La Paula ha escrit un diàleg entre dues lletres molt nadalenques: per què? Llegiu-ho i ho sabreu.

Hi havia una vegada una B i una N. Un dia la B es va trobar la seva amiga la N.
La B li va dir: – Com estàs?
La N li va contestar: – Molt bé i tu?
La B va exclamar: – Molt bé! Però trobo que aquests dies fa molt fred.
La N: – Sí, és veritat.
Mentrestant, anaven caminant pels carrers. De cop, es van aturar al mig del carrer. La N anava mirant el cel. La B s’estranyava molt.
Però llavors la N va dir: – Però si allà hi som tu i jo!!!
La B li va dir estranyada: – Però a on? A on ho veus?
La N: – Allà dalt! En un cartell.
La B:- Ah, sí! Ja ho veig.
Llavors van entendre perquè elles tenien fred i les altres no. Perquè elles estaven en aquelles paraules:

BON NADAL!!!

Elles van veure que el Nadal és més fred que les altres festes. Perquè és hivern!!!
S’ho van passar molt bé el Nadal. I patatim-patatam aquest conte s’ha acabat.

A continuació us proposo algunes activitats per aquests dies:

– PROPOSTES NADALENQUES DE L’EDU365. Si t’interessen clica aquí

– SI VOLS IMPRIMIR-TE DIBUIXOS NADALENCS PER PINTAR, clica aquí

– “QUIN NADAL!” és un conte inspirat en un quadre del segle XVII, “Nens captaires” d’autor desconegut. Dura 6 minuts i val la pena clicar aquí per veure’l i escoltar-lo (el trobaràs a la pestanya “renaixement i barroc”).

– Si vols pots contestar aquesta pregunta: QUÈ T’AGRADA DEL NADAL? (abans de respondre pensa-ho una mica)

Aquest any a l’Escola Jacint Verdaguer han vingut molts nens nous i a la nostra classe n’han vingut dos. En Cristian ha vingut de l’Equador i sap llegir molt bé. La Sandra que va venir una mica més tard, va venir de Torelló i és amiga de l’Eva, la Núria i la Tània. En Cristian té un germà gran que es diu Carlos. La Sandra també té un germà gran que es diu Cristian, es diu igual que el de la nostra classe. Jo abans era la segona que corria més de la classe però ara ho és la Sandra perquè corre molt i ara sóc la tercera. En Cristian de la nostra classe sap jugar molt bé a futbol.

Dijous passat vam anar al Teatre Auditori de Calldetenes a veure un espectacle amb actors i titelles de la companyia de Jordi Bertran: POEMES VISUALS. Era realment fantàstic! Ja us vaig dir que a mi m’havia agradat molt perquè era a la vegada poètic i, a voltes, còmic. També el vaig trobar molt creatiu ja que amb pocs recursos (esponja i quatre elements escenogràfics) aconseguien uns titelles, les lletres, molt i molt expressius. Ah! i no ens podem oblidar de la música i les onomatopeies: tota una mostra sonora espectacular!

Si voleu veure un vídeo mostrant un fragment d’aquest espectacle o altres treballs d’aquesta companyia cliqueu aquí.

I TU QUÈ EN PENSES DE L’ESPECTACLE?

De RUPIT-TAVERTET

A l’Esquirol, quan anàvem a agafar el camí de Tavertet, ens vam trobar una màquina espatllada al mig de la carretera i no la podien moure, o sigui que vam anar cap a Rupit i vam fer la ruta al revés. ANIOL COMAS

Així que vam anar per un altre camí que es va fer més llarg, més llarg… Fins que vam deixar l’autocar en un pàrquing per esmorzar i anar al lavabo. Quan tots vam acabar d’esmorzar vam caminar i vam veure un pont on deia que no hi podien passar més de deu persones. Així que vam anar de deu en deu i vam travessar el pont. FRAN VALENZUELA

Vam començar per un caminet molt estret on haviem de fer fila índia de tan petit que és. Al cap d’una estona vam arribar a l’Avenc, una casa feta al segle XIII, fa més o menys 1000 anys. Però abans hi havia lladres i a aquella casa li van fer espitlleres perquè no hi entrés ningú. ARNAU AGUILAR

Hi havia fulles de colors càlids, pedres que costaven de pujar, sorra, molts arbres, fins que vam arribar a un camí més ample i vam trobar unes vaques que estaven molt aprop del camí. Això sí, hi havia moltes cagarades de vaca. ARNAU POU

La Montserrat ens va explicar coses del faig  i també ens va dir que la merla amaga fages i després surten els faigs. … Després vam caminar fins que vam arribar a unes muntanyetes de sorra. Després de dinar baixàvem de cul per les muntanyetes i es veia tota una cinglera. ERNEST BOSCH

Vaig veure les fotos i em va agradar molt. A mi, m’hagués agradat passar pel pont. Suposo que us vau cansar molt? Jo a Rupit hi he estat i és molt maco. L’Alba, en Marc, la Tània, la Judit, la Paula i jo no vam poder-hi anar perquè estàvem malalts. JÚLIA NAVAS

Els falcons són una manifestació gimnàstica-esportiva apareguda a Catalunya a inicis del segle XX, tenint com a referència els Sòkol (falcó en txec), i que ha esdevingut tradicional al Penedès. Fan contruccions acrobàtiques, que recorden els castells, però amb més varietat de formes i amb menys participants.

Us agradaria provar-ho?

De les diferents figures que veuràs si cliques aquí, pensa on et podries col.locar tu.

Aquesta auca l’hem fet entre tots els nens i nenes de la classe.

Si us agrada i la voleu imprimir, podeu fer-ho clicant aquí.

Enguany a l’escola celebrem L’ANY AMADES i totes les classes hem triat un nom relacionat amb la cultura popular. Nosaltres, ja ho veieu, SOM LA CLASSE DELS CASTELLERS.
Us convidem a veure com els Castellers de Vilafranca carreguen i descarreguen un 3 de 9 amb folre i agulla, fa just un mes durant la festa major del seu poble.