He estat cinc dies a Londres bàsicament per les connexions de vols, em venia de passada i més barat per arribar cap a Espanya. La sensació que m’ha donat ha estat de transició, no només per la finalitat de passar per Londres per tal d’arribar a un altre lloc, sinó pel punt del viatge general en què es troba aquest destí. Per una banda em recordava a l’etapa anterior al començament del viatge perquè tornava al continent on he viscut sempre i vaig veure més espanyols allà que en tot el viatge junt, però alhora també a l’última etapa del viatge, Sud-àfrica, per l’idioma, el futbol, l’arquitectura, el menjar… i també recordava a Nova York, com a ciutat enorme, però sobretot com a punt d’unió multicultural i ètnica. I aquest últim punt també em feia recordar a altres països com l’Índia, Japó… vaja, que no sabia ni on era.
Molta gent diu que Londres és una ciutat preciosa i plena d’encant. És cert que algunes construccions com el Big Ben o la Torre de Londres són admirables, la particular cultura anglesa dota de caràcter a la ciutat i els parcs que hi ha escampats per tota la ciutat donen un aire fresc. Però tot i això vaig trobar-la una ciutat freda. Malgrat ser estiu el temps no acompanya, més aviat t’acompanyen sempre els núvols i la pluja. I potser el temps fa que la gent també sigui freda; cadascú va a la seva i costa fer néixer converses del no-res, tot i que tinc la sensació que a la resta d’Anglaterra és pitjor perquè a les ciutats grans sempre t’hi trobes gent oberta a tot.
Un altre tema delicat de Londres és el preu que es paga per viure-hi. Feia temps que no estava en un país ric i em feia mal pagar més de cinc euros per un viatge en transport públic o una cervesa, fet que em va fer estar bastant quiet per no gastar el que no tenia. També havia de fer una bajanada de les meves, però en tan pocs dies no vaig tenir l’oportunitat de trobar soldats reials accessibles ni un ambient o muntatge adient per a fer un número al Piccadilly Circus. Potser hi tornaré més temps i ja ho faré perquè ara he de buscar feina per seguir viatjant i Anglaterra no és un mal lloc.