Les Metamorfosis d’Ovidi: Hermafrodit

[La nimfa] l’estreny, i, enllaçada a ell com estava, unida en tota l’extensió del seu cos, li digué: “Pots resistir-te, si vols, bergant, però no per això escaparàs de mi. Feu que això sigui així, déus, i que no arribi mai el dia en què jo em separi d’ell, o el  de mi!”. La seva pregària va ser escoltada pels déus, perquè els dos cossos, així units, es fusionen i prenen l’aspecte d’un de sol, com quan hom ajunta dues branques sota una mateixa escorça i, en créixer, se les veu soldar-se i fer-se grans plegades; i així, després que una sòlida abraçada va unir els seus membres, deixaren de ser dos per esdevenir un sol cos de doble aspecte, no es podia dir que fos ni una dona ni un noi.

Va dir Hermafrodit, però ja no amb veu viril: “Atorgueu una gràcia al vostre fill, pare i mare meus, a mi que porto el nom de tots dos; que tot home que vingui a banyar-se a aquesta font, en surti mig-home i que perdi la fortalesa en el moment mateix de tenir contacte amb aquestes aigües”. Tots dos progenitors van acollir la pregària del seu fill de doble forma i li van donar compliment, i van impregnar la font d’aquest poder contranatural”.

François J. Navez (1787-1869): La nimfa Sàlmacis i Hermafrodit

Les Metamorfosis d’Ovidi: Píram i Tisbe

Aquest mite explica l’origen del color del fruit de la morera.

“Els fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos, i l’arrel, amarada, tenyeix de porpra les móres que pengen de l’arbre”.

Tisbe, quan surt de la cova, es dirigí on havia quedat amb el seu estimat i va trobar-lo al terra amb l’espasa clavada al pit.

Tota afligida va començar a castigar-se els braços i arrencar-se els cabells i, envoltant amb els braços el cos de l’amant, va omplir de llàgrimes les seves ferides. Llavors va dir-li a Píram: “La teva pròpia mà i el teu amor t’han perdut, infortunat! La meva mà té també prou força per fer això”. I tot d’una, va agafar l’espasa i digué: “Tu, arbre, que amb les teves branques cobreixes un cos i que aviat en cobriràs dos, conserva les marques de la sang i dóna per sempre fruits negres, en record de la sang que tots dos hem vessat”. I va clavar-se l’espasa. Les seves súpliques van commoure els déus i els pares perquè el color dels fruits és negre quan madura, i les seves restes fúnebres descansen a la mateixa tomba.

 

 

 

Les Metamorfosis d’Ovidi: Pigmalió

“Quan va arribar de tornada a casa, Pigmalió va anar a veure l’estàtua de la seva noia, va inclinar-se damunt el llit i li va fer un petó; li va semblar sentir que el seu cos era tebi. Hi va apropar els llavis per segona vegada i també va tocar-li el pit amb les mans; el vori, en ser tocat,  es va tornar tou, va perdre la seva rigidesa, va cedir al contacte dels dits i es va enfonsar.”

Les Metamorfosis d’Ovidi: caràcter

“El que és important [en les Metamorfosis]
són els diversos episodis,
escrits de manera lleugera, eròtica i sensual,
plens d’imatges i lligats els uns als altres.
La sensualitat de l’obra es fa evident
en els petits detalls, en una descripció, en una carícia, en un petó…
L’amor, la passió amorosa té un lloc destacat en el poema,
com en tota la poesia anterior d’Ovidi;
és una passió amorosa que no sol portar a la felicitat
i de la qual són víctimes habitualment les figures femenines,
sotmeses al comportament, egoista i sovint violent,
de déus i d’homes.”

[El text pertany a la ‘Introducció’ de F. Aguilera al volum Ovidi: Les Metamorfosis I-VI. Barcelona, 1994. Edicions de La Magrana (L’esparver clàssic, 8), pp. 10-12.]

Les Metamorfosis d’Ovidi: argument

“Les Metamorfosis s’inicien
amb l’ordenació del Caos inicial,
que dóna lloc a la creació de l’univers
i a l’aparició dels déus i dels homes.

Continuen amb la victòria dels déus Olímpics contra els Gegants
i amb el diluvi universal,
que acaba amb la vida a la terra.

La vida es reprèn després a través de Deucalió i de Pirra,
els únics humans supervivents,
i comença la trama de metamorfosis
i d’històries mitològiques de déus i mortals
fins a arribar a la guerra de Troia.

A partir d’aquí,
amb l’arribada d’Eneas a Itàlia després de la destrucció de Troia,
comença el cicle de mites romans,
que acaba amb la deïficació de Juli Cèsar.”

 

[El text pertany a la ‘Introducció’ de F. Aguilera al volum Ovidi: Les Metamorfosis I-VI. Barcelona, 1994. Edicions de La Magrana (L’esparver clàssic, 8), pp. 10-12.]

Les Metamorfosis d’Ovidi: contingut

“Ovidi ens presenta en quinze llibres,
enllaçades entre elles sense pausa,
més de dues-centes cinquanta narracions mitològiques,
que se succeeixen en el temps
des dels orígens del món
fins a l’apoteosi i transformació en estel
de l’ànima de Juli Cèsar.”

Apoteosi: es refereix a elevar a alguna persona a la divinitat per alguna circumstància excepcional. Irian

 

[El text pertany a la ‘Introducció’ de F. Aguilera al volum Ovidi: Les Metamorfosis I-VI. Barcelona, 1994. Edicions de La Magrana (L’esparver clàssic, 8), pp. 10-12.]

Les Metamorfosis d’Ovidi: Sèmele

“Sèmele va dir: <<Amb la mateixa aparença que tens quan t´abraça la filla de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull que et presentis a mi>>. El déu va voler tapar-li la boca mentre parlava, però la seva veu ja s´havia escampat ràpidament per l´aire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig ni ell del seu jurament. Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs barrejats amb el vent, trons i, inevitablement, el llamp. El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va cremar-se a causa del do del seu espòs.”

 

La metamorfosi d’Eco

El noi, que per atzar s’havia separat de la colla dels seus fidels companys, havia dit: <<¿Hi ha algú per aquí?>>, i Eco li havia contestat: <<Per aquí>>. Ell, sorprès, va mirar a totes bandes i va cridar amb veu enèrgica: <<Vine!>>; ella respongué cridant a qui li cridava. Ell va girar-se a mirar i en no veure ningú atansar-se va dir: <<¿Per què fuges de mi?>> i va rebre com a resposta les mateixes paraules que havia dit. El noi insisteix, enganyat per aquella veu que sembla contestar-li, i exclama: <<Aquí, reunim-nos!>>, i Eco, que mai no respondria de més bon grat a cap altre so, va repetir: <<Reunim-nos!>> i, conseqüent amb les seves paraules, va sortir del bosc i va córrer a llençar els braços al voltant del seu coll, com tantes vegades havia desitjat. Ell fuig, i mentre fuig li diu: <<Treu aquests braços del meu coll; m’estimo més morir. Mai no m’uniria a tu.>> Ella va repetir només: <<M’uniria a tu>>. En veure’s refusada, s’amaga en el bosc, oculta, avergonyida, el seu rostre entre les fulles i des d’aquell moment viu en coves solitàries. El seu amor, però, continua viu i creix amb el dolor de sentir-se desdenyada; el neguit no la deixa dormir i fa que es vagi aprimant el seu cos infeliç, la magresa li arruga la pell i fa que tota la substància dels seu cos s’esvaneixi en l’aire. Només li resten la veu i els ossos; la veu roman; diuen que els ossos van acabat transformats en pedres. Des d’aleshores s’amaga dins els boscos i mai no se la veu a cap muntanya; només se la sent; la veu és l’unica cosa d’ella que encara té vida.

La metamorfosi d’Aracne

“[…] tot seguit, en rebre el contacte de la droga funesta, li van caure els cabells, i també el nas i les orelles, el cap se li va reduir moltíssim i se li va empetitir tot el cos. En el costat, enlloc de cames, li queden encastats uns dits finíssims; la resta del cos l’ocupa només el ventre, del qual, tanmateix, treu un fil, amb què, convertida ara en aranya, pot continuar treballant les teles, com abans.”

 

La metamorfosi d’Acteó

“[Diana] va pronunciar aquestes paraules, que li anunciaven la proximitat de la seva ruïna [a Acteó]: «Ara ja pots explicar que m’has vist sense roba; si pots explicar-ho, és clar». I sense afegir cap amenaça més, fa néixer del seu cap moll una cornamenta de cérvol de molts anys, fa que el seu cos s’allargui i que les seves orelles acabin en punta, li transforma les mans en peus i els braços en llargues cames, i li cobreix el cos amb una pell clapada.”

Acteó atacat pels seus gossos en una escultura a Caserta (Itàlia):


La metamorfosi de Níobe

Níobe, ja sense fills, va seure enmig dels cossos sense vida dels seus fills, de les filles i del marit, rígida per tanta desgràcia; el vent no agita els seus cabells, el seu rostre ha pres un color exsangüe, els ulls romanen immòbils enmig de la tristor del rostre, res no hi ha de viu en el seu aspecte. Fins i tot la llengua se li glaça a dins, al costat del paladar endurit, i la circulació de les venes es depura; el coll no pot girar, els braços no poden fer cap mena de moviment, ni els peus caminar; en el seu interior, les vísceres s’han tornat de pedra. Plora, tanmateix i, envoltada per un fort remolí de vent, és transportada a la seva pàtria; allà es va fonent, fixada en el cim d’una muntanya, i és per això que allà el marbre plora encara avui dia.”

Imatges del mont Sípil o “Roca que plora”, associada a Níobe.
Es troba a Turquia, a la Regió de l’Egeu:

[Font: Wikipedia: Mount Sipylus]

[Font: Wikicommons: Niobe Weeping Rock]

[Font: Flickr: Fevzi Gültekin]

El mirall del Judici Paris

En el judici de Paris es buscava la deessa més bella. Les tres candidates eren Hera, Afrodita i Atena i la guanyadora rebria una poma d’or.

Segons la mitologia grega, el judici de Paris va ser l’inici de la guerra de Troia. Hi havia tres deesses que es diputaven ser la mes bella de totes, com que discutien molt i no es posaven d’acord va intervenir Zeus i va decidir que Paris (fill del rei de Troia) seria l’escollit per fer de jutge. Hermes (el déu missatger) va ser l’encarregat d’anar-lo a buscar. Cada deessa va intentar convèncer-lo, fins i tot subornant-lo. La deessa Hera (dona de Zeus) li va oferir tot el poder que volgués i ser emperador d’Àsia, la deessa Atena (deessa de la intel·ligència i de la guerra) li va oferir saviesa i el poder de guanyar totes les batalles, la deessa Afrodita li oferí l’amor de la dona més bella del món. Paris va escollir a Afrodita i la deessa va fer que s’enamorés d’Helena (la dona del rei d’Esparta). Paris va anar a Esparta i va raptar Helena, a conseqüència d’això va començar la guerra de Troia.

 

 Fotografia de Sebastià Giralt

 

En el mirall del judici de Paris, al principi va ser una mica difícil diferenciar entre un personatge i un altre (més que res per la qualitat de les fotos) però finalment vam arribar a la conclusió que:

  • El personatge de l’esquerra; És Paris. Ho sabem sobretot pel bastó de pastor que porta. A més, es veu que és un home.
  • El personatge que està al costat de Paris; És Afrodita. Ho sabem perquè va despullada, característica típica d’aquesta Deessa.
  • El personatge que està al costat d’ Afrodita; És Hera. Aquest personatge l’hem reconegut per eliminació, ja que no hi ha cap símbol que en aquest mirall la diferenciï.
  • El personatge de la dreta; És Atenea. Ho sabem per les armes que porta a les mans (una espècie d’arc) i el casc semblant al d’un soldat que duu al cap.

Els alumnes de 4t es presenten… (VIII)

“Ego sum femina. Mihi nomen est Sandra.
Nata sum die 28 Iunii, ergo signum meum zodiacum Cancer est.
Sum modica statura ac corpore tenui. Oculi mei castanearum colore sunt, capilli longi, os paruum et naris acuta.
Caeruleus color meus est praedilectus. Numerus qui maxime mihi placet est nouem, nescio cur.
Loquor Catalane, Hispanice…. Amo musicam, saltare, libros emere…
Soleo per uillam ambulare.”

Els alumnes de 4t es presenten… (VII)

“Ego sum puer et mihi nomen est Nacho.
Mei capilli sunt colore russo-aquilo.
Habeo aquilos oculos.
Non sum nimium altus.
Dies natalis meus est tres Martii.
Meum signum est Pisces.
Meus color est viridis et caeruleus.
Loquor Hispanice.
Me delecto pediludio.
Soleo cursus autocinetorum ordinis primis (i.e. F1) spectare.”

Els alumnes de 4t es presenten… (VI)

“Ego sum puer et mihi nomen est Alejandro (vel Àlex).
Mei capilli sunt colore flavo-aquilo.
Habeo aquilos oculos et os nec magnum nec parvum.
Sum altus et sum fuscus.
Dies natalis meus est undeviginti Maii.
Meum signum est Taurus.
Meus color est ruber.
Loquor Hispanice, Anglice et Catalane.
Me delecto saltatione et musica.
Soleo ridere.”

Els alumnes de 4t es presenten… (V)

“Ego sum puella. Mihi nomen est Irian.
Nata sum die 3 Septembris, ergo signum meum zodiacum Virgo est. Niger, ruber et canus colores mei sunt praedilecti.
Loquor Catalane, Hispanice, Anglice et Iaponice.
Amo Iaponicam “nuta et volvere” musici modum, Iaponicam et Mogolicam culturam, Iaponiam, equitationem, animalia generatim et artem.
Soleo citharam canere gravis, equitare et meum librum scribere.
Oculi mei aquili sunt, capilli fusci et aliqui flavi.”

Els alumnes de 4t es presenten… (III)

“Ego sum puella. Mihi nomen est Laura.
Nata sum die 12 Maii, ergo signum meum zodiacum Taurus est.
Sum  modica statura ac corpore tenui. Oculi mei aquili sunt, capilli flavi et longi, os (¿?) et naris acuta.
Flavus color meus est praedilectus. Numerus qui maxime mihi placet est duodecim, quoniam… ”

[Laura, summo studio finem tuae descriptionis omnes exspectamus.]

Els alumnes de 4t es presenten… (II)

“Ego sum femina. Mihi nomen est Ariadna.
Nata sum die 28 Iunii, ergo signum meum zodiacum Cancer est.
Oculi mei furvi sunt, capilli murrei et circiter longi, et naris acuta. Sum improcera ac corpore tenui.
Caeruleus color meus est praedilectus. Loquor Catalane, Hispanice et Anglice.
Amo musicam, legere et scribere.
Soleo cum mea sorore rixi et multum lego.”

Els alumnes de 4t es presenten… (I)

“Ego sum femina. Mihi nomen est Martha.Nata sum die 2 Februarii, ergo signum meum zodiacum Aquarius est.
Sum modica statura ac corpore regulari, neque tenui neque pingui. Oculi mei virides sunt. Capilli murrei (i.e. castaneae colore) et longi. Os meum parvum et naris acuta est.
Flavus color meus est praedilectus. Numerus qui mihi placet est numerus 2.
Loquor Catalane atque Hispanice. Amo musicam audire, legere, natare…”

Els de 4t anem a Baetulo

Som un grup de sis noies i vuit nois de 4t d’ESO de l’IES Gorgs de Cerdanyola. Tenim entre 15 i 16 anys.

Fem l’optativa de Llatí i la nostra professora es diu Gemma (“A classe no fem gaire res”, J. dixit. “Això alguns!” -li respon en N.). Ens agrada la classe de Llatí perquè és diferent de les altres classes, riem molt i ens ho passem molt bé. Sembla que estiguem sempre de ‘cachondeo’, però en realitat durant aquests mesos hem après moltes coses de la cultura llatina. A classe hem treballat la pronunciació del llatí (gravant fragments de textos amb un micròfon a l’ordinador), hem traduït textos, hem llegit, hem fet exposicions sobre les cases romanes, hem fet una descripció personal en llatí…

De la nostra sortida a Badalona esperem veure les restes romanes que la zona ens presenta. I a més del vessant cultural de la sortida, també tenim ganes de conèixer els nois i noies de l’IES Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat, amb els quals compartirem la visita. Desitgem passar-ho bé i aprendre coses noves.

Salut a tots!

Grup de Llatí de 4ESO 2008-2009

 

4eso-3des08.jpg

 

Drets: Erik, Irian, Sandra, Laura, Àlex, Nacho, Enric, Aitor i Genís. Asseguts: Marta, Ariadna, Alejandro i Elena. Hi falta en Jordi, però el podeu veure a la foto de sota (calculeu qui hi falta; la de la dreta és la ‘profe’, clar!):

 

llati-4eso-4des08-001b.jpg

 

Ego sum…

Ego sum femina. Mihi nomen est Gemma.
Nata sum die 10 Decembris, ergo signum meum zodiacum Sagittarius est.
Sum modica statura ac corpore tenui. Oculi mei caerulei sunt, capilli fusci et longi, os parvum et naris acuta.

Caeruleus color meus est praedilectus. Numerus qui maxime mihi placet est numerus ‘pi’, quoniam etiam graeci abecedarii littera est :-).

Loquor Catalane, Hispanice, Graece. Amo musicam audire, saltare, canere, legere, discere, linguam Latinam ac Graecam docere, libros emere, theatrum ire, ambulare, natare…
Soleo nigris vestimentis indui et ex cacao massam edere.

 

Historia Amnestiae Internationalis

L’Elena i l’Irian han començat a llegir en llatí la història de l’associació humanitària Amnistia Internacional i ens resumeixen el que hi han entès:

“El còmic comença amb la salutació de la Míriam i el Desideri. El Desideri està treballant en el diari de l’escola, ells volen començar a explicar la història de l’associació Amnistia Internacional. Ella li explica que aquesta associació no respon a cap règim, ni partit polític ni fe religiosa i li ensenya el símbol. Ell li diu que aquesta associació protegeix els drets i la dignitat dels homes contra la força tant física com moral. Sobretot ajuda als presos polítics. Al món hi ha un milió d’associats.

En Desideri continua dient que el treball s’exten a més de 80 ciutats. Ella li diu que l’any 1977 l’associació va tenir l’honor de rebre el Premi Nobel de la Pau. Ell li respon que també té el Premi Nacional de la unió dels Drets de l’home de l’any 1978. La Míriam li contesta que l’associació lluita contra: la pena capital, les tortures, els judicis injustos i contra el racisme.”

Una notícia en llatí

En Nacho i l’Àlex han treballat a classe els dos darrers dies en la traducció d’una notícia que publicava Radio Bremen en la seva secció llatina el passat mes de juliol.

Ells dos, un diccionari, el que de moment hem après sobre la construcció dels textos llatins i algunes (poques) indicacions de la professora han portat fins aquí:

 

Favete linguis!

Carla Bruni-Sarkozy, antequam praesidenti Francogalliae nupsit, cum monstratrix vestimentorum tum cantatrix processit. In ultima collectione canticorum, quam edidit, singulis triginta viris, a quibus amata est, unum canticum dedicavit laudans, quas quisque haberet virtutes. Etiam maritum, cui nunc nupta est, versibus “Tua sum” celebrat.

___________________________________________

 

Traducció
Guardeu silenci!

Carla Bruni-Sarkozy, abans de casar-se amb el president, Francogalliae, no només era model sinó també es va presentar com a cantant. A l’última col•lecció de cançons, que va editar, a cadascun dels trenta homes, dels quals estava enamorada, va dedicar una sola cançó elogiant les virtuts que tenia cadascun. També, amb el versos “Soc teva”, li canta al seu marit amb el qual està casada.

 

Moltes gràcies a tots dos per obrir camí!

 

Primers projectes

Ha passat just un mes des de l’inici de curs i sembla que ens comencem a conèixer. Encara hi ha camí a recórrer, però ja estem en condicions de posar en marxa la nostra idea de treballar en projectes particulars.

Aquesta és la relació d’àmbits dins dels quals podeu triar un projecte propi:

Llatí actual
Llatí útil
Expressions i frases llatines
Literatura llatina
Història de Roma
Cultura romana
Galeria de premsa

Endavant i bona feina!

 

Llegint l’actualitat en llatí (V)

Maximus omnium olympionicarum [Lectura de la Marta i l’Erik]Maximus omnium olympionicarum per Marta i Erik.mp3

 

“Michael Phelps ille natator Americanus decies quater victoriam Olympiorum adeptus maximus olympionices post hominum memoriam est. In urbe Pekino octo nomismata aurea adeptus est, cum iam quattuor annis ante Athenis sexies triumphavisset.”

[http://www.radiobremen.de/nachrichten/latein/]

Llegint l’actualitat en llatí (IV)


Novum remedium naturale
[Lectura d’en Genís]

Novum remedium naturale llegit per Genís.mp3

 

“Curatores rei medicamentariae Finniae decreverunt, ut unguentum e resina abietis pharmacis Finnicis publice adnumeraretur.
Agitur de primo remedio a natura dato, cui hic status medicinalis concessus est.
Constat quidem Finnos, cum bene scirent, quanta esset vis medicatrix naturae, ex temporibus antiquissimis pice abietaria usos esse ad tumores, ambustiones, exanthemata sananda.”
(Reijo Pitkäranta)

[http://www.yleradio1.fi/nuntii/id17295.shtml]

Llegint l’actualitat en llatí (III)


Cave alcem!
[Lectura de l’Enric]
Cave alcem! llegit per Enric.mp3

 

“Hoc tempore alces in commeatu publico Finniae maximum periculum faciunt.
Novis hinnuleis nascentibus superioris anni hinnulei a matribus expelluntur et novas sedes quaerentes, cum adhuc caute vagari non didicerint, temere et fortuito vias publicas transgrediuntur.
Autoraedarii signis specialibus iuxta vias positis de periculo alcium monentur.”
(Tuomo Pekkanen)

[http://www.yleradio1.fi/nuntii/id15946.shtml]

 

Llegint l’actualitat en llatí (II)

Aqua in Marte detecta [Lectura de l’Aitor i en Nacho]
aitor-i-nacho.mp3

 

“Exploratrum spatiale Phoenix vocatum e solo Martis planetae aquam produxit. Constat sine aqua vitam exsistere non posse. Neque vero adhuc huic Phoenici contigit, ut ullos organismos viventes in illo planeta rubro investigaret.
Hoc instrumentum decem menses profectum Maio in Martem appulsum erat.”

[http://www.radiobremen.de/nachrichten/latein/]

 

Llegint l’actualitat en llatí (I)

Per a les nostres primeres pràctiques de lectura hem escollit els reculls de notícies emeses i publicades en llatí per Radio Bremen i els Nuntii Latini de la Radiophonia Finnica Generalis. En aquest post i els següents en podeu sentir unes mostres:

Tyranni comprehensio mandata [Lectura de la Sandra i l’Àlex]
Tyranni comprehensio mandata.mp3

 

“Caput actorum Tribunalis Internationalis Hagensis id effecit, ut in Omar Hassan al-Bashir dominatorem Sudani mandatum comprehensionis ederetur. Quo facto primum in praesidentem alicuius civitatis, dum sit in officio, vindicabitur. Ei crimini datur auctorem fuisse genocidii in regione Darfur commissi, quo aliquot milia hominum vitas amiserunt.”

[http://www.radiobremen.de/nachrichten/latein/]