Perth és una ciutat com qualsevol altra, sense res d’especial ni massa coses per veure o fer, però si t’allunyes una mica la cosa canvia. Vaig anar a l’illa Rotness, una illa de l’oceà índic a una hora de la ciutat en vaixell que es caracteritza per tenir un clima purament mediterrani i uns animalons únics al món, els quokkas. Aquests animals són uns marsupials semblants als cangurs però més petits, tot i que també recorden a les rates (de fet el nom de l’illa originalment era Ratness perquè es pensaven que els quokkas eren rates). Me’n vaig trobar uns quants mentre donava una volta a l’illa en bicicleta i són bastant dòcils tot i estar en llibertat, no com els cangurs i els coales salvatges, que són força agressius. De fet, el cangur és el segon animal que causa més morts humanes al país, gran part d’elles produïdes en accidents de trànsit. Però la dada que em va cridar més l’atenció, tenint en compte la gran quantitat d’animals perillosos d’Austràlia, va ser que l’animal que provoca més morts és l’abella, degut a les al•lèrgies. Bé, dita ja la dada, prosseguim. A part dels quokkas vaig veure també coales i cangurs i els vaig poder tocar ja que aquests estaven en un parc de conservació i estan acostumats a tenir tracte amb humans.
Això va ser en un tour que vaig fer per veure el desert dels Pinnacles. Aquest desert, situat al nord de Perth dins el parc natural de Nambung, és força peculiar perquè té una enorme quantitat de roques sedimentàries de forma fàl•lica. Segons el que ens va explicar el guia, els pinacles tenen aquesta forma degut a l’erosió de l’oceà i posteriorment del vent en una superfície que havia sigut un bosc ple d’arbres molts anys enrere; un cop van desaparèixer només van quedar les roques, que havien pres la forma segons l’espai de les arrels.
També hi ha altres teories, però sigui quina sigui la raó no deixa de ser un paisatge geològicament interessant. Vam acabar el tour en un altre desert, el de les dunes gegants, per fer sandboard. Com a Nova Zelanda però aquesta vegada teníem taules de veritat (i no trineus dels 20 duros) i vam poder lliscar duna avall uns quants cops, no sense caure i acabar rebolcant-nos per la sorra igualment. Com que a Austràlia no hi ha neu mai (no com vosaltres ara que en teniu per donar i per vendre) i no poden esquiar (fer snowboard i aquestes coses) han de fer-ho amb la sorra i el sand board és considerat per ells també un esport.
