La meva estada a Sydney ha estat marcada pel mal temps. Encara és estiu però el sol s’ha demanat uns dies de vacances envejós dels australians. Només un dia va ser-hi present i ho vaig aprofitar per anar a la platja amb una catalana i remullar-nos una estoneta. Un altre dia vaig voler veure l’entorn natural anant al parc natural de Blue Mountains però la boira no va ajudar gens a apreciar els paisatges.

D’altra banda, també he aprofitat el mal temps per fer activitats culturals com veure la caríssima pel·lícula Avatar en 3D a l’Imax, que diuen que és el més gran del món, i anar a museus com el d’art contemporani a veure obres que no entenen ni els que les van fer i al museu d’Austràlia, que tenia una mostra de fotografies de l’any sobre animals (algunes de realment bones), una secció d’animals australians dissecats (ja que no els vaig veure en viu a Blue Mountains) i una secció d’animals juràssics (coneguts també com a dinosaures). I amb tant d’animal m’han vingut ganes de veure els animals més antics, mítics i peculiars del món, enemics de prínceps i princeses i protagonistes de moltes llegendes: els dracs. Per fer-ho hauré d’anar a l’Island of the dragon, concretament al parc nacional de Komodo que pel que sembla  és l’únic lloc del món on aquests animals són lliures i no tenen la mala reputació que els hem donat sempre. Espero que els dracs de Komodo no em prenguin per princesa.