4. El senglar d’Erimant (Ἐρυμάνθιος κάπρος):

Com a  quart treball li ordenà portar viu el senglar erimanti. Aquesta fera devastava la Psòfida quan baixava d’una montanya anomenada Erimant. Hèracles es va allotjar a la casa del centaure Folos, fill de Silè. van manjar carn i quan Hèracles li demanà vi, Folos respongué que tenia por d’obrir la gerra comuna dels centarure. Tot i això, Hèracles el va convèncer, i no gaire després, arribaren a la cova els centarures armats.

“οὗτος Ἡρακλεῖ μὲν ὀπτὰ παρεῖχε τὰ κρέα, αὐτὸς δὲ ὠμοῖς ἐχρῆτο. αἰτοῦντος δὲ  οἶνον Ἡρακλέους, ἔφη δεδοικέναι τὸν κοινὸν τῶν Κενταύρων ἀνοῖξαι πίθον:  θαρρεῖν δὲ παρακελευσάμενος Ἡρακλῆς αὐτὸν ἤνοιξε, καὶ μετ᾽ οὐ πολὺ τῆς ὀσμῆς  αἰσθόμενοι παρῆσαν οἱ Κένταυροι, πέτραις ὡπλισμένοι καὶ ἐλάταις,  ἐπὶ τὸ τοῦ Φόλου σπήλαιον”

Aquest oferí a Hèracles carn a la brasa mentre ell en menjava de crua. Quan Hèracles li demanà vi li digué que tenia por d’obrir  la gerra comuna del centaures. Però Hèracles encoratjant-lo l’obrí, i no gaire després, en sentir la flaire, arribaren els centaures armats amb pedres i avets.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.4]

Els primers en entrar, Ànquios i Àgrios, van ser foragitats per Hèracles qui els llençà a les brases, a la resta els assagetà perseguint-los fins a Malea. Hèracles, dispareant contra els centaures, llança un dard que es clavà en el genoll  de Quiró. L’heroi, afligit, va còrrera arrancar-li el dard i li aplicà un ungüent. Quró era immortal, per  tant, no morí. La resta dels centaures van furgir a lloc diferents; una arribaren al mont Malea, un altre a Fòloe o al riu Evenos. Els altres van ser acollits per Posidó a Eleusis. Folos va arrencar una fletxa d’un dels cadàvers amb tan mala sort que aquesta li relliscà de la mà i, en caura-li al peu, el matà.

“τούτῳ περιπεπτωκότας τοὺς Κενταύρους τοξεύων ἵησι βέλος ὁ Ἡρακλῆς, τὸ δὲ  ἐνεχθὲν Ἐλάτου διὰ τοῦ βραχίονος τῷ γόνατι τοῦ Χείρωνος ἐμπήγνυται. ἀνιαθεὶς δὲ  Ἡρακλῆς προσδραμὼν τό τε βέλος ἐξείλκυσε, καὶ δόντος Χείρωνος φάρμακον  ἐπέθηκεν.”

Hèracles, disparant contra els centaures que s’agrupaven al voltant de Quiró, llançà un dard que, travessant el barç d’Èlat, és clavà en el genoll de Quró. Hèracles, afligit, va còrrer a arrencar-li el dard i li aplicà un ungüent que li dona el mateix Quiró.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.4]

Hèracles, trobà a Folos mort i després d’enterrar-lo va marxar a caçar el senglar. Amb crits el va fer sortir d’un matoll, el va fer entrar en uns paratges coberts de neu espessa i després de lligar-lo el conduí a Micenes.

 “καὶ διώξας αὐτὸν ἔκ τινος λόχμης μετὰ κραυγῆς, εἰς χιόνα πολλὴν παρειμένον  εἰσωθήσας ἐμβροχίσας τε ἐκόμισεν εἰς Μυκήνας.”

Quan amb crits el foragità d’un matoll, el féu entrar ja abutut en uns paratges coberts de neu espessa i després de lligar-lo el conduí a Micenes.

 [APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.4]

Hèracles i el senglar. Façana de la Basílica de Sant Marc , Venècia. Font: Viquipèdia