Després del bon paper dels tennistes espanyols i la seva gran presència a setzens, hi havia moltes expectatives  que arribés  algun d’ells a la final. Però el genoll del Nadal i l’eliminació de la resta han fet que els seguidors d’Espanya s’enduguin una decepció ben gran en aquest primer Gran Slam. A mi realment m’importava ben poc (a part de la gracieta de regalar la samarreta del Barça als merengues) i el tennis mai ha estat la meva gran passió, però vaig presenciar una sessió molt interessant amb tres partits de remuntades on jugaven els millors jugadors i jugadores de tennis  i els possibles guanyadors de l’Open: les Williams i el Federer. Teòricament el partit de la sessió de nit començava a quarts de vuit però el partit del Federer no va acabar fins a les 8 del vespre, així que Tsonga i Djokovic van haver d’esperar més d’una hora. Imagineu-vos si hagués jugat algun espanyol, que sempre anem tard a tot arreu. En aquesta imatge es veu l’excitació que provoca guanyar un set.

No vaig fer cap gran bestiesa com saltar a la pista o alguna cosa per l’estil perquè en tot moment hi havia els membres de seguretat pendents que ningú interrompés el partit i, pel que em van dir, la multa que em podia caure m’hagués fet acabar el viatge de cop. No sabia que fossin tant restrictius: a l’estadi no es pot fumar, ni gravar vídeos i, mentre el partit està en joc, tampoc pots aixecar-te del seient ni cridar. Tamnateix em vaig arriscar una mica fent entrar la càmera de vídeo i gravant jugades del partit. Evidentment, durant el partit de les tennistes no em vaig masturbar però sí que ho vaig fer veure, tapat amb un llençol-pancarta on hi posava: M’ESTEU POSANT CALENT! i això era del tot veritat, perquè no només vaig faltat de sexe, sinó que les tenistes no estaven gens malament, a sobre ensenyaven les calces tota l’estona i per acabar-ho de rematar, els seus crits (sobretot els de l’Azarenka) donaven peu a molta imaginació. També vaig fer una de les pancartes més estúpides que s’han vist als estadis on hi posava: VAMOS OTOÑO! No té cap mena de sentit però va ser una broma que teníem un holandès i jo. Ell es pensava que otoño era coño i que servia per animar, així que mentre uns animaven al Federer o el Davleshenko i  cridaven Come on Roger o Let’s go i duien banderes de Suïssa o Rússia, nosaltres anàvem a favor de la tardor. Com a mínim ens fa cas i va venint cap aquí a Austràlia.

PD: D’aquí poc penjaré els vídeos, quan tingui Internet durant una estona, que la cosa va lenta. Si ja no ho vaig penjar en directe tampoc cal que m’afanyi no?