑπὲρ  ὧν ἀγανακτῶν Ἡρακλῆς τούτους μὲν παραχρῆμα ἀπέκτεινε, τοὺς δὲ λοιποὺς  κατακλείσας ἐπολιόρκει, ἕως ἐπιπρεσβευσάμενοι παρεκάλουν ἀντὶ τῶν  ἀναιρεθέντων δύο λαβεῖν, οὓς ἂν αὐτὸς θελήσειεν”

Però succeí que, en desembarcar, dos tripulants del vaixell moriren a causa dels fill de Minos. Indignat per aquest fet, Hèracles els exterminà de seguida i encerclà  i assetjà la resta fins que li enviaren un missatger demanat que a canvi dels qui foren assassinats en triés dos que li agradessin.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Arribà a Mísia, a la cort de Licos on s’hostatjà. Amb l’ajuda de Licos, Hèracles lluità contra els reis bèbrices on matà al rei Mígdon, germà d’Àmic. Va conquerir una bona part del territori dels reis bèbrices i els hi donà a Licos, el qual anomena al lloc Heraclea.

“καὶ ξενισθεὶς ὑπὸ… τοῦ Βεβρύκων βασιλέως συμβαλόντων, βοηθῶν  Λύκῳ πολλοὺς ἀπέκτεινε, μεθ᾽ ὧν καὶ τὸν βασιλέα Μύγδονα,          ἀδελφὸν Ἀμύκου”

Amb l’ajut de Licos, lluità contra els reis bèbrices, en matà molts, entre ells el rei Mígdin, germà d’Àmic.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Un cop arribaren al port de Temiscira, se li presentà Hipòlita, li preguntà per què havia vingut i li prometé donar-li el cinyell. Però Hera, disfressada d’amazona, va fer córrer el rumor que els estrangers havien segrestat Hipòlita. Quan Hèracles veu a les amazones cavalcant cap a ell amb les armes a punt, pensant que es tractava d’una trampa, matà Hipòlita i prengué el cinyell. Després llevà àncores i arribà a Troia.

“Ἥρα μιᾷ τῶν Ἀμαζόνων εἰκασθεῖσα τὸ πλῆθος ἐπεφοίτα, λέγουσα ὅτι τὴν βασιλίδα ἀφαρπάζουσιν οἱ προσελθόντες ξένοι”

Però Hera, sota l’aparença d’una de les amàzones, anava i venia entremig de la gent dient que els estrangers que acabaven d’arribar havien segrestat la reina. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

En aquell moment, Troia patia el flagell d’un seguit d’infortunis per la còlera d’Apol·lo i Posidó. Ja que aquest, per posar a prova la supèrbia de Laomedont, és disfressaren d’humans i fortificaren Pèrgam a canvi d’un sou. Un cop fortificat, Laomedont es negà a pagar la retribució, provocant així la fúria dels déus; Apol·lo envià una pesta, i Posidó un monstre marí. Els oracles digueren que les desgràcies només s’acabarien si donava a la seva filla Hesíone com a menjar pel monstre. De manera que va accedir i va lligar-la a unes roques a prop del mar. Hèracles en veure-la, li promet salvar-li si a canvi el seu pare li donava les eugues que Zeus li havia regalat. Laomedont acceptà, i Hèracles procedí a matar al monstre marí i salvà a Hesíone.

“χρησμῶν δὲ λεγόντων ἀπαλλαγὴν ἔσεσθαι τῶν συμφορῶν, ἐὰν προθῇ Λαομέδων Ἡσιόνην τὴν θυγατέρα αὐτοῦ τῷ κήτει βοράν, οὗτος προύθηκε ταῖς πλησίον        τῆς  θαλάσσης πέτραις προσαρτήσας”

Quan els oracles vaticinaren que les desgràcies s’acabarien si Laomedont exposava la seva filla Hesíone com a menjar per al montre, aquest la hi oferí lligant-la a unes roques a prop de la mar.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Arribà a Enos, quan desembarcava va matar a Sarpèdon, fill de Posidó. Després arribà a Taos on va sometre els tracis i la va donar als fills d’Andrògeu. De Tasos posà rumb a Torone on matà a Polígon i Telègon, néts de Posidó, perquè li havien desafiat a lluitar. Finalment arribà a Micenes i portà el cinyell a Euristeu.

“ἐκ Θάσου δὲ ὁρμηθεὶς ἐπὶ Τορώνην Πολύγονον καὶ Τηλέγονον, τοὺς Πρωτέως  τοῦ Ποσειδῶνος υἱούς, παλαίειν προκαλουμένους κατὰ τὴν πάλην ἀπέκτεινε”

Des de Tasos partí cap a Torone on matà Polígon i Telègon, fill de Proteu i néts de Posidó, que l’havien desafiat a lluitar.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.9]

Hèracles lluitant contra les amàzones. Àmfora àtica (530–520 a. C.). Museu de Louvre, Paris. Font: Viquipèdia