Vaig arribar a Sud-àfrica i el primer dia ja vaig haver d’anar a l’hospital. El mateix matí que vaig arribar vam anar a jugar un partit de futbol entre uns quants estudiants de l’escola d’anglès on estic aquestes dues setmanes i els joves nadius dels suburbis de Ciutat del Cap.

Ja m’havien advertit abans del partit que havia de jugar fort i jo vaig deixar-m’hi la pell com si jugués contra els de Mourinho. I dins l’àrea, a punt de marcar gol, entre les empentes i el fang, vaig acabar estavellant la meva espatlla dreta contra el terra. Després de comprovar que el mal persistia durant tot el dia, vaig acabar anant a comprovar el nivell dels centres sanitaris sud-africans. Afortunadament, no tinc cap os trencat i només he d’estar amb el collar i prenent-me antiinflamatoris una setmana, és a dir que estaré a punt i en plenes condicions pel mundial.

He de reconèixer que m’ha fet certa il•lusió lesionar-me per primer cop a la vida a Sud-àfrica. No ha estat una benvinguda gaire elegant, però sempre va bé que un país t’aporti experiències noves. De fet, ja quasi estic recuperat i aquest cap de setmana m’han marxat tots els mals amb la victòria del Barça i la consecució de la Lliga. Ja és nostra.

PD: Ho sento si el contingut d’aquesta entrada està impregnada de futbol, però és que aquí a Sud-àfrica TOT està impregnat de futbol i Fifas. Tot el que veus, sents i respires, aquí a Ciutat del Cap, té un toc de futbol.