La polèmica pel boicot a les sortides escolars ha deixat en un segon pla la utilitat d’aquesta activitat: cohesió del grup, treball experimental i autonomia del nen.
Monitors i mestres estan preocupats per l’equitat en l’accés i la manca de regulació
Mai abans s’havia parlat tant de les colònies escolars sense parlar en realitat de les colònies escolars. El boicot que molts mestres van iniciar el juny amenaça de deixar sense sortides a uns 65.000 nens a Catalunya aquest curs, segons càlculs de la patronal d’empreses d’oci educatiu ACELLEC. Els mestres protesten així per la supressió de la jornada intensiva a l’escola pública, el cop de gràcia, asseguren, a una sèrie de “greuges per part del Departament d’Educació”. No hi ha jornada intensiva, no hi ha colònies.
La polèmica generada pel boicot ha captat l’atenció pública, però poc s’ha debatut sobre la utilitat de les colònies escolars. Sobre això, unanimitat. Tots els actors implicats i enfrontats en el pols enalteixen el valor educatiu d’aquestes activitats. Sí, els seus efectes són molt positius, però l’embolic està lluny de solucionar-se. Des que el pedagog i filòsof Francisco Giner de los Ríos les va impulsar a Espanya a finals del segle XIX, les colònies han arrelat amb especial força a Catalunya, on més de la meitat d’escoles i instituts les inclouen en els seus projectes educatius. El 55% dels centres catalans, sobretot de primària, va organitzar colònies el curs passat, segons dades d’Educació. El percentatge baixarà amb seguretat aquest any. I què es perden els mestres i alumnes sense colònies? Primer una bona manera de cohesionar el grup, assenyala Carles Barba, vicepresident de la Fundació Catalana de l’Esplai. Cada vegada són més els centres que organitzen colònies entre setembre i octubre per que la classe es conegui en un context diferent al de l’escola.
Dimecres al matí diversos centres de primària de Barcelona van arribar a Vilanova de Sau amb els seus estudiants amb aquest propòsit. “Permet que els alumnes es coneguin i s’entenguin, sobretot per als que vénen nous a l’escola”, explicava una mestra mentre estudiants de primària descarregaven les seves motxilles de l’autobús. Aquesta mestra, per descomptat, té nom. També l’escola on treballa, però el conflicte ha posat la sensibilitat a flor de pell, així que poques escoles i pocs mestres s’atreveixen a admetre en públic que si mantenen les colònies i no formen part del boicot. “No volem que ens assenyalen, no volem que sembli que estem en contra dels professors que no fan colònies”, es justificaven els mestres de les escoles que van passar la setmana al costat del pantà de Sau, que per cert tenia molt bon aspecte, només es veia la punta del campanar.
Qui sí que dóna la cara és Gemma Pepell, una jove biòloga que treballa com a monitora en una de les cases de colònies que la Fundació Catalana de l’Esplai té a Osona. Llocs de treball com el seu són els que perillen si el boicot s’estén massa i acaba crònics. Ella es centra en la tasca que té per davant amb els nens de tercer de primària que li han assignat. “Les colònies no consisteixen només en jugar, preparem el contingut amb els professors segons el centre d’interès i les matèries que volen treballar, hi ha una connexió amb el que s’estudia a classe”, explica Pepell. En el cas del grup que li han assignat, treballarà al voltant de les aus. Les espècies que hi ha a la zona, de què s’alimenten … De passada, aquests estudiants descobriran quin tipus de flora abunda a la comarca d’Osona, la seva geografia, i en tornar a classe hauran d’escriure un diari amb tot el que han après i viscut durant aquests tres dies. Aquesta és una altra de les avantatges, assenyala Barba, de les colònies escolars: “permeten desenvolupar una activitat més experimental i estar en contacte amb la natura, i això és important perquè la naturalesa no s’aprèn a través dels llibres”. Els mestres, anònims ells, coincideixen. L’après durant les colònies donarà per treballar prop d’un mes a classe. Es toquen diverses competències transversals: lectura i escriptura, capacitat per expressar el que s’ha après i per treballar en grup. I una altra capacitat important: l’autonomia. “Encara que estiguin atesos, els nens no tenen a algú darrere que els posa i els treu la taula, que els fa el llit, que els vesteix i els guarda la roba … com si passa a moltes cases”, destaca Oriol Samaranch, cap de vacances i oci de la Fundació Pere Tarrés. Durant quatre hores, tres dies a la setmana, es veuen obligats a buscar una mica la vida.
Tots els professors partidaris de les colònies afirmen que els aspectes positius superen els negatius, i entre aquests últims està, segons expliquen, “el poc reconeixement per part de l’administració i d’alguns pares”.
Una mestra explicava avui que en les colònies la seva personalitat es multiplica. Es converteix en mestra, mare i infermera. La responsabilitat és alta. Tenir cura durant tres dies dia i nit de cinquanta nens enmig de la natura té els seus riscos. Aquesta docent recorda com l’any passat un alumne va desaparèixer durant uns minuts. “Va ser el pitjor estona de la meva vida”, confessa. De moment, les colònies escolars no tenen normes exactes que les regulen. S’organitzen, sobretot, gràcies a la voluntarietat dels professors. I es financen amb els diners dels pares. L’equitat en l’accés també preocupa. No totes les famílies es poden permetre pagar els 125 euros que costen unes colònies de tres dies per infant ni gaudir, per tant, dels seus beneficis.