De les pel·lícules gregues que s’han arribat a produir, podem fer un anàlisi d’aquestes on quasi totes les pel·lícules  tenen unes característiques generals comunes. Unes són les següents:

• Una història d’amor: les relacions amoroses no poden faltar en aquest tipus de cinema. Tots els ἥρωες tenen al seu costat una dona, estimada o no, que li acompanya en l’aventura o li espera a la seva llar. L’Hèracles de P. Francisci (1957) es caracteritza per la seva extraordinària força física. No obstant això, l’heroi renuncia a la seva part divina per proposar-se a formar una família amb la seva amada Yole. L’amor sincer e idela entre Helena i Paris en Helena de Troia. En Alejandre Magne (1955) es crea un romanç entre aquest amb Barsine, dona de Memnó, ja que l’època en què va ser filmat no permetia reflectir l’homosexualitat del gran Alexandre Magne. Aquests i molt més són una clar exemple que la figura de la dona era important a l’hora d’humanitzar l’heroi.

• Gestes sorprenents: un dels esquemes més seguits dintre del cinema de temàtica grega és la de l’heroi forçut que s’enfronta a innumerables situacions de perill, la majoria d’ells monstres de la mitologia clàssica com el lleó de Nemea o les Harpies. L’heroi és amb freqüència el protagonista d’accions guerreres espectaculars, si bé en solitari com Hèracles, o bé com guies dels seus exèrcits com Alexandre Magne.

• Destruccions o catàstrofes: aquestes destruccions són pròpies de les pel·lícules “peplum“. En aquest tipus de pel·lícules, la destrucció i el saqueig de ciutats són un tòpic. Així als films sobre Troia no faltarà mai l’escena del cavall de fusta i el posterior incendi i saqueig.g Les catàstrofes d’índole natural també tenen la seva importància. A causa de la falta real d’una catàstrofe, és recorregix a terratrèmols i sismes submarins afegits, com en El coloso de Rodas (1961).

L’incendi de Troia. Francisco Collantes (s.XVII), Museo del Prado, Madrid. Font: Museo del Prado

• Camí de l’heroi: es coneix com el camí de l’heroi a aquesta sèrie de canvis que travessen els qui s’embarquen en una aventura més enllà dels límits de la seva imaginació, sovint seguint un mateix patró. Aquest patró narratiu, utilitzat en infinitat d’obres i llegendes de caràcter popular, descriu de manera innegable la transformació que converteix  un ésser aparentment normal en un heroi, com per exemple, Peter Quill de Guardians of the Galaxy. L’heroi clàssic de la mitologia té tres etapes fonamentals:
  1. L’heroi és cridat a l’aventura, que inicialment pot rebutjar.
  2. L’arribada a l’objectiu inicial, amb ajuda sobrenatural o sense ella, on l’heroi avança per un camí de proves.
  3. El retorn al món ordinari.