12. El gos Cèrber (Κέρβερος):

El dotzè treball consistí a portar el gos Cèrber a Micenes. Aquesta criatura tenia tres caps de gos , cua de drac i pel llom tenia caps de tota mena de serps. Es va dirigir cap a Lacònia, on hi ha la boca del pendent que porta a l’Hades, i hi baixà. Les ànimes fugiren en veure’l, excepte dos; Meleagre i la Gòrgona Medusa. Hèracles amb l’espasa a la mà per atacar, va ser advertit per hermes qui li digué que només eren fantasmes.

 “ἐπὶ δὲ τὴν Γοργόνα τὸ ξίφος ὡς ζῶσαν ἕλκει, καὶ παρὰ Ἑρμοῦ μανθάνει ὅτι κενὸν  εἴδωλόν ἐστι”

Desembeinà l’espasa contra la Gòrgona com si fos viva, però Hermes li féu avinent  que només era un fantasma buit. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.12]

A prop de les portes de l’Hades, es trobà amb Teseu i Pirítous, que havien baixat per aconseguir persèfone en matrimoni i per això van ser encadenats. Quan tots dos veieren Hèracles, estengueren les mans per a que aquest els alliberessin. L’heroi, agafant la mà de Teseu, l’aixecà, i quan volgué agafar la mà de Pirítous, la terra tremolà i el deixà anar.

“ὁ δὲ Θησέα μὲν λαβόμενος τῆς χειρὸς ἤγειρε, Πειρίθουν δὲ ἀναστῆσαι βουλόμενος τῆς γῆς κινουμένης ἀφῆκεν”

Però, quan volgué alçar Pirítous, tremolà la terra i el deixà anar.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.12]

També va fer rodolar la pedra d’Ascàlaf. Va degollar una de les vaques de l’Hades per subministrar sang a les ànimes. Llavors, Menetes, el bover, desafià Hèracles a una lluita. Quan Hèracles estava a punt de matar-lo, Persèfone  li demanà que li deixés anar. Hèracles sol·licità el gos a Plutó, qui respongué que podria emportar-se’l si la domava sense cap arma. A les portes d’Aqueront, protegir per la cuirassa i la pell del lleó, agafà l’animal amb el braços i l’ofegà fins que aquest es va donar per veçut. Demèter tranformà la pedra d’Ascàlaf en mussol, i Hèracles mostrà cèrber a Euristeu, després el tornà a l’Hades.

“ὁ δὲ εὑρὼν αὐτὸν ἐπὶ ταῖς πύλαις τοῦ Ἀχέροντος, τῷ τε θώρακι συμπεφραγμένος  καὶ τῇ λεοντῇ συσκεπασθείς, περιβαλὼν τῇ κεφαλῇ τὰς χεῖρας οὐκ ἀνῆκε κρατῶν  καὶ ἄγχων τὸ θηρίον, ἕως ἔπεισε, καίπερ δακνόμενος ὑπὸ τοῦ κατὰ τὴν οὐρὰν  δράκοντος”

Quan el trobà a les portes d’Aqueront, Hèracles, protegit per la cuirassa i per la pell del lleó, agafà el cap de l’animal amb els braços i oprimint-lo i ofegant-lo no el deixà anar, encara que la serp de la cua el mossegava, fins que la fera es donà per vençuda. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 2.5.12]

Hèracles amb el gos Cèrber. Hídria del s.VI a.C. Museu de Louvre, Paris. Font: Theoi