1. El Lleó de Nemea (Λέων της Νεμέας):
La primera missió que encomana el rei a Hèracles va ser portar la pell del lleó que aterria la població de Nemea, a l’Argòlida. Aquesta fera invulnerable va ser engendrada per Tifó.
Hèracles va arribar a Clèones, va ser acollit hospitalàriament per un pobre anomenat Molorc. L’home estava a punt d’oferir un sacrifici per intentar acabar amb la criatura, quan Hèracles el va convèncer de retardar-lo durant trenta dies fins que tornés de la seva lluita amb el lleó.
“πορευόμενος οὖν ἐπὶ τὸν λέοντα ἦλθεν εἰς Κλεωνάς, καὶ ξενίζεται παρὰ ἀνδρὶ χερνήτῃ Μολόρχῳ.”
Anant a caçar al lleó, arribà a Clèones i s’hostatjà a casa de Molorc, un jornaler.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.1]
Va arribar a la cova on es trobava el lleó i sense miraments va disparar les seves fletxes cap al monstre a la vegada que atacava amb l’espasa, tanmateix, s’adonà que la seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Per això, deixà de banda l’espasa i l’arc i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. D’aquesta manera Hèracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.
“ὁ δ᾽ Ἡρακλῆς καταντήσας ἐπὶ τὸν τόπον προσέβαλεν αὐτῷ, καὶ τοῦ θηρίου συμφυγόντος εἰς τὴν διώρυχα συνακολουθῶν αὐτῷ καὶ τὸ ἕτερον τῶν στομίων ἐμφράξας συνεπλάκη, καὶ τὸν αὐχένα σφίγξας τοῖς βραχίοσιν ἀπέπνιξε. τὴν δὲ δορὰν αὐτοῦ περιθέμενος, καὶ διὰ τὸ μέγεθος ἅπαν τὸ ἴδιον σῶμα περιλαβών, εἶχε σκεπαστήριον τῶν μετὰ ταῦτα κινδύνων.”
Hèracles va arribar a la regió i va atacar el lleó, i quan la bèstia es va retirar cap a l’esquerda, després de tancar l’altra obertura va seguir-la i es va enfrontar amb ella, i girar els braços al voltant del coll la va ofegar fins a morir. Es va posar la pell del lleó sobre si mateix i, ja que podia cobrir-ne tot el cos a causa de la seva gran mida, tenia una protecció contra els perills que havien de seguir.
[DIODORUS SICULUS, Biblioteca d’història 4. 11. 3]
Se’l carregà a les espatlles i el portà a Clèones. Trobà a Molroca punt de fer un sacrifici donant a Hèracles per mort, però aleshores dedicà el sacrifici a Zeus Soter. Quan arriba a Micenes, el rei Euristeu, sorprès del seu valor, va decretar que a partir de llavors, cada vegada que Hèracles es presentés a la ciutat per mostrar els fruits del seu treball, ho devia fer des de fora.
“Εὐρυσθεὺς ἀπεῖπε τὸ λοιπὸν αὐτῷ εἰς τὴν πόλιν εἰσιέναι, δεικνύειν δὲ πρὸ τῶν πυλῶν ἐκέλευε τοὺς ἄθλους.”
Euristeu li prohibí que d’aleshores endavant entrés a la ciutat i li ordenà que exhibís els trofeus dels seus treballs davant les portes.
[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.1]
Hèracles lluitant contra el lleó de Nemea. Francisco de Zurbarán (1634). Museo del Prado, Madrid. Font: Viquipèdia