Abans de marxar d’Àfrica vaig fer una parada tècnica al país amb més història del continent: Egipte. Només hi vaig ser un dia perquè estava de passada com a punt de connexió entre vols, però vaig aprofitar per visitar-lo a càmera ràpida. Vaig sortir de l’aeroport i vaig agafar un taxi perquè em portés a donar una volta pel Caire durant tot el dia i em va tocar un taxista d’allò més peculiar. Conduïa a més de 120 km/h per la ciutat fumant i parlant amb dos mòbils alhora, dient marranades a totes les dones amb les quals es creuava i quan sonava una cançó que li agradava deixava anar el volant i es posava a ballar o a picar de mans. I l’únic que sabia dir en anglès era good driver i no problem, però malgrat l’escassa conversa era ben entretingut. I evidentment em va portar a les piràmides de Giza.

Allà sense adonar-me’n ja estava sobre un camell fent un tour d’aquests turístics pel desert i vam cavalcar entre les sis piràmides, les tombes i l’Esfinx amb un guia que feia la sensació que s’inventava el que deia sobre la marxa. Em va sortir cara la broma, la veritat, però ja que estava un dia a Egipte no volia perdre’m una de les obres més impressionants de la raça humana. Encara em faig creus de com van poder construir uns edificis tan grans i perfectes amb les seves pròpies mans i suor cinc mil anys enrere. De vegades infravalorem les capacitats de l’home.