5. Els estables del rei Augias (Αύγείᾶς):

El cinqué treball consistí en treure només en un dia els fems dels ramats d’Augias. Aquest era rei de l’Èlida, fill d’Hèlios en algunes versions i Posidó d’altres, i tenia molts ramats de bestiar. Hèracles, sense dir que era un encomanament d’Euristeu, va fer un tracte amb Agias; ell retaria tots els fems en un dia si a canvi li donava la desena part del bestiar, i com a testimoni va posar a Fileu, fill d’Augias.

“τούτῳ προσελθὼν Ἡρακλῆς, οὐ δηλώσας τὴν Εὐρυσθέως ἐπιταγήν, ἔφασκε μιᾷ  ἡμέρᾳ τὴν ὄνθον ἐκφορήσειν, εἰ δώσει τὴν δεκάτην αὐτῷ τῶν βοσκημάτων.  Αὐγείας δὲ ἀπιστῶν ὑπισχνεῖται. μαρτυράμενος δὲ Ἡρακλῆς  τὸν Αὐγείου παῖδα Φυλέα”

Hèracles se li presentà i sense revelar-li l’ordre d’Euristeu li digué que en un dia li trauria els fems si li donava la desena part del bestiar. Augias, encara que en desconfiava, hi estigué d’acord. hèracles posant com a testimoni el fill d’Augias, Fileu.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.5]

Va perforar els fonaments dels estables i desviant el curs dels rius Alfeu i Peneu, els hi va fer córrer. Quan Augias s’assabentà que havia fet això per ordres d’Euristeu, no pagà la retribució, fins i tot va negar haver fet cap promesa sobre donar-li diners i manifestà que estava disposat a comparèixer en un judici. Davant els jutges, Files va declarar contra el seu pare, al·legant que si havia convingut a donar-li recompensa. Abans d’haver-se emès el veredicte, Augias ordenà a Fileu i Hèracles que marxessin d’Èlida.

 “μαθὼν δὲ Αὐγείας ὅτι κατ᾽ ἐπιταγὴν Εὐρυσθέως τοῦτο ἐπιτετέλεσται, τὸν μισθὸν  οὐκ ἀπεδίδου, προσέτι δ᾽ ἠρνεῖτο καὶ μισθὸν ὑποσχέσθαι δώσειν,  καὶ κρίνεσθαι περὶ τούτου ἕτοιμος ἔλεγεν εἶναι”

Assabentat Augias que havia fet aixó per ordre d’Euristeu, no pagà la retribució, finf i tot negà que li havia promès donar diners i manifestà que estava disposat a comparèixer a judici per aquest assumpte.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.5]

Fileu se’n va anar cap a Dulíquion, on s’hi va establir; H’eracles marxà cap a Olen, a la cort del rei Dexamen. Aquest havia cridat a Hèracles perquè volia la seva ajuda per matar al centaure Euritió, ja que no volia que es casés amb la seva filla, Mnesímaca. Una vegada més, Euristeu no acceptà tampoc aquest treball dient que havia estat fet a canvi d’un sou.

 “Ἡρακλῆς δὲ εἰς Ὤλενον πρὸς Δεξαμενὸν ἧκε, καὶ κατέλαβε τοῦτον μέλλοντα δι᾽  ἀνάγκην μνηστεύειν Εὐρυτίωνι Κενταύρῳ Μνησιμάχην τὴν θυγατέρα:  ὑφ᾽ οὗ παρακληθεὶς βοηθεῖν ἐλθόντα ἐπὶ τὴν νύμφην Εὐρυτίωνα ἀπέκτεινεν”

Hèracles es presentà a Olen a la cort de Dexamen, que en aquell moment es veia forçat a donar en matrimoni la seva filla Mnesímaca al centaure Euritió. Hèracles, cridat per Dexamen perquè  l’ajudés, matà Euritió que ja venia a buscar la seva promesa.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.5]

Hèracles netejant els estables d’Augias, mosaic romà de Llíria (s. III a.C.). Museu Arqueològic Nacional d’Espanya, Madrid. Font: Theoi