Category Archives: Pronunciació

Quines faltes d’ ortografia fan els nadius?

1 Reply

Naltros estem acostumats a les faltes d’ ortografia del català (que si va amb accent, que si és “v”/”b”, que si s’ hi posa una “h”) i les de les altres llengües oficials al nostre país, però no a les de l’ anglès. De fet, per a molta gent pot resultar estrany que els nadius facin faltes d’ ortografia. Com pot ser?

La resposta és molt senzilla, nosaltres aprenem a escriure primer, i després a parlar. És poc freqüent que fem aquest tipus d’ errades, per què primer hem memoritzat la paraula escrita. El problema és la pronuncia. Per altra banda, els nadius primer aprenen a parlar, i més tard, molt més tard, a escriure. Posem-nos en la seva pell i preguntem-nos: què té més sentit, escriure “Tuesday” o “Teusday”? Veieu?

A la wikipedia podeu trobar una llista completíssima de paraules que se solen escriure malament ordenades alfabèticament. D’ entre aquestes, trio aquestes com les més espectaculars entre la A i la M:

· Abillity (ability)
· Accordian (accordion)
· Beatiful (beautiful)
· Carniverous (carnivorous)
· Diffrent (different)
· Europian (European)
· Fashism (Fascism)
· Imagin (imagine)
· Loose (lose)
· Majiscule (majuscule)

Ballon raceing?

Paraules que es pronuncien tan malament que fan ràbia

Us oferim una petita llista de paraules molt comunes que s’ han acabat integrant a la nostra llengua amb una pronúncia… diguem-ne, peculiar:

· Soul. A la tele no paren de dir “sul”, quan és més aviat ‘soul’.

· Nature. De tant en tant surt alguna notícia als informatius de TV3 relacionada amb la revista de divulgació “nature”, pronunciada de tantes maneres com la imaginacio permet: “neitur”, “nàtiur”, “natiúr”, “natxur”… De debó és tan difícil dir “neitxa”?

· CD-ROM: si bé és veritat que dues “o” seguides solen pronunciar-se com la nostra “u”, una “o” sola sol pronunciar-se com la nostra “o” oberta. Per tant, sídi-rom, i res de sídi-rum, o encara pitjor amb pronunciació espanyola “Ce-De-Rum” parlant en català.

· Since: té tota la pinta d’ haver-se de pronunciar “sains”, però no ens deixem enganyar. És més aviat “sins”, o per ser més exactes, “séns”, amb una “e” ben tancada. Error típic de les aules.

· Johnny Depp i els Red Hot Chillie Peppers: no són ni “dip” ni “pipers”, són “dèp” i “pèpaz”. Ja en paralarem d’ això de les consonants dobles.

Segurament n’ hi ha més, però aquestes són les que ens fan més ràbia. Si en voleu afegir, ja sabeu, utilitzeu la funció d’ afegir comentaris.

Última curiositat: per què tothom sap pronunciar a la perfecció “playstation”?

Com es pronuncia “party”?

Molta gent diu que sent “pari”, en comptes de “party”, amb una “t” ben clara. No passa res, l’ oïda encara ens funciona bé. El que s’ ha produït és un dels fenòmens més corrents les varietats de l’ anglès que es parlen als Estats Units: les “t” entre vocals -o si hi ha una “r” pel mig també- es pronuncien com la nostra “r” simple. Aquesta regla fonètica no afecta només “party”, si no totes les paraules que es trobin en la mateixa situació:

Writer
Better
Attic
Matter, etc.

Dos comentaris:

I per què no amb “attack”? Doncs per què s’ ha de donar la condició de què darrera la “t” no pot haver-hi la síl·laba tònica
I en altres varietats d’ anglès? Passa el mateix? No del tot. En general l’ anglès britànic estàndard pronuncia sempre la “t”, ben forta, fins i tot exagerada. Existeix també la tendència de no pronunciar la “t” directament i substituir-la per un cop de gola: be(tt)er, ma(tt)er. No té gaire prestigi, però és força comuna.

I per finalitzar, una canço molt coneguda de la Pink per practicar la pronuncia americana de “party”: