Molta gent diu que sent “pari”, en comptes de “party”, amb una “t” ben clara. No passa res, l’ oïda encara ens funciona bé. El que s’ ha produït és un dels fenòmens més corrents les varietats de l’ anglès que es parlen als Estats Units: les “t” entre vocals -o si hi ha una “r” pel mig també- es pronuncien com la nostra “r” simple. Aquesta regla fonètica no afecta només “party”, si no totes les paraules que es trobin en la mateixa situació:

• Writer
• Better
• Attic
• Matter, etc.

Dos comentaris:

• I per què no amb “attack”? Doncs per què s’ ha de donar la condició de què darrera la “t” no pot haver-hi la síl·laba tònica
• I en altres varietats d’ anglès? Passa el mateix? No del tot. En general l’ anglès britànic estàndard pronuncia sempre la “t”, ben forta, fins i tot exagerada. Existeix també la tendència de no pronunciar la “t” directament i substituir-la per un cop de gola: be(tt)er, ma(tt)er. No té gaire prestigi, però és força comuna.

I per finalitzar, una canço molt coneguda de la Pink per practicar la pronuncia americana de “party”: