Aquest cap de setmana era Sant Valentí, el patró dels enamorats. Mai he dedicat massa atenció a aquesta diada perquè per Sant Jordi té més mèrit. Ell va salvar una princesa de les urpes d’un drac mentre que Valentí es va limitar a escriure una carta de comiat a la seva enamorada des de la presó abans de ser executat. És bonic, no diré que no, però no va fer res que no hagués pogut fer algú altre. Bé, el fet és que aquí a Nova Zelanda, per la influència anglesa, és una data molt celebrada i passa per davant d’altres celebracions importants. Precisament aquest cap de setmana feien festes vàries de Sant Valentí, el Festival de la Cervesa de Nova Zelanda, el Cap d’Any xinès, el Festival Gay i el Carnestoltes. I jo no he anat a cap d’aquestes festes perquè he preferit enamorar-me dels paisatges neozelandesos. Digueu-me avorrit i calçasses. Sincerament, el sexe i l’amor és un tema que m’està tocant els ous. Metafòricament, clar, si fos literalment utilitzaria les metàfores de forma més romàntica per altres coses. Un dels avantatges de viatjar és que coneixes molta gent, vas bastant de festa, ets nou en l’entorn i les probabilitats de lligar augmenten. Almenys això és el que diu la gent i el que em pensava jo. Segurament molta gent en el meu lloc hagués follat com un posseït durant els gairebé quatre mesos que porto fora i algú deu pensar que jo ho he de fer perquè sovint em fan brometes i preguntes sobre el tema carregant-me subtilment una pressió que augmenta el meu fracàs. Doncs ho sento molt però no he follat. No sóc guapo, ni ben plantat, ni tinc un anglès prou bo com per enganyar a les mosses, ni tinc el coratge de llançar els trastos i, per si no n’hi hagués prou, quan tinc l’ocasió la desaprofito com si anés sobrat.
Sé que no sóc l’únic que pateix una abstinència involuntària i prolongada, però tenim la sort que sempre ens quedaran els nostres cinc amants: l’índex, l’anular, el gros… bromes a banda, no fa falta tenir sexe per sentir amor, i a la inversa. Per culpa de la influència històrica, religiosa, política, cultural o social, tenim una idea equivocada del que és l’amor. Cometem l’error de lligar el sexe amb l’amor i associar-lo només amb l’afecció interpersonal, però va més enllà. L’amor i el sexe són uns temes que tothom hi ha reflexionat hores i hores i dels que en podria escriure pàgines, però intentaré resumir-ho. L’amor és l’instint humà més profund i el sentiment més incontrolable que ens priva de la racionalitat que ens diferencia dels animals. Tot i que és molt habitual que es presenti per compartir-lo i intercanviar-lo quan dues persones tenen molta complicitat, aquest apareix a qualsevol lloc, ja sigui en un paisatge, un consol matern, una conversa, una creació, un pensament, una pregària, un somni… És un concepte massa extens com per limitar-lo a les simples històries d’amor de Hugh Grant i companyia. I d’altra banda tampoc fa falta amor per tenir sexe. És cert que la combinació d’ambdós pot arribar a la màxima expressió del plaer, és cert que pot ser el millor premi per a dues persones que han estat esperant que la seva relació arribi al punt òptim, és cert que representa un acte personal íntim… però sense amor el sexe segueix sent una activitat social interessant i gustosa. Com un ball, com un massatge, com una conversa… Perquè ens hem de reprimir llavors? No ho sé, no li trobo cap explicació lògica ni hi estic d’acord, però jo també ho faig. Sovint ens saltem la llei de l’atracció per culpa de les barreres i pressions socials, sovint els gustos i les aparences són errònies, sovint el greuge comparatiu entre uns i altres és odiós… Afortunadament, la visió del sexe va renovant-se a mesura que passa el temps i s’obren les mentalitats, però en ocasions hi ha extrems que no calen. Violacions, sadomasoquismes i marranades estranyes, nenes que perden la virginitat abans que les dents de llet, addictes al sexe… que li preguntin al Tiger Woods! Ara ja no només és un reclam publicitari per Nike i altres marques, fins i tot els clubs d’streaptease també l’utilitzen per la seva habilitat a fotre-la a tots els forats.
