Us oferim una petita llista de paraules molt comunes que s’ han acabat integrant a la nostra llengua amb una pronúncia… diguem-ne, peculiar:

· Soul. A la tele no paren de dir “sul”, quan és més aviat ‘soul’.

· Nature. De tant en tant surt alguna notícia als informatius de TV3 relacionada amb la revista de divulgació “nature”, pronunciada de tantes maneres com la imaginacio permet: “neitur”, “nàtiur”, “natiúr”, “natxur”… De debó és tan difícil dir “neitxa”?

· CD-ROM: si bé és veritat que dues “o” seguides solen pronunciar-se com la nostra “u”, una “o” sola sol pronunciar-se com la nostra “o” oberta. Per tant, sídi-rom, i res de sídi-rum, o encara pitjor amb pronunciació espanyola “Ce-De-Rum” parlant en català.

· Since: té tota la pinta d’ haver-se de pronunciar “sains”, però no ens deixem enganyar. És més aviat “sins”, o per ser més exactes, “séns”, amb una “e” ben tancada. Error típic de les aules.

· Johnny Depp i els Red Hot Chillie Peppers: no són ni “dip” ni “pipers”, són “dèp” i “pèpaz”. Ja en paralarem d’ això de les consonants dobles.

Segurament n’ hi ha més, però aquestes són les que ens fan més ràbia. Si en voleu afegir, ja sabeu, utilitzeu la funció d’ afegir comentaris.

Última curiositat: per què tothom sap pronunciar a la perfecció “playstation”?