Anàlisi físic
En la pel·lícula, Aquil·les és representat com un jove alt i fort, d’una bellesa digne d’un fill d’una deessa. Aquil·les emana virilitat des de qualsevol angle per on se’l miri. Els seus cabells rossos destaquen sobre la resta de soldats, identificant-lo de la resta. La seva pell bronzejada juntament amb els cabells rossos i la seva mirada clara, són el seu atractiu principal, a més de la seva força. Tot ell està fet de músculs, els seus grans braços semblen capaços de quartejar qualsevol cosa. La seva aparença li dona un aire d’immortalitat, com si ningú pogués amb ell.


Anàlisi del comportament
L’heroi, tal com passa amb Hèracles, pateix una evolució molt accentuada. En un començament, Aquil·les es nega a obeir les ordres d’Agamèmnon. Tant és la seva tossuderia que no ser per Odisseu, que li convenç de lluitar amb ells, no hauria acceptat anar a lluitar una guerra en nombre d’un home que no és del seu grat.
Encara que finalment accepta lluitar amb els aqueus, Aquil·les fa el que vol, en cap moment té la intenció de seguir els ordres de ningú. Un exemple d’això és quan desembarca amb els mirmidons a la costa de Troia i lluita amb troians. Aquí es mostra un Aquil·les prepotent que es pensa que ell mateix pot derrotar als troians.
Malgrat de la seva poca obediència, ell estava a favor dels aqueus en la guerra. Però tot canvia quan el rei Agamèmnon és li pren la seva esclava Briseida. Aquil·les no acceptant això i amb l’orgull ferit, decideix deixar de lluitar. L’heroi es refugia en el seu campament mentre la resta lluita amb els troians, de manera que mostra una actitud que no és pròpia del que s’espera d’ell. No li preocupa que la resta mori, tan sols pensa en el seu orgull ferit.
Durant la seva retirada, Briseida acaba una altra vegada en les seves mans. Aquil·les comença a pensar en una altra persona que no sigui ells mateixos, ja que mostra la seva preocupació per Briseida. Patrocle intenta parlar amb ell perquè lluiti, per l’heroi es mostra refractari a tal petició. Això provoca que Patrocle decideixi fer-se passar per ell, cosa que provoca la seva mort. La mort del seu cosí fa sortir la seva fera interior, aquella que vol venjança i fer mal, i aquella que tothom vol per guanyar la guerra.
La visita del pare d’Hèctor, Príam, mou sentiments en Aquil·les. Se sent commocionat per l’amor que sent Príam pel seu fill, també s’adona que el que ha fet no estava bé de manera que li permet uns dies per honrar la mort del seu fill a més de deixar anar a Briseida. Tot això no provoca que la seva set de guanyar la guerra disminueixi.
Quan els grecs surten del cavall, Aquil·les no fa altra cosa que buscar a la seva estimada. Té la necessitat de protegir-la, cosa que no mostra per ningú a més del seu cosí. Mort protegint Briseida. Aquesta relació amorosa és un dels temes principals dels cinema de tema grec.