El primer que ens ve al cap quan escoltem les paraules “mitologia grega” són els déus (θεοì), Zeus, Atena, Afrodita, etc. Però la mitologia no està composta només per aquests éssers superiors, sinó que també s’hi inclouen els herois, heroïnes, monstres, titans, etc. I un dels àmbits més influents i importants de la mitologia grega és, sens dubte, el dels grans herois, aquells que amb les seves extraordinàries gestes s’han guanyat la nostra simpatia.

Els herois, juntament amb la resta de personatges mítics, formen part del que entenem com a mitologia grega. La mitologia és un conjunt de mites o relats que pertanyen a una civilització i la major font d’informació d’aquests els trobem en la producció literària grega o llatina, per exemple, que són principalment mitogràfiques. Un dels àmbits més amplis de la mitologia grega és món heroic, és, per tant, una mitologia heroica.

Dintre del món mitològic trobem una clara jerarquització, que va des dels déus olímpics, al cim, fins als humans (ἄνθρωποι) com a estament més baix. Per marcar aquesta diferència, tenim el θάνατος (mort), és a dir, classifiquem segons si són immortals (ἀθάνατοι) o mortals (θνητοί). Els herois es troben just enmig d’aquesta classificació, ja que aquests fan de nexe entre els θεοὶ i els ἄνθρωποι. A més, els herois poden ser tant ἄνθρωποι com semidéus.

Els herois (ἥρωες) són uns personatges humans o semidéus que realitzen accions extraordinàries que beneficien la humanitat, artífexs d’innombrables i arriscades gestes que es distingien pel seu gran coratge. Aquests podien ser d’origen semidiví: fills d’un déu i d’un mortal, com Hèracles (Ἡρακλῆς), fill de Zeus i Alcmena; o bé, d’una dea i d’un mortal, com Aquil·les (Ἀχιλλεύς), fill de Tetis i peleu. Tanmateix podien ser també ἄνθρωποι, com Odisseu o Èdip, però tots tenien una mateixa característica, eren de nissaga reial. Ara bé, els semidéus són més dificils de matar, perquè només poden ser ferits a través de la seva part vulnerable, com per exemple el taló d’Aquil·les. Els herois semidivins són tan mortals com els herois humans. Sols els déus gaudeixen de la immortalitat.

Perseus i Atena decapitant Medusa. Hídra del s.V aC. British Mueseum, Londres. Font: Theoi

També trobem heroïnes, com Antígona (Ἀντιγόνη), que es caracteritza pels seus valors i lleialtat;  Ifigenia (Ίφιγένεια), que és sacrificada pel seu pare com a ofrena a Àrtemis, ja que l’expedició grega contra Troia necessita vents favorables per salpar; o Medea (Μήδεια), que en veure’s abandonada i substituïda per una altra dona, és capaç de matar els seus propis fills per despit envers Jàson.

Medea amb beuratges màgics. Frederick Sandys (1868). Birmingham Museum and Art Gallery, Birmingham. Font: Viquipèdia