“Níobe, ja sense fills, va seure enmig dels cossos sense vida dels seus fills, de les filles i del marit, rígida per tanta desgràcia; el vent no agita els seus cabells, el seu rostre ha pres un color exsangüe, els ulls romanen immòbils enmig de la tristor del rostre, res no hi ha de viu en el seu aspecte. Fins i tot la llengua se li glaça a dins, al costat del paladar endurit, i la circulació de les venes es depura; el coll no pot girar, els braços no poden fer cap mena de moviment, ni els peus caminar; en el seu interior, les vísceres s’han tornat de pedra. Plora, tanmateix i, envoltada per un fort remolí de vent, és transportada a la seva pàtria; allà es va fonent, fixada en el cim d’una muntanya, i és per això que allà el marbre plora encara avui dia.”

Imatges del mont Sípil o “Roca que plora”, associada a Níobe.
Es troba a Turquia, a la Regió de l’Egeu:

[Font: Wikipedia: Mount Sipylus]

[Font: Wikicommons: Niobe Weeping Rock]

[Font: Flickr: Fevzi Gültekin]