És molt freqüent que, quan comencem a primer d’ ESO i repassem tot el que s’ ha fet a primària, els alumnes preguntin si els anglesos no es fan un embolic amb el “you”, ja que vol dir “tu” i també “vosaltres”.
Respondre a la pregunta de si es fan un embolic és molt senzill: no. El que no és tan fàcil és respondre al per què. Intentem-ho:
- En primer lloc, s’ ha de dir que l’ anglès, al principi, tenia dues paraules diferents. “Thou”, que és el nostre “tu”, i “you”, que és el nostre “vosaltres”. Però com hem dit, això era al principi.
- Cap al segle XV, va començar a estendre’s la moda de fer servir el “you”, és a dir, el “vosaltres”, per a referir-se a “tu”. Per entendre’ns: feien servir el vosaltres una mica com els argentins fan servir el “vos”. El “thou” va anar quedant marginat i només es feia servir amb els amics més propers, per mostrar familiaritat.
- Cap el segle XVII el “you” era la forma més normal per dir “tu”. La forma antiga va desaparèixer de la llengua normal i només es feia servir en poesia, per que donés un toc antic al poema.
- Ara com ara, els parlants de l’ anglès no són conscients de què en realitat es passen tot el dia com els argentins, fent servir el “vos”. Els sembla el més natural del món i segurament ni s’ estranyen de que es digui igual “tu” que “vosaltres”. La forma antiga “thou” només queda en algun dialecte rural molt arcaic.
