Al llarg del temps el concepte d’heroi va canviant, i el model original que el definia per complet es coneix avui dia com a heroi tràgic. 

Després de l’edat antiga, els herois ja no tenen cap tipus de relació genealogica amb els déus, ja que van deixar de creure en aquests. Van pasar a ser simples humans, però mantenint el concepte heroic en quant a caràcter i accions. També va predominar la realització de gestes extraordinàries i valents. L’exel·lència guerrara no podia faltar, així tenim herois medievals com Rodrigo Díaz de Vivar, protagonista de les gestes del Cantar de Mio Cid.

Els herois posteriors ja no tenien un destí tràgic predestinat, sinó que el seu final tràgic es degut a circunstancies desafortunades. Després va apareixer la figura del cavaller, protagonista dels llibres de cavalleria que narren incidents llegendaris amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries, com per exemple Tristany i Isolde. Més tard, amb el gènere de la picaresca els herois van passar a ser joves humils  que resolen els problemes, com La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades. 

Tristany i Isolde, John William Waterhouse (1916). Art Renewal Center, Nova Jersey. Font: Viquipèdia   

Amb el pas del temps, la figura del ἥρωε es va consolidar i va esdevedir un simple ἄνθρωπος que es veu embolicat en una situació extraordinària i decideix fer-li front. Això si, encara previu la procedència de l’heroi, és a dir, la pertanyença d’una família important, si bé no és pel seu llinatge es per la seva reputació.

La mitologia grega ha sigut popularitzada en la literatura i en el cinema contemporàni, com en el cas d’Hèracles de Disney. Avui dia hi ha un gran interès en recrear aquelles històries dels grans herois grecs i d’aquells temps plens d’honor i valor, l’altura i glòria de la mitologia heroica  i els cicles èpics. I no només per pel·lícules de temàtica grega, sinó també per a una amplia gamma de novel·les i pel·lícules que agafen referències de la literatura i la poesia clàssica, com Harry Potter i El señor de los anillos.

Fora de l’ambit de la mitologia grega, hi ha una gran varietat d’obres literaries que tenen com a protagonista a un heroi, tant si comparteix característiques amb els herois clàssics com si es tracta d’un heroi modern. La manera en que ha anat evolucionant la figura de l’heroi en la ficció està relacionat amb el canvi de temps i societat,  les prioritats de les persones i quin tipus de producció consumeixen.

En les obres de ficció, el tipus d’heroi que predomina són els anomenats antiherois, personatges  que exerceixen el mateix paper d’importància i protagonisme que l’heroi tradicional, però que manca de les seves característiques de perfecció per tenir les virtuts i defectes d’una persona normal. Actualment, en el món del còmic, l’heroi clàssic evoluciona fins al terme “superheroi”, un personatge de ficció i generalment amb superpoders que ha de lluitar contra un vilà per una causa major, com per exemple, el Capità Amèrica.