Ja feia massa temps (que …) quiet i m’estava posant nerviós, així que finalment he tornat a marxar. La veritat és que Catalunya i Espanya és un molt bon lloc per visitar i viure, i en aquests mesos he estat a alguns llocs preciosos que d’aquí ben poc explicaré, ara que torna a arrencar la pàgina. Però per posar-nos al dia, després d’haver intentat treballar i estalviar a Manresa sense massa èxit, provaré de buscar-me la vida en alguna altra banda, concretament a Tailàndia. Encara que les possibilitats de treballar no siguin molt millors, el cost de vida sí que ho és i només amb el que m’estalviaré amb cerveses ja surt a compte. A més podré gaudir del que possiblement és un dels millors països del món on el somriure està present en cada un dels seus entranyables racons. Com que no disposo d’una economia personal saludable, la meva intenció és treballar i sobreviure el màxim temps possible, sigui a Tailàndia o on faci falta. A diferència del primer viatge, en aquest no tinc ni punyetera idea que faré, on aniré i quant durarà la broma. Potser aquesta incertesa m’hauria d’estressar, però la veritat és que fa tot el contrari. De fet, com que no tinc cap expectativa i sí que tinc una infinitat de possibilitats, qualsevol opció és vàlida i no puc espifiar-la. I això em dona molta tranquil·litat. A veure com marxa la cosa. De moment, la impressió que tinc després del primer dia és boníssima, ja ho aniré explicant.