Ja comencen a treure el cap alguns petits indicis que pronostiquen un viatge dissortat. Ja abans de marxar em feien patir algunes coses com per exemple que alguns destins del sud-est asiàtic que havia triat han patit catàstrofes naturals; o que una setmana abans de marxar em vaig adonar que marxava un dia més tard del que em pensava; o que l’acadèmia d’anglès encara no m’ha dit res després de 2 setmanes d’haver-la reservat i pagat; o que últimament no vaig massa fi de la panxa… Però el primer dia ja m’he trobat amb algun mal tràngol que m’afecta més directament. He estat molt a punt de quedar-me a Barcelona sense viatge. Quan feia el Check-in, una hora abans que marxés l’avió, m’han demanat el bitllet de sortida d’EUA, que evidentment encara no tenia, per poder agafar l’avió.  I ja em veus a mi i els meus pares corrent dins l’aeroport per comprar qualsevol vol de tornada amb dret de cancel·lació, però en aquests casos l’oferta no és massa bona. Al final la broma ha costat 2000 euros, que espero que siguin de Huelva. Però no n’hi havia prou, i a Dusseldorf(Alemanya), on he fet escala, he continuat amb la mateixa tònica. Primer, el vol s’ha endarrerit i han canviat la porta, una estratègia perfecte per despistar-me i pensar que se m’havia escapat l’avió, però el més bo és que he tornat a caure en la trampa d’abans. M’han tornat a demanar el vol de tornada, aquest se l’havia quedat mon pare, i no sabia ni el dia, ni el codi ni res, l’únic que sabia és que faltaven cinc minuts perquè marxés l’avió i m’estaven esperant mentre jo intentava contactar amb casa perquè em donessin la informació del vol. Total, apurant l’últim segon he aconseguit la informació i m’han deixat passar. A més ha estat graciós perquè a sobre d’arribar l’últim, he estat amunt i avall buscant el seient 13A fins que m’han dit que no existia (i és que era el seient del vol de Barcelona). Al final m’han deixat seure on m’ha donat la gana per tal que parés de fer el pena ja que no anàvem sobrats de temps. Comencem bé… donant la talla des del principi, ves a saber com acabaré d’aquí un temps…