Si vaig tenir problemes a l’entrar a Austràlia, al sortir encara n’he tingut més. Fins al punt que per poc em quedo sense poder arribar a Nova Zelanda i una mica més i em deporten a Espanya. El dia que havia de marxar plovia a bots i barrals i el bus que m’havia de dur a l’aeroport es va anul•lar a última hora, així que vaig haver d’agafar el tren i vaig arribar al Check-In 55 minuts abans que sortís el meu vol, però com que havia de facturar maleta necessitava ser-hi una hora abans. Aleshores em van dir que havia perdut el meu vol i n’havia de comprar un altre, fet que em tocava bastant la moral. Però encara hi havia una possibilitat per agafar l’avió, que era viatjar amb una maleta de mà que no sobrepassés els deu quilos. Vaig abrigar-me amb la roba més pesant, vaig desfer-me de la tenda de campanya i els peus de submarinisme per treure pes i vaig poder aconseguir el bitllet. Però això no volia dir que pogués agafar l’avió tranquil•lament perquè al passar per la finestra d’estrangeria el manasses de seguretat em va acabar de trencar el passaport, que ja estava perjudicat.

I vaig haver d’esperar que vingués el superior a demanar-me el DNI, que també estava en mal estat. Però com a mínim tenia el carnet de conduir i finalment, dos minuts abans que sortís el meu avió, em van deixar passar i vaig poder arribar a Nova Zelanda. Però allà vaig tornar a tenir el mateix problema quan vaig arribar altre cop al control de seguretat. Allà em van dir que amb aquell passaport no podia estar a Nova Zelanda i em van fer estar a la sala d’estrangeria més de dues hores amb la incertesa que suposa no saber si pots quedar-te o si et faran fora en qualsevol moment. Finalment em van fer un document d’identitat neozelandès que dura un mes i ara he d’anar a l’ambaixada espanyola a resoldre el tema. I cada dia que passa odio més la burocràcia.