Com a regla general, els adjectius van després del nom en català:

• Una cadira moderna.
• Un noi espavilat.
• Un cotxe car.

En anglès, en canvi, és a l’ inrevés:

• A modern chair.
• A smart boy.
• An expensive car.

Buscar el per què no té gaire sentit, ja que no hi ha un ordre que sigui  més lògic que l’ altre. El que sí es pot fer és assenyalar que l’ anglès segueix el patró general de totes les altres llengües germàniques (holandès, suec, alemany…) i, que, per la seva banda, el català segueix es comporta de la mateixa manera que ho fan la resta de llengües llatines (francès, italià, castellà…).

Cal dir també que en determinats casos, per destacar l’ adjectiu, el català ens permet de posar-lo davant del nom:

• Una molt bona idea.
• Una gran equivocació.

Cursiosament, el significat d’ alguns adjectius pot arribar a canviar depenent de la posició:

• Pobre noi (quina llàstima, què li ha passat?)
• Noi pobre (no té diners).

L’ anglès també deixa posar alguns adjectius darrera el nom, però la majoria són noms de graduacions militars, estaments judicials i d’ altres càrrecs amb molta tradició.

És molt freqüent que, quan comencem a primer d’ ESO i repassem tot el que s’ ha fet a primària, els alumnes preguntin si els anglesos no es fan un embolic amb el “you”, ja que vol dir “tu” i també “vosaltres”.

Respondre a la pregunta de si es fan un embolic és molt senzill: no.  El que no és tan fàcil és respondre al per què. Intentem-ho:

• En primer lloc, s’ ha de dir que l’ anglès, al principi, tenia dues paraules diferents. “Thou”, que és el nostre “tu”, i “you”, que és el nostre “vosaltres”. Però com hem dit, això era al principi.
• Cap al segle XV, va començar a estendre’s la moda de fer servir el “you”, és a dir, el “vosaltres”, per a referir-se a “tu”. Per entendre’ns: feien servir el vosaltres una mica com els argentins fan servir el “vos”. El “thou” va anar quedant marginat i només es feia servir amb els amics més propers, per mostrar familiaritat.
• Cap el segle XVII el “you” era la forma més normal per dir “tu”. La forma antiga va desaparèixer de la llengua normal i només es feia servir en poesia, per que donés un toc antic al poema.
• Ara com ara, els parlants de l’ anglès no són conscients de què en realitat es passen tot el dia com els argentins, fent servir el “vos”. Els sembla el més natural del món i segurament ni s’ estranyen de que es digui igual “tu” que “vosaltres”. La forma antiga “thou” només queda en algun dialecte rural molt arcaic.

Bon dia  a tothom! Engeguem aquest nou bloc amb l’ objectiu de repondre a una pregunta setmanal sobre l’ aprenentatge de l’ anglès. Esperem els vostres comentaris i, encara més importants, les vostres preguntes.

Mr. Whitefield