Moltes de les aventures i relats que s’expliquen sobre aquests personatges mitològics eren transmesos oralment, per tant poden haver-hi una gran varietat de versions per a un mateix mite. Les fonts clàssiques són les obres d’on trèiem la informació sobre aquests personatges i les seves aventures.
Dintre d’aquests podem distigir els següents gèneres: la poesia èpica, la comèdia i la tràgedia grega.
- La poesia èpica: gènere literari que narra fets heroics, però també hi apareixen e intervenen les divinitats, com en el cas d’Hesíode (s. VIII – S. VII aC), representant de l’èpica didàctica, amb la seva obra Teogonia (Θεογονία). Com a màxim representant tenim Homer (s.VIII aC.), autor de la Ilíada (Ἰλιάς) i l’Odissea (Ὀδύσσεια).
- La tragèdia grega: els principals protagonistes no eren immortals i, per tant, eren més propers als humans i es deixaven guiar per les emocions. Un exemple seria Antígona (Ἀντιγόνη), de Sòfocles (s. V aC), o L’Orestíada (Ορέστεια) d’Èsquil.
- La comèdia: un dels principals gèneres del teatre grec. Hi ha tres períodes:
- Comèdia Antigua: Lisístrata (Λυσιστράτη ), d’Aristofanes (s.III-IV aC.).
- Comèdia Media
- Comèdia Nova: Menandre (Μένανδρος)
A més, dintre del món mitològic hi ha diverses fonts molt importants, com La Descripció de Grècia (Ἑλλάδος περιήγησις), de Pausànias (s. II dC). Obres de poetes d’època hel·lenística, com Apol·loni de Rodes (s. III aC) o Cal·límac (s. IV – s. III aC), entre d’altres.
D’altra banda, les fonts llatines més importants són: l’Eneida (Aeneis), de Virgili (s. I aC) i les Metamorfosis (XV libri metamorphoseon), d’Ovidi (s. I aC – s. I dC ).
Més tard, cap al segle II aC apareixen recopilacions mitogràfiques, com la Biblioteca de relats mitològics (Βιβλιοθήκη), on Apol·lodor (s. II aC) recopila, de manera detallada però incompleta, la mitologia grega tradicional, des dels orígens de l’univers fins a la guerra de Troia.va fer un recull dels mites.
Apol·lodor ( Ἀπολλόδωρος; Atenas, 180 a. C.- Pérgamo, 119 a. C) fou un gràmatic, historiador i mitograf grec, autor del famós compendi de mitologia grega conegut com a Biblioteca de relats mitologics. Deixeble d’Aristarc, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Havent aconseguit gran fama, es va traslladar a Alexandria, on va fundar una escola segons el model alexandrí. A aquest període corresponen els seus nombrosos treballs de catalogació, com, per exemple, l’obra Catàleg de les naus (Περὶ νεῶν καταλόγου), i va preparar també un llibre d’Etimologies (Ἐτυμολογίαι) i l’obra titulada Dels déus (Περὶ Θεῶν). Quan cap a l’any 164 a. de C. Apol·lodor va abandonar Alexandria i es va dirigir a Pèrgam. Allà va mantenir amigables relacions amb el rei Àtal II de Pèrgam (159-138), a qui va dedicar les seves Cròniques, una espècie d’història universal enquadrada en la cronologia d’Eratòstenes, que comprenia des de la caiguda de Troia fins al 120 a. de C.
De les obres que va escriure només n’ha quedat una anomenada Βιβλιοθήκη (Biblioteca) i consta de tres llibres i un epítoma. Conté un relat ben ordenat de nombrosos temes de la mitologia i de l’època dels herois de Grècia. L’obra recull molts passatges dels poetes, especialment dels poetes eòlics, de logògrafs i d’historiadors. Comença parlant de l’origen dels déus i arriba fins a l’època de Teseu, on sobtadament s’acaba. El primer llibre parla dels antics mites de la teogonia (origen dels déus) i la nissaga de Deucalió, fill de Prometeu i de Celeno. El segon llibre parla de la nissaga d’Ínac, el qual Hèracles forma part. El tercer llibre parla de diverses nissagues: nissaga d’Agènor, nissaga de Pelasg, nissaga d’Atlas, nissaga d’Asop i els reis d’Atenes.
La Biblioteca de relats mitologics no és una obra escrita per Apol·lor, sinó que Apol·lodor les relata a partir de les fonts que va trobar. Amb aquesta simplicitat, la Biblioteca esdevé més un catàleg d’esdeveniments que no pas una història. De totes maneres, aquesta obra ara és atribuïda a un autor conegut com el Pseudo-Apol·lodor.
Bust d’Apoil·lodor. Anònim, 130-140 aC. Museu de Glyptothek, Munic. Font: Viquipèdia