“Sèmele va dir: <<Amb la mateixa aparença que tens quan t´abraça la filla de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull que et presentis a mi>>. El déu va voler tapar-li la boca mentre parlava, però la seva veu ja s´havia escampat ràpidament per l´aire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig ni ell del seu jurament. Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs barrejats amb el vent, trons i, inevitablement, el llamp. El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va cremar-se a causa del do del seu espòs.”
