Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la guerra de Troia i té com a principals protagonistes Aquil·les, Agamèmnon, Odisseu, etc., d’entre altres. Cal destacar que en aquest treball ens centrarem en la figura d’Aquil·les.

Aquil·les (Ἀχιλλεύς) era un heroi semidiví, fill de Tetis i Peleu.

Quan va néixer, Tetis, volent fer el nadó immortal d’amagat del marit, a les nits el posava dins el foc per destruir la part mortal, i de dia l’untava amb ambrosia. Peleu en assabentar-se va posar el crit al cel, llavors Tetis abandonà el fill i se n’anà amb les nereides. Peleu portà el nen a Quiró que l’acollí i l’alimenta i li posà en nom d’Aquil·les (a- privativa més χεῖλος ) perquè mai no havia acostat els llavis als pits materns.

“ὡς δὲ ἐγέννησε Θέτις ἐκ Πηλέως βρέφος, ἀθάνατον θέλουσα ποιῆσαι τοῦτο, κρύφα  Πηλέως εἰς τὸ πῦρ ἐγκρύβουσα τῆς νυκτὸς ἔφθειρεν ὃ ἦν αὐτῷ θνητὸν πατρῷον, μεθ᾽  ἡμέραν δὲ ἔχριεν ἀμβροσίᾳ”

Quan Tetis infantà de peleu, volent fer el nadò immortal d’amagat del marit, a la nit el posava dins el goc per destruir la part mortal que tenia del seu pare, i de dia l’untava amb ambrosia.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.6]

Quan  Aquil·les tenia nou anys, Calcas pronosticà que Troia no podria ser conquerida sense ell. Tetis sabia que si anava a la guerra, moriria, el disfressà de fèmina i el portà a la cort de Licomedes. Criat allà, s’uní amb Deidamia, filla de Licomedes amb qui tingué un fill, Pirros. Però no el secret no dura, i Odisseu, anant a buscar-lo fent sonar una trompeta, el descobrí. D’aquesta manera Aquil·les anà a Troia.

“Ὀδυσσεὺς δὲ μηνυθέντα παρὰ Λυκομήδει ζητῶν Ἀχιλλέα, σάλπιγγι χρησάμενος εὗρε”

Odisseu, buscant-lo a la cort de Licomedes, el descubrí fent sonar la trompeta.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

Fou acompanyat per Pàtrocle, fill de Meneci i d’Estènele. A Opunt, en una discussió per una partida de daus, Pàtrocle matà Clitònem i, fugint amb el seu pare, va viure a la cort de Peleu i fou l’amant d’Aquil·les.

“οὗτος ἐν Ὀποῦντι διενεχθεὶς ἐν παιδιᾷ περὶ ἀστραγάλων παῖδα Κλειτώνυμον τὸν  Ἀμφιδάμαντος ἀπέκτεινε”

A Opunt, en una discussió per una partidade daus, Pàtrocle matà el nen Clitònem, fill d’Amfidamant.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics 3.13.8]

La còlera d’Aquil·les

Enfadat per haver entregat a Briseida a Agamèmnon, Aquil·les va decidir no combatre. Els bàrbars, aprofitant l’oportunitat, s’encoratjaren i sortiren de la ciutat i Alexandre lluità en un combat sigular contra Menelau.També Hèctor va desafiar el més valent a una lluita, molts es presentare, però només Àiax, triat per sorteig, mostrà el seu coratge.

“Ἀχιλλεὺς δὲ μηνίων ἐπὶ τὸν πόλεμον οὐκ ἐξῄει διὰ Βρισηίδα … τῆς θυγατρὸς Χρύσου   τοῦ ἱερέως”

Aquil·les, enfadat a causa de briseida… filla del sacerdot crises, no volia combatre.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.1]

Amb els aqueus perdent, els hel·lens van enviar com a ambaixadors a Odisseu, Fènix i Àiax, a Aquil·les per demanar-li que tornés a la lluita i com a recompensa li tornarien Briseida i altres obsequis. Quan neix la nit, enviaren Odisseu i Diomedes com exploradors. Aquests dos llevaren la vida de Doló i Ressos, a més de matar també dotze soldats troians i emportar-se’n els cavalls. De dia, es produí un combat terrible, Agamèmnos, Diomedes, Odisseu, Eurípil i Macàon foren ferits i, Hèctor davant la retirrada dels hel·lens, calà foc a les naus.

“νυκτὸς δὲ ἐπιγενομένης κατασκόπους πέμπουσιν Ὀδυσσέα καὶ Διομήδην: οἱ δὲ  ἀναιροῦσι Δόλωνα τὸν Εὐμήλου καὶ Ῥῆσον τὸν Θρᾷκα”

Quan es féu fosc enviaren Odisseu i Diomedes en qualitat d’exploradors. Aquest llevaren la vida a Doló, fill d’Eumel, i a Ressos, el traci.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.4]

Mort de Pàtrocle i d’Hèctor

Quan Aquil·les veié les naus ardents, envià Pàtrocle amb els mirmídons, després de deixar-li les seves armes i cavalls. Els troians en veure’l, van creure que era Aquil·les, van començar a emprendre la retirada. Pàtrole matà molts, d’entre ells Sarpèdon, fill de Zeus; però ell, després de ser ferit per Euforbe, morí a mans d’Hèctor.

“καὶ ὑφ᾽ Ἕκτορος ἀναιρεῖται, τρωθεὶς πρότερον ὑπὸ Εὐφόρβου”

Després de ser ferit per Euforbem morí a mans d’Hèctor.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.6]

Aquil·les en assabentar-se, deixà la ira i recuperà Briseida. Es posà les armes i sortí a lluitar. Després de matar molts troians, s’enfrontà a Hèctor en un combat singular. Hèctor mor, i Aquil·les lligà els turmells al carro i l’arrossegà cap a les naus. Van celebrar jocs fúnebres en honor a Pàtrocle, i després d’aquests, Príam es presentà davant Aquil·les per rescatar el cadàver del seu fill i poder donar-li sepultura.

 “ὁ δ᾽ Ἀχιλλεὺς Ἕκτορα ἐκ μονομαχίας ἀναιρεῖ καὶ ἐξάψας αὐτοῦ τὰ σφυρὰ ἐκ τοῦ  ἅρματος σύρων ἐπὶ τὰς ναῦς παραγίνεται”

En un combat singular, Aquil·les llevà la vida  a Hèroctor i, lligant-li els turmells al carro, l’arrossegà fins a les naus.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.4.7]

Mort d’Aquil·les

Durant la batalla, Aquil·les matà Mèmnon, fill de Tifó i d’Eos, qui va arribar des d’Etiòpia per fer costat als troians. Mentre perseguia els troians a prop de les portes Escees, fou ferit de mort per una fletxa llançada per Alexandre i Apol·lo als turmells. Àiax rescatà el seu cos mentre Odisseu feia front a les escomeses dels atacants.

“διώξας δὲ καὶ τοὺς Τρῶας πρὸς ταῖς Σκαιαῖς πύλαις τοξεύεται ὑπὸ Ἀλεξάνδρου καὶ  Ἀπόλλωνος εἰς τὸ σφυρόν”

Després d’haver perseguit els troians, Alexandre i Apol·lo van tirar amb una fletxa al turmell a la porta d’Escees.

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.5.3]

Va ser enterrat a l’illa de Leuca juntament amb les despulles de Pàtrocle, barrejant els ossos de tots dos. Foren organitzats uns jocs fúnebres en honor seu, i les seves armes van ser oferides com a premi per al més valent.

“Ἀχιλλέως δὲ ἀποθανόντος συμφορᾶς ἐπληρώθη τὸ στράτευμα.θάπτουσι δὲ αὐτὸν ἐν  Λευκῇ νήσῳ μετὰ Πατρόκλου, τὰ ἑκατέρων ὀστᾶ συμμίξαντες”

La mort d’Aquil·les aclaparà tot l’exércit. L’enterraren a l’illa de Leuca juntament amb les despulles de Pàtrocle, barrejant els ossos de tots dos. 

[APOL·LODOR. Biblioteca dels relats mitològics Epístoma. E.5.5]