Debat sobre l’escola inclusiva

Més d’una hora i mitja de conversa intensíssima sobre la inclusió a les nostres escoles (que no transcriurem per motius d’espai i de discreció) ens van portar a aquestes conclusions:

1. No podem esperar a tenir més recursos (que és gairebé segur que no arribaran) per intentar incloure a tothom a les nostres classes: ja tractem tothom com a diferent.

2. La primera cosa que cal és un canvi radical en l’actitud dels i les mestres. Incloure no és només que els nens d’EE facin les activitats més senzilles que els altres. Estem treballant igual que fa 10-20 anys i els infants han canviat molt. No ens podem quedar en la classe magistral, les classes han de ser més participatives, amb activitats més autònomes. A la classe no hi haurà silenci, però tothom estarà treballant. Hem d’aprendre a treballar així, i per això necessitem formadors que ens acompanyin en el procés. Cal tenir en compte que no som escola inclusiva només de nens i nenes, també de mestres..

3. Cada cop ens trobem amb més infants amb problemes conductuals, que són els que ens desborden, els que trobem més difícils d’incloure. Parlem de les causes d’aquests problemes, des de l’alimentació a la desestructuració de les famílies, passant per la vida d’adult que fan molts infants, sense temps per jugar, carregats d’activitats sedentàries…

4. En aquests moments sembla que per a aquests infants l’única solució que s’ofereix és la medicació i la contractació d’auxiliars d’EE (vetlladores), tancant la porta a altres alternatives: equinoteràpia, aules taller… També veiem que cal una actualització dels equips d’assessorament psicopedagògic, que estan desbordats i necessiten més plantilla.

PRÀCTIQUES PER A L’ESCOLA INCLUSIVA

Escola Collserola: Tenen un alumne amb una conducta molt disruptiva, i amb circumstàncies socials molt extremes. S’havia mirat la possibilitat d’anar un parell de tardes a una hípica, igual que ja es fa amb alumnat d’ESO, però l’administració al final ho va aturar.

Escola Xarau: amb la col·laboració de pares i mares, vetlladores, practiqueres… fan 5 sessions una per setmana de treball cooperatiu, de 1r a 3r: lectura, dictats, normes ortogràfiques… Ha funcionat molt bé. Cal tenir les activitats molt preparades, amb material ben estructurat. Dins la mateixa classe cada grup fa la mateixa activitat, a 3r són diverses activitats i van rotant. També fan hort i el porten els pares/mares.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *