Category Archives: Laura

Les Metamorfosis d’Ovidi: Píram i Tisbe

Aquest mite explica l’origen del color del fruit de la morera.

“Els fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos, i l’arrel, amarada, tenyeix de porpra les móres que pengen de l’arbre”.

Tisbe, quan surt de la cova, es dirigí on havia quedat amb el seu estimat i va trobar-lo al terra amb l’espasa clavada al pit.

Tota afligida va començar a castigar-se els braços i arrencar-se els cabells i, envoltant amb els braços el cos de l’amant, va omplir de llàgrimes les seves ferides. Llavors va dir-li a Píram: “La teva pròpia mà i el teu amor t’han perdut, infortunat! La meva mà té també prou força per fer això”. I tot d’una, va agafar l’espasa i digué: “Tu, arbre, que amb les teves branques cobreixes un cos i que aviat en cobriràs dos, conserva les marques de la sang i dóna per sempre fruits negres, en record de la sang que tots dos hem vessat”. I va clavar-se l’espasa. Les seves súpliques van commoure els déus i els pares perquè el color dels fruits és negre quan madura, i les seves restes fúnebres descansen a la mateixa tomba.

 

 

 

Els alumnes de 4t es presenten… (III)

“Ego sum puella. Mihi nomen est Laura.
Nata sum die 12 Maii, ergo signum meum zodiacum Taurus est.
Sum  modica statura ac corpore tenui. Oculi mei aquili sunt, capilli flavi et longi, os (¿?) et naris acuta.
Flavus color meus est praedilectus. Numerus qui maxime mihi placet est duodecim, quoniam… ”

[Laura, summo studio finem tuae descriptionis omnes exspectamus.]